Lupa a la salut mental de les persones sense llar

Baba Mbaye i Mamemoussa Fall fan la sobretaula davant de l¡¯ordinador. Busquen can?ons a YouTube i riuen amb altres companys a la sala d¡¯inform¨¤tica de la resid¨¨ncia de Cal Muns, un centre gestionat per la Fundaci¨® Sant Pere Claver per a persones sense llar que tenen alguna patologia mental. El Mamemoussa, de 39 anys i m¨¦s parlador que no pas el Baba, de 34, explica que tots dos s¨®n del Senegal. ¡°Jo vaig arribar a Espanya fa 10 anys, per¨° ja he aprovat el nivell tres de catal¨¤¡±, reivindica. El Baba est¨¤ fent un curs de castell¨¤ i vol comen?ar un m¨°dul de jardineria. "Vull treballar d¡¯aix¨°", apunta. Els dos s¨®n usuaris de Cal Muns des de fa vuit mesos, justament el temps que fa que ¨¦s obert el centre, que a m¨¦s d¡¯una resid¨¨ncia per a persones sense llar acull els serveis de salut mental infantil i juvenil i d¡¯adults del barri de la Bordeta, al districte de Sants-Montju?c de Barcelona.

Abans d¡¯entrar a Cal Muns, el Mamemoussa vivia en una nau okupa al barri del Bes¨°s amb 300 persones m¨¦s. ¡°All¨¤ era tot fatal. Aqu¨ª estic millor. ?s m¨¦s segur i hi estic b¨¦. Fem moltes activitats i em sento millor d¡¯autoestima¡±, admet l¡¯home, que t¨¦ diagnosticada una depressi¨®. A la resid¨¨ncia de Cal Muns hi ha 42 places per a persones amb una patologia mental i que estan en situaci¨® de sense llar ¨Cels experts indiquen que, per evitar l¡¯estigma, el fet de no tenir un habitatge s¡¯ha de tractar com un estat ¡°temporal¡±, no permanent, perqu¨¨ es pot revertir la situaci¨®¨C. All¨¤ reben una atenci¨® i un seguiment sanitari i psicosocial. ¡°Treballem amb ells perqu¨¨ millorin l¡¯autoestima i mirem d¡¯empoderar-los, perqu¨¨ recuperin al m¨¤xim la seva capacitat d¡¯autonomia¡±, explica Ra¨²l Alc¨¢zar, director de serveis residencials de Sant Pere Claver Fundaci¨® de Serveis Socials. Segons el Departament de Salut, a Catalunya hi ha m¨¦s d¡¯11.500 persones que no tenen llar ¨Cdormen al carrer, en albergs o en assentaments i estructures informals instal¡¤lades en solars¨C. L¡¯¨²ltim informe de la Xarxa d¡¯Atenci¨® a Persones Sense Llar a Barcelona xifra en 3.383 les persones que viuen en una exclusi¨® extrema de l¡¯habitatge a la capital catalana.

La resid¨¨ncia de Cal Muns precisament va sorgir com a resposta a una realitat que veien els professionals que treballaven amb gent sense llar. Barcelona disposava d¡¯albergs o pisos per allotjar-hi aquest col¡¤lectiu ¨Ca m¨¦s dels casos que dormien al carrer¨C, per¨° els treballadors d¡¯aquests dispositius van detectar que aquests centres no eren la soluci¨® adequada per a persones sense llar que pateixen un trastorn mental ¨Csegons els experts, m¨¦s d¡¯un 50% de les persones que no tenen on viure, tenen una malaltia mental greu¨C. Aquest n¨ªnxol d¡¯usuaris no solia acudir als centres sanitaris per sotmetre¡¯s a un seguiment de la seva patologia ¨Csi ¨¦s que sabien i/o reconeixien que la tenien¨C, tampoc presentaven una adher¨¨ncia alta al tractament i fins i tot distorsionaven una mica el funcionament dels centres on eren perqu¨¨ els professionals no tenien els recursos necessaris per atendre¡¯ls correctament.

Amb el favor del Departament de Salut i l¡¯Ajuntament de Barcelona, que van decidir refor?ar l¡¯atenci¨® a la salut mental d¡¯aquestes persones i van ampliar les partides pressupost¨¤ries disponibles, es va engegar Cal Muns: Salut va doblar els recursos i va injectar el 2017 dos milions d¡¯euros per atendre aquest col¡¤lectiu a tot el territori i l¡¯Ajuntament destinar¨¤ un mili¨® d¡¯euros a aquest centre en concret. Els serveis municipals s¨®n els encarregats de detectar les persones susceptibles d¡¯entrar a la resid¨¨ncia, que ara mateix ¨¦s plena i t¨¦ una llista d¡¯espera de 15 persones.

Ning¨² accedeix obligat a la resid¨¨ncia, per¨° s¨ª que se¡¯ls exigeix als usuaris que decideixen entrar que signin un comprom¨ªs per seguir el programa d¡¯atenci¨® integral. ¡°L¡¯estada aqu¨ª ¨¦s temporal, d¡¯un m¨¤xim de dos anys. Durant aquest temps ¨¦s important treballar el reconeixement de la malaltia, l¡¯adher¨¨ncia al tractament, l¡¯acceptaci¨® d¡¯acompanyament i de ser cuidats perqu¨¨, per la seva hist¨°ria passada, hi ha un component de desconfian?a i recel. Finalment, treballem la recuperaci¨® de l¡¯autoestima. El que volem que no passi ¨¦s que quan surtin d¡¯aqu¨ª tornin al carrer¡±, explica Alc¨¢zar.

Al centre, a m¨¦s de dormir i menjar calent, es fan moltes activitats di¨¤ries, des de sessions de cuina fins a tallers de cultura i societat. Totes elles amb l¡¯objectiu final de millorar la seva situaci¨® psicosocial. ¡°Quan vam comen?ar eren activitats m¨¦s amables, per motivar-los. Per¨° conforme han passat els mesos, n¡¯hem reconvertit algunes perqu¨¨ vagin m¨¦s encaminades a treballar l¡¯autoestima, la gesti¨® de les emocions o el control dels impulsos¡±, apunta el responsable de la resid¨¨ncia. Per¨°, a m¨¦s de les activitats en grup, els professionals dissenyen plans espec¨ªfics segons el perfil de cada usuari perqu¨¨ tamb¨¦ desenvolupin habilitats laborals. ¡°Nosaltres els ajudem a buscar el que volen ser i fer", afegeix David Clusa, cap del departament de salut mental de Sant Pere Claver Fundaci¨® Sanit¨¤ria.

Quan arriben al centre, l¡¯equip m¨¨dic tamb¨¦ sotmet els usuaris a una avaluaci¨® diagn¨°stica. ¡°Se¡¯ls dona el tractament farmacol¨°gic que necessiten, se¡¯ls fa un seguiment peri¨°dic i tamb¨¦ treballem amb una psic¨°loga¡±, apunta Clusa. El 75% dels residents actuals de Cal Muns s¨®n homes i la patologia m¨¦s comuna que tenen ¨¦s esquizofr¨¨nia. Tamb¨¦ hi ha molts casos de patologia dual, ¨¦s a dir, pacients que pateixen alhora un trastorn mental i una addicci¨® a alguna subst¨¤ncia t¨°xica. ¡°El consum de t¨°xics ¨¦s relativament freq¨¹ent i aix¨° ¨¦s dif¨ªcil de gestionar¡±, admet el psiquiatre.

En qualsevol cas, les perspectives s¨®n bones, asseguren els professionals. ¡°Dos mesos despr¨¦s d¡¯entrar a la resid¨¨ncia ja es veuen els canvis. Estan molt m¨¦s tranquils, m¨¦s estables i mengen millor¡±, apunta Clusa.