Lluny del precipici de la nyicreria

La contribuci¨® de Salvador Oliva (Banyoles, 1942) a la poesia s¡¯ha desenvolupat paral¡¤lelament en diversos fronts: els estudis sobre m¨¨trica ¡ªquan va sortir la seva primera M¨¨trica catalana, el 1981, aquesta disciplina era pr¨¤cticament inexistent¡ª; la doc¨¨ncia universit¨¤ria ¡ªPoesia i veritat (2015) pot donar una idea del que les seves lli?ons han significat per a successives promocions d¡¯estudiants durant d¨¨cades¡ª; la traducci¨®, principalment de les obres de Shakespeare, i la pr¨°pia creaci¨®. En aquesta hi ha, en un primer moment, un predomini de la l¨ªrica ¡ªMarees del desig (1975) i, sobretot, Terres perdudes (1981)¡ª; despr¨¦s, dels poemes sat¨ªrics ¡ªfins i tot sobre temes d¡¯actualitat, com els que van ser publicats en aquest Quadern¡ª; a part, una novel¡¤la en vers, Fugitius (1994), que no ha tingut el reconeixement que mereix. Ara, al cap de 20 anys sense publicar cap llibre de poemes, torna amb tres Ep¨ªstoles a Josep Carner¡ªdues en alexandrins organitzats en estrofes rimades, l¡¯altra en versos variats sense rima¡ª en qu¨¨ la intenci¨® sat¨ªrica ve acompanyada de notes l¨ªriques, que no interfereixen, per¨°, en l¡¯¨¤nim combatiu. Aquest decantament cap a la s¨¤tira neix, i aqu¨ª ho exposa sense embuts, d¡¯una autoexig¨¨ncia: ¡°Per ser l¨ªric com cal, en aquest segle XXI, / s¡¯ha de ser un geni, tret que es vulgui caure / al precipici de la nyicreria¡­¡±.

La llista de damnificats en les dues primeres ep¨ªstoles ¨¦s llarga; s¨®n importants figures de la pol¨ªtica, la literatura i la universitat, ¨¤mbits tots ells interrelacionats. Sense ¨¤nim d¡¯ofendre els no esmentats, podem citar: Joan Triad¨², Antoni Badia i Margarit, Jordi Pujol, Manuel de Pedrolo, Francesc Vallverd¨², Joaquim Molas ¡ªi els seus nombrosos deixebles, els moletes¡ª, Lola Badia ¡ªi els loletes¡ª, Sebasti¨¤ Alzamora, H¨¨ctor L¨®pez Bofill i el grup po¨¨tic d¡¯Els imparables, els quals, junt amb altres ¡ª¡°ll¨°brec eixam¡±¡ª com Enric S¨°ria i Miquel de Palol, van manifestar-se contraris a l¡¯obra de Carner. La impressi¨® que se¡¯n despr¨¨n, al cap de tantes an¨¨cdotes plenes de significaci¨® hist¨°rica, ¨¦s que ¡°tant l¡¯Administraci¨® com la universitat / s¨®n parangons d¡¯un despotisme no il¡¤lustrat¡±. Per¨° l¡¯ajustament de comptes no ¨¦s el m¨¦s important d¡¯aquest llibre, o no ¨¦s el que fa que aquest llibre sigui important. L¡¯objectiu principal ¨¦s denunciar el menyspreu i els mals tractes que les persones realment cultes reben a Catalunya dels qui remenen les cireres, aix¨ª com la insol¨¨ncia dels ignorants, sobretot en q¨¹estions liter¨¤ries. Un ep¨ªleg en prosa denuncia uns quants afers interns de la cultura catalana en qu¨¨ el talent ha estat v¨ªctima de dirigents poc entenimentats i de pol¨ªtiques d¡¯escassa volada.

Un altre objectiu ¨¦s la vindicaci¨® de Carner; la tercera ep¨ªstola ¨¦s una introducci¨® a la seva lectura, i a la lectura en general, tant com una expressi¨® d¡¯agra?ment: ¡°Per poder-vos llegir com cal, / nom¨¦s ens reclameu uns ulls d¡¯infant, / sense cap prejudici¡±. L¡¯autor ent¨¦n que Carner, com diu Gabriel Ferrater, ¡°a tots nosaltres ens ha fet¡± i que el seu mestratge ¨¦s encara vigent, malgrat les interpretacions superficials o interessades que l¡¯han pret¨¨s bandejar, i malgrat que aquest nostre temps ¡ªen qu¨¨ ¡°ens instiga el soroll i ens inunda la pressa¡±¡ª no ¨¦s propici a la seva lectura.

Aquest llibre ¨¦s tamb¨¦ una demostraci¨® pr¨¤ctica que Oliva continua essent el miglior fabbro de la poesia en catal¨¤, perqu¨¨ no hi ha ning¨² a hores d¡¯ara (o posem-hi gaireb¨¦ ning¨²) que pugui fer composicions amb el grau de perfecci¨® que tenen aquestes ep¨ªstoles. Cosa que ens pot portar a pensar en tot el que ens estem perdent, en poesia, per culpa d¡¯haver abandonat la preceptiva liter¨¤ria i el coneixement dels grans autors, i d¡¯haver donat per bo qualsevol acudit.