Imatges postmodernes

En l¡¯art, les marees solen ser molt llargues, algunes duren d¨¨cades, com la que va arribar des de terres alemanyes de la m¨¤ de Bernd i Hilla Becher i la seva reeixida escola dels Ruff, Struth, Gursky i H?fer, amb les seves ¡°tipologies¡± en blanc i negre obstinades a l¡¯estetitzaci¨® i la descontextualitzaci¨® de l¡¯objecte/edifici dins de la imatge fotogr¨¤fica. Aquella plenamar de Nova Objectivitat va provocar un reflux conceptual tremendament influent en la creaci¨® art¨ªstica posterior, sobretot en les acad¨¨mies de les dues costes nord-americanes, on els artistes ja usaven el mitj¨¤ fotogr¨¤fic com un palimpsest de representacions trobades o apropiades que transgredien els conceptes d¡¯autoria i originalitat, tan cars per a l¡¯est¨¨tica moderna. Segons el te¨°ric Douglas Crimp, autor de l¡¯influent assaig Sobre les ru?nes del museu (1980), ¡°sota de cada imatge sempre hi havia una altra imatge¡±. La fotografia, que no tenia un mitj¨¤ espec¨ªfic, aconseguia per fi ser ¡°transparent, com un feix de llum, i tan feble com una calcomania que es dissol en l¡¯aigua¡±. Havia nascut la imatge postmoderna.

El desafiament de la postmodernitat cr¨ªtica va ser summament radical, fins i tot va arribar a posar en dubte l¡¯originalitat dels autors als quals es copiava, que havien de remuntar l¡¯origen de les seves imatges als an¨°nims escultors antics que, al seu torn, traficaven amb c¨°pies, o fot¨°grafs que empraven versions d¡¯aquestes imatges per abocar-les a les not¨ªcies, la publicitat o la ind¨²stria discogr¨¤fica. La majoria d¡¯aquells artistes treballaven en s¨¨ries, ja que nom¨¦s una estructura serial podia produir el joc de repeticions i difer¨¨ncies que perseguien o explorar l¡¯ambig¨¹itat del significant fotogr¨¤fic, tot trencant les jerarquies de la realitat i la representaci¨®, autor i espectador.

A la galeria ?ngels Barcelona, l¡¯exposici¨® de l¡¯artista francesa Suzanne Lafont (Nimes, 1949) t¨¦ l¡¯estranya consist¨¨ncia d¡¯aquestes fantasmagories i ¨¦s un desafiament a les pretensions de veritat de la imatge generada per la fotografia. De manera diferent, a les sales de Fotocolectania la fotografia s¡¯exhibeix com un recurs per a la distribuci¨® massiva de la m¨²sica en un objecte m¨²ltiple, de producci¨® barata, i en molts casos es presenta en oberta contradicci¨® amb la imatge de partida emprada, que paradoxalment ret¨¦ intacta la seva aura.

S¨¨ries ¨¦s la primera individual a Barcelona de Lafont, fil¨°sofa i artista clau del conceptual europeu. Agrupa dos treballs que tenen l¡¯apropiacionisme com a estrat¨¨gia; en la instal¡¤laci¨® Situation Comedy (2010), l¡¯artista pren com a punt de partida l¡¯obra Manipulating the Self: A Borderline Case (La manipulaci¨® del jo: un cas extrem), un treball de mail art que el 1971 va signar el col¡¤lectiu d¡¯artistes canadenc General Idea i que reunia 115 fotografies de persones que s¡¯havien autoretratat a partir de les instruccions seg¨¹ents: ¡°La m¨¤ ¨¦s un mirall de la ment: emboliqui el bra? sobre el seu?cap, col¡¤locant el colze cap enrere i agafant-se la barbeta amb la m¨¤¡±. El resultat es va publicar en un llibre en blanc i negre que contenia aquelles imatges-situaci¨® acompanyades majorit¨¤riament per les inicials de les persones que complien les instruccions. A partir d¡¯aquest projecte original, Lafont recrea les mateixes accions amb els seus propis alumnes i els retrata sobre fons de diferents graus de color com si fossin part d¡¯un panell de Pantone en qu¨¨ cada element pot ser alterat com en un joc de taula. Una altra s¨¨rie fotogr¨¤fica, Index (1987-2015), ¨¦s un banc d¡¯imatges projectades sobre una paret que representen diferents objectes i escenes quotidianes a les quals s¡¯associen paraules en franc¨¨s i angl¨¨s ordenades de manera alfab¨¨tica i arbitr¨¤ria, com un diccionari juganer.

La segona proposta, Total Records, exhibeix el resultat de la fruct¨ªfera relaci¨® entre la fotografia i la m¨²sica a trav¨¦s de 250 portades m¨ªtiques que van des de creacions originals a (re)apropiacions iconoclastes de models cl¨¤ssics: Avedon per a Vicente Escudero, Helmut Newton per a la banda INXS, Herb Ritts i Annie Leibovitz per a Madonna i Cindy Lauper, Jeff Wall per a Iggy Pop o William Klein per a Serge Gainsboroug. La hist¨°ria de l¡¯art ¨¦s aqu¨ª una calc