L¡¯Europa de Stefan Zweig

Acaba de publicar-se un llibre de Stefan Zweig molt oport¨² en aquests moments per a tots els ciutadans i nacions del continent: La desintoxicaci¨®n moral de Europa y otros escritos pol¨ªticos (l¡¯Hospitalet de Llobregat, Plataforma Editorial, 2017). Cont¨¦ dos assaigs especialment brillants, intitulats (tradueixo al catal¨¤) La ¡®monotonitzaci¨®¡¯ del m¨®n i La desintoxicaci¨® moral d¡¯Europa, que dona nom al llibre. Tots els assaigs inclosos en aquesta edici¨® s¨®n bons, per¨° aquests dos encara m¨¦s.

En el primer dels esmentats, Zweig exposa la manera com els costums de tot el m¨®n occidental i septentrional s¡¯han homogene?tzat, o s¡¯han tornat ¡°mon¨°tons¡±, ¨¦s a dir, amb un to ¨²nic. Com era d¡¯esperar en una persona que havia visitat Nord-am¨¨rica en diverses ocasions, l¡¯autor atribueix a la puixan?a econ¨°mica, financera i comercial dels Estats Units el fet que els costums d¡¯Europa s¡¯haguessin tornat, ja l¡¯any 1925, tots molt semblants. A favor de les nacions d¡¯Europa, i encara m¨¦s a favor de les seves regions amb una cultura aut¨°noma, Zweig preua les festes populars que s¡¯esdevenien a tots els racons del nostre continent, sense que faci cap lloan?a del nacionalisme, que ¨¦s una ideologia que la major part dels intel¡¤lectuals europeus trobaven llavors catastr¨°fica arran de l¡¯esclat de la Guerra Gran, que, com ¨¦s sabut, va derivar de les leg¨ªtimes pretensions d¡¯autonomia per part de les diverses poblacions i comunitats balc¨¤niques, S¨¨rbia en primer lloc.

L¡¯autor opina que aquelles particularitats eren, al temps que va escriure l¡¯article, una de les poques mostres que quedaven de cultures genu?nes, nascudes als annals de la hist¨°ria d¡¯un pa¨ªs i fruit d¡¯una concepci¨® del m¨®n i de la vida molt aut¨¨ntiques, encara no contaminades per l¡¯expansi¨® de la cultura nord-americana, o, senzillament, filla del capitalisme burg¨¨s, que va acabar impregnant tot Europa. Ens podem afigurar qu¨¨ hauria dit avui ¡ªtamb¨¦ Martin Heidegger, molt preocupat per la t¨¨cnica¡ª si hagu¨¦s vist que la cultura occidental ¡ªi m¨¦s i tot¡ª no solament s¡¯ha homogene?tzat, sin¨® que s¡¯ha estupiditzat fins a extrems que semblen irreversibles. Contra aquesta cultura que va acabar essent denominada cultura de masses ¡ªZweig parla de ¡°mecanitzaci¨®¡±¡ª, l¡¯autor clama a favor d¡¯una ¡°sobirania intel¡¤lectual¡± que hauria de permetre als ciutadans resistir tota forma de monotonia cultural i tota submissi¨® a patrons de cultura que mai no van ser nostrats. I diu: ¡°Aquell que s¡¯exigeixi nom¨¦s un m¨ªnim d¡¯esfor? intel¡¤lectual i f¨ªsic aconseguir¨¤ triomfar per for?a entre la massa i comptar¨¤ amb el suport apassionat de la majoria [el partit nazi ja es trobava llavors perfectament organitzat]; mentre que aquell que exig¨ªs avui una independ¨¨ncia de criteri i d¡¯elecci¨®, faria el rid¨ªcul davant aquest descomunal superpoder... Independ¨¨ncia en la manera d¡¯endegar la pr¨°pia vida ¨¦s avui una meta v¨¤lida solament per a molt pocs¡±.

Quant a l¡¯altre article, Zweig lamenta que la uni¨® dels europeus no s¡¯hagi fet sobre la base d¡¯all¨° que tenim en com¨² tots els fills de Gr¨¨cia, Roma, el cristianisme i l¡¯humanisme, sin¨® tan sols sobre la base de les mercaderies que van i venen, el comer? ¡ªno trigaria a fundar-se una uni¨® europea del carb¨® i de l¡¯acer, no de les idees ni de les nostres comunes arrels culturals i religioses¡ª, i les modes de tota mena. Llavors Zweig entra en el dilema etern entre l¡¯amor a la p¨¤tria i l¡¯amor al llegat com¨² dels europeus, que no ¨¦s cap ximpleria. Invocant una nova educaci¨® per a tots els ciutadans del continent, diu: ¡°Aquesta nova educaci¨® ha de partir d¡¯un criteri distint de la hist¨°ria [i del seu ensenyament]: ha de partir de la idea fonamental que cal posar m¨¦s ¨¨mfasi en all¨° que tenen els pobles d¡¯Europa en com¨², i no en les seves difer¨¨ncies. Un tal criteri ha estat reprimit fins ara en favor d¡¯un concepte de la hist¨°ria purament pol¨ªtic i politiconacionalista. Als nens els han ensenyat a estimar el seu pa¨ªs, i no ens hi oposem; nom¨¦s volem afegir-hi la possibilitat que als nens tamb¨¦ se¡¯ls ensenyi a estimar la seva p¨¤tria comuna europea, el m¨®n sencer i tota la humanitat, i a representar el terme p¨¤tria no a partir d¡¯una actitud hostil, sin¨® vinculada amb les altres p¨¤tries. Tanmateix, a totes les nacions l¡¯ensenyament de la hist¨°ria presenta sempre el respectiu rival hist¨°ric del propi pa¨ªs des de fa milers d¡¯anys com a l¡¯enemic, aquell que sempre est¨¤ equivocat, mentre que la pr¨°pia p¨¤tria mai no s¡¯equivoca¡±.

L¡¯article acaba demanant que s¡¯expliqui la hist¨°ria menys des del punt de vista pol¨ªtic o b¨¨l¡¤lic, i m¨¦s des del punt de vista dels corrents d¡¯idees i l¡¯entrecreuament de cultures que, almenys des del segle XV i la impremta, s¡¯han produ?t cont¨ªnuament a la nostra ara vaporosa Europa. Idealisme? Potser s¨ª. Un bon prop¨°sit? M¨¦s encara.