Barcelona recupera classe mitjana i redueix lleugerament la bretxa social

No ¨¦s per saltar d'alegria, per¨° ¨¦s una millora despr¨¦s d'anys de dades dram¨¤tiques. Despr¨¦s d'haver perdut una quarta part de la classe mitjana durant la crisi econ¨°mica, la ciutat de Barcelona va recuperar el 2016 gaireb¨¦ quatre punts percentuals de poblaci¨® en aquesta franja. Malgrat tot, la classe mitjana, que el 2007 representava gaireb¨¦ un 60% de la poblaci¨® barcelonina, segueix sense arribar a la meitat i es queda en un 47,9%. Les dades sobre la renda familiar disponible tamb¨¦ indiquen que es consolida la frenada en la bretxa social, tot i que segueix sent enorme. La riquesa del barri amb m¨¦s renda, Pedralbes, multiplica per set la del m¨¦s pobre, Ciutat Meridiana.

L'¨ªndex de la renda familiar de Barcelona ¨¦s un model propi de l'Ajuntament que es calcula combinant cinc variables a cada barri a partir d'una mitjana de la ciutat que se centra en un valor de 100. Les variables s¨®n la taxa de titulats superiors, la situaci¨® laboral, el parc de turismes (i els de gamma alta) i el preu dels pisos de segona m¨¤. Dels 73 barris que t¨¦ la ciutat, 52 segueixen per sota de 100 (un menys que l'any anterior) i nom¨¦s 21 per damunt.

El barri m¨¦s ric, Pedralbes, t¨¦ un ¨ªndex de 242,4. I el m¨¦s pobre, Ciutat Meridiana, de 34,3. La difer¨¨ncia, de 7,06, es redueix respecte a l'any passat (era de 7,3) perqu¨¨ la renda a Pedralbes cau lleugerament, des d'un ¨ªndex de 250,5. Ciutat Meridiana tamb¨¦ cau, per¨° imperceptiblement, tenint en compte que la seva renda ¨¦s nom¨¦s un ter? la de la mitjana de la ciutat (passa d'un ¨ªndex de 34,5 el 2015 a un de 34,3 el 2016). Els responsables de l'estudi han assenyalat, per¨°, que els barris on la renda ¨¦s inferior a la meitat que la de la resta de la ciutat passen de vuit a cinc i que sumen poca poblaci¨®, 30.000 persones.

En la distribuci¨® de les classes socials, destaca que mentre la mitjana augmenta i es redueix lleugerament la renda baixa (del 36,6% de la poblaci¨® el 2015 al 35,5% el 2016), les altes es mantenen en un 16,6% des del 2014. La lleugera recuperaci¨® de la classe mitjana es tradueix en l'entrada en aquesta franja de tres barris que es trobaven en els de les classes baixes.

Per ubicaci¨® geogr¨¤fica i trama urbana s¨®n tres barris ben diferents: Montbau (a Horta-Guinard¨®), Camp de l¡¯Arpa (Sant Mart¨ª) i la Barceloneta (Ciutat Vella). Els dos barris que m¨¦s s'apropen a l'¨ªndex de 100, els que m¨¦s representen la mitjana de la ciutat, s¨®n la Vila de Gr¨¤cia (101,5) i Proven?als del Poblenou (98,7).

M¨¦s ocupaci¨® i inversi¨®

Els responsables municipals han celebrat avui dilluns les millores i les han atribu?t a diversos factors. Els responsables t¨¨cnics de l'estudi anual, Ramon Canal i Maria Jes¨²s Calvo, han explicat que no hi ha una sola causa, per¨° per sobre de tot han apuntat a la millora de la situaci¨® de l'ocupaci¨®. El 2016 hi va haver un increment de l'ocupaci¨® del 6,4% i els afiliats a la Seguretat Social van superar el mili¨® de persones. Hi ha m¨¦s gent cobrant a final de mes, han vingut a dir. ¡°Caldr¨¤ veure si la tend¨¨ncia de les xifres del 2016 t¨¦ continu?tat en el temps¡±, ha afirmat el director del Gabinet T¨¨cnic de Programaci¨®, Ramon Canal.

Sobre l'impacte de l'augment del preu de l'habitatge, tant de lloguer com de compra, els experts han apuntat que probablement encara no ha tingut un gran impacte en les xifres del 2016. En qualsevol cas, han recordat que quan el preu de l'habitatge puja o baixa ho fa a tota la ciutat, tant als barris rics com als pobres.

Per la seva banda, el portaveu del govern municipal i primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, ha llegit les dades en clau d'avaluaci¨® de la pol¨ªtica de l'executiu i ha atribu?t la millora en la gesti¨® de l'Ajuntament. ¡°Les desigualtats es frenen i es comencen a revertir, t¨¦ moltes causes, tamb¨¦ la pol¨ªtica que es fa des de l'Ajuntament. Les pol¨ªtiques municipals impacten en les rendes de la ciutat¡±, ha dit.

Pisarello ha retret a la Generalitat i al Govern central que part de la despesa municipal correspon a compet¨¨ncies que no s¨®n de l'Ajuntament. Com a exemple ha posat els 50 milions d'euros d'inversi¨® en aquest 2018 per al Pla de barris o els 240 milions que Barcelona es gastar¨¤ en habitatge o promoci¨® econ¨°mica. ¡°Els ajuntaments liderem la lluita contra la desigualtat i les altres administracions no estan fent la seva feina¡±, ha assegurat el portaveu.

Diagonal de rendes altes

Per districtes, la classificaci¨® segons el nivell de renda segueix estable. Dibuixa cada vegada m¨¦s una diagonal de rendes altes que discorra paral¡¤lela a l'avinguda del mateix nom, mentre que els extrems s'empobreixen. A la franja alta hi ha Sarri¨¤-Sant Gervasi, les Corts i l'Eixample, per¨° tamb¨¦ Diagonal Mar, a l'altra punta de la ciutat. I a la franja baixa hi ha Sants-Montju?c, Sant Andreu i Nou Barris. Crida l'atenci¨® com durant la crisi Sant Andreu s'ha despenjat dos llocs, mentre que Ciutat Vella ha saltat del pen¨²ltim al sis¨¨.