La millora que ning¨² sap veure al barri

Miguel Medina aprofita la pausa del migdia per prendre la fresca i consultar missatges al m¨°bil. Medina est¨¤ distret amb el tel¨¨fon davant de l¡¯oficina de l¡¯empresa on treballa, l¡¯instal¡¤lador de calderes Universo, al carrer Ind¨²stria. Medina se sorpr¨¨n quan el periodista l¡¯informa que, segons estad¨ªstiques de l¡¯Ajuntament, aquest barri, el Camp de l¡¯Arpa, forma part, a m¨¦s de la Barceloneta i Montbau, dels nuclis de Barcelona que abandonen el grup de barris de renda baixa per accedir al de renda mitjana. ¡°Potser la gent compra m¨¦s aparells nous i abans reparaven fins i tot les calderes m¨¦s velles. Per¨° a la zona antiga del barri les cases continuen molt deixades. Poc canvi he vist¡±, diu Medina.

L¡¯opini¨® de Medina ¨¦s la mateixa que expressen a EL PA?S la desena de ve?ns del Camp de l¡¯Arpa entrevistats aquest dilluns despr¨¦s que es publiqu¨¦s l¡¯informe de l¡¯Ajuntament sobre renda familiar de la ciutat. Les dades sobre aquesta millora les reben amb incredulitat. Una mirada al passat recent de l¡¯¨ªndex municipal confirma l¡¯escepticisme: la renda familiar del Camp de l¡¯Arpa es va situar el 2016 en 82,7 punts ¨Cla mitjana de la ciutat ¨¦s de 100. Cinc anys abans, el 2011, el barri tenia 85,1 punts; el 2008, any d¡¯inici de la crisi, la seva posici¨® eren 92,4 punts.

¡°Fa tres o quatre anys vaig proposar al regidor del districte que per atraure turistes podien crear el seg¨¹ent lema: ¡®Benvinguts al Camp de l¡¯Arpa, la Barcelona dels seixanta!¡¯. Al meu carrer, Ruiz de Padr¨®n, no han fet reformes en 40 anys; el paviment de les voreres t¨¦ rajoles de tota mena, de cada d¨¨cada¡±, explica amb ironia Ll¨²cia R. De fet, fa m¨¦s de 30 anys que viu al barri i opina que al Camp de l¡¯Arpa hi ha dues realitats: la zona que delimita amb el Clot est¨¤ m¨¦s deprimida, mentre que la part de muntanya, la que fa frontera amb el Guinard¨®, s¡¯est¨¤ rejovenint. La Ll¨²cia coincideix amb Medina que cada cop es veuen m¨¦s estrangers europeus residint al barri: ¡°Fa uns dies vaig anar a una ¨°ptica de la Rambla Catalunya i em va atendre un noi itali¨¤. I resulta que viu al mateix carrer que jo, i li semblava un lloc genial per viure-hi¡±. La Ll¨²cia concedeix que algunes coses s¨ª que han canviat perqu¨¨ la seva filla, que viu molt a prop, al carrer Joan de Peguera, paga 800 euros al mes per residir en uns baixos de lloguer, un habitatge en un estat precari segons la seva mare.

Joaquim Cabot t¨¦ 26 anys i sempre ha viscut al Camp de l¡¯Arpa. Passeja el gos davant l¡¯antiga f¨¤brica t¨¨xtil Costa Font, al carrer Freser, on assegura que treballava el seu besavi. ?s relacions p¨²bliques al sector comercial i diu que ha detectat m¨¦s rotaci¨® de negocis al barri que fa cinc anys, per¨° no creu que la zona hagi experimentat ¡°una millora significativa, tot i que s¨ª que comencen a notar-se canvis¡±: Cabot destaca que ara es veuen alguns estrangers d¡¯alt poder adquisitiu, per¨° continuen sent una excepci¨®, i afegeix que cada vegada li deixen a la b¨²stia m¨¦s publicitat de compra de pisos. Del mateix parer ¨¦s Jaume Pejoan, responsable de la marisqueria Los Pajaritos. La seva fam¨ªlia regenta el local des del final de la Guerra Civil, tot i que el restaurant es va fundar el 1897. Amb l¡¯experi¨¨ncia de tants anys, Pejoan diu que t¨¦ clar per qu¨¨ el Camp de l¡¯Arpa ja ¨¦s un barri de classe mitjana: pel seu envelliment. ¡°La mitjana d¡¯edat del barri ¨¦s d¡¯uns 50 anys, i als 50 anys m¨¦s o menys tothom t¨¦ la vida solucionada. No hi ha joves amb hipoteques, ni ve gaire gent d¡¯altres llocs¡±, conclou Pejoan. Davant de Los Pajaritos, Juan Capdevila, mec¨¤nic del taller Altaller, explica que per a ell, que viu a Montorn¨¨s del Vall¨¨s, sempre ha estat un lloc car. ¡°Per¨° no he detectat gaire millora. El negoci continua igual¡±, diu Capdevila, i afegeix: ¡°Si hi hagu¨¦s millora, far¨ªem com abans, un men¨² de migdia aqu¨ª al costat, per¨° fa quatre anys que dinem de t¨¤per?al taller¡±.

Andreu Margel¨ª, propietari d¡¯una fruiteria al carrer Naci¨®, tampoc hi veu millora: ¡°Continua sent un barri de gent humil, i de gent gran; en molts casos la seva situaci¨® ara ¨¦s pitjor perqu¨¨ amb la crisi han passat a mantenir els fills i els nets, fins i tot a conviure-hi¡±. Margel¨ª va obrir el seu establiment el 2000. Va arribar a tenir sis empleats, per¨° fa cinc anys va reduir els treballadors a tres, i amb aquests hi continua.