Serguei Eisenstein, el descobridor del cinema com a espectacle de masses

El polifac¨¨tic Serguei Eisenstein ha passat a la hist¨°ria pel seu talent per a les filmacions i, sobretot, per la seva teoria del muntatge en un moment en qu¨¨ el cinema tot just feia un parell de d¨¨cades que existia. No obstant aix¨°, el director avantguardista tamb¨¦ va destacar pels seus amplis coneixements d'art, va estudiar enginyeria i, a banda de rus, parlava angl¨¨s, franc¨¨s i alemany.

Tot aix¨° va contribuir a fer que, malgrat la seva escassa filmografia?¡ªque no arriba a 20 pel¡¤l¨ªcules, algunes d'inacabades¡ª, la seva obra segueix vigent i es continua revisant ass¨ªduament per les seves aportacions i influ¨¨ncies en el rodatge, l'escenografia, i el muntatge en el cinema europeu i americ¨¤.

M¨¢s informaci¨®n

Els dibuixos er¨°tics de Sergei Eisenstein

L'Eisenstein m¨¦s er¨°tic va sorgir en terres mexicanes

Serguei Mikh¨¤ilovitx Eisenstein va n¨¦ixer a Riga, capital de la Let¨°nia actual i aleshores ciutat de l'imperi rus, el 22 de gener del 1898. Fill de pare jueu i de mare eslava, des de ben petit va destacar per la seva facilitat i precisi¨® pel dibuix, cosa que el va portar el 1914 a ingressar a l'Escola d'Arquitectura de Sant Petersburg. Hi va estudiar tres anys, ja que el 1917, any de la Revoluci¨® d'Octubre, el futur arquitecte va fer un gir al seu dest¨ª.

Atret per la revoluci¨® marxista i conven?ut dels seus ideals i que l'art podria ser ¨²til a la revoluci¨®, Eisenstein es va allistar el 1918 a l'Ex¨¨rcit Roig, on va entrar en contacte amb el teatre treballant com a responsable de decorats i com a director i int¨¨rpret de petits espectacles per a la tropa. Desmobilitzat el 1920, es va instal¡¤lar a Moscou amb la idea d'aplicar la seva habilitat pict¨°rica a l'escenografia teatral.

Va ser, sens dubte, la seva experi¨¨ncia com a director d'escena del Teatre Obrer (1920) el que el va impulsar a estudiar direcci¨® teatral a l'escola estatal. No obstant aix¨°, quan tenia 25 anys Eisenstein va posar fi a la seva carrera teatral despr¨¦s d'un frac¨¤s en el muntatge de l'obra M¨¤scares de gas,?en el qual, segons les seves paraules, ¡°el carro es va trencar i el conductor va caure de cap¡±. Aquest incident va fer que deix¨¦s el teatre i se centr¨¦s en el mitj¨¤ que li donaria prestigi internacional, el cinema, en el qual va ser un pioner de l'¨²s del muntatge, ja que per a ell l'edici¨® no era un simple m¨¨tode utilitzat per enlla?ar escenes, sin¨® un mitj¨¤ capa? de manipular les emocions de la seva audi¨¨ncia.

El seu primer contacte amb el cinema va ser el rodatge d'un petit curtmetratge incl¨°s en l'obra teatral El savi, que portava per t¨ªtol El diari de Glomow.?El seu inter¨¨s pel nou mitj¨¤ art¨ªstic va fer que, el 1924, rod¨¦s el llargmetratge?La vaga,?amb una famosa seq¨¹¨¨ncia en la qual va utilitzar imatges de bestiar sacrificat a l'escorxador intercalades amb altres de treballadors afusellats per soldats tsaristes.

L'¨²nica c¨°pia que hi havia de la pel¡¤l¨ªcula la va confiscar la censura i no es va poder tornar a distribuir fins despr¨¦s de la seva mort, tot i que s¨ª que es va arribar a projectar a Europa i va obtenir el premi en l'Exposici¨® Internacional de Par¨ªs el 1925.

Des d'aquell moment el jove Serguei va dedicar bona part del seu treball a investigar sobre el muntatge. Posteriorment va desenvolupar la seva pr¨°pia teoria, que ha tingut una gran influ¨¨ncia en els directors europeus i de Hollywood i que encara continua vigent.

Serguei?Eisenstein no solia utilitzar actors professionals en els seus muntatges perqu¨¨ l'argument de les seves obres abastava q¨¹estions m¨¦s ¨¤mplies de la societat, especialment els conflictes de classe. Els seus actors, per tant, eren en la majoria dels casos persones sense formaci¨® en el camp dram¨¤tic i provenien d'¨¤mbits socials adequats per a cada paper.

Amb una sola pel¡¤l¨ªcula rodada, el jove director va rebre l'enc¨¤rrec de filmar la commemoraci¨® de la Revoluci¨® del 1905, i la que es convertiria en l'obra m¨¦s c¨¨lebre de la seva carrera i una de les millors de la hist¨°ria del cinema:?El cuirassat Potemkin?(1925). Llavors ja generava for?a expectaci¨® perqu¨¨ havia dotat de cobertura intel¡¤lectual l'espectacle de masses que acabava de n¨¦ixer, el cinema. A la pel¡¤l¨ªcula, l'escena de l'amotinament al vaixell i la vertiginosa seq¨¹¨¨ncia d'acci¨® de l'escalinata constitueixen fites del llenguatge cinematogr¨¤fic i un dels principals ¨¨xits del cinema mut.

El cuirassat Potemkin?va donar a con¨¨ixer el seu nom a tot el m¨®n i possiblement ¨¦s la pel¡¤l¨ªcula sobre la qual m¨¦s s'ha escrit en tota la hist¨°ria del cinema. En principi, el gui¨® era per a una pel¡¤l¨ªcula de vuit episodis, per¨° en rodar el cap¨ªtol dedicat al mot¨ª del cuirassat Eisenstein va decidir centrar el film en aquest episodi. Per aix¨° va buscar els supervivents de la massacre i va localitzar els dibuixos d'un franc¨¨s que havia estat testimoni del que havia passat. Gr¨¤cies a una s¨¨rie d'experiments t¨¨cnics (pantalles reflectores, fotografia desenfocada i plataformes m¨°bils, entre d'altres), els resultats van ser sorprenents.

Eisenstein roda la seva pel¡¤l¨ªcula en 1.290 plans combinats amb una habilitat genial mitjan?ant un muntatge r¨ªtmic, ja que considera innecessaris els moviments de c¨¤mera, i nom¨¦s fa alguns tr¨¤velings. A?El cuirassat Potemkin?destaca l'escena de l'escalinata, amb 170 plans, en la qual el poble ¨¦s brutalment agredit per les forces tsaristes i on crea un temps artificial que fa que la seq¨¹¨¨ncia duri gaireb¨¦ sis minuts. La pel¡¤l¨ªcula, amb una espl¨¨ndida fotografia en la qual la massa es converteix en l'aut¨¨ntica protagonista de l'obra, es va acabar considerant la primera obra mestra del cinema.

Despr¨¦s d'aquesta gran pel¡¤l¨ªcula va fer dos treballs m¨¦s, la genial Octubre?(1927), en la qual narra els successos de l'assalt al Palau d'Hivern durant la Revoluci¨® russa del 1917, i La l¨ªnia general, pel¡¤l¨ªcula sobre la reforma agr¨¤ria, encara que pels canvis a la Uni¨® Sovi¨¨tica va haver de modificar el gui¨® diverses vegades. En aquestes dues obres Eisenstein va tornar a experimentar amb un nou llenguatge mitjan?ant les imatges, per¨° per la seva complexitat no van arribar a ser gaire ben enteses en la seva ¨¨poca.

En aquell moment, Serguei Eisenstein va comen?ar a tenir problemes importants amb la censura sovi¨¨tica, que el van portar a viatjar a Europa el 1930 per investigar sobre el so i a signar despr¨¦s un contracte amb la Paramount i traslladar-se als Estats Units, on arribaria a cobrar fins a 900 d¨°lars a la setmana.

El que Eisenstein portava de bagatge quan va arribar a Hollywood era tres pel¡¤l¨ªcules: La vaga, El cuirassat Potemkin i Octubre, un llegat m¨¦s que suficient perqu¨¨ el mateix Hitler, despr¨¦s d'arribar al poder a Alemanya, l'hagu¨¦s posat com a exemple per la seva practicitat marxista i li copiessin les t¨¨cniques en el cinema nazi d'adoctrinament.

No obstant aix¨°, el consagrat Eisenstein no va aconseguir el perm¨ªs de resid¨¨ncia als Estats Units ni hi va engegar cap projecte, per la qual cosa va decidir viatjar a M¨¨xic. Quan va arribar al pa¨ªs va ser empresonat, amb dos ajudants de direcci¨®, tots russos, per¨° gr¨¤cies a la intervenci¨® d'un amic espanyol el panorama va canviar fins al punt que el van nomenar hoste d'honor. Va iniciar al pa¨ªs centreameric¨¤ la producci¨® ?Que viva M¨¦xico!, en la qual va experimentar diferents muntatges, tot i que no la va poder acabar perqu¨¨ es va quedar sense patrocinador.

Serguei Eisenstein

Despr¨¦s de la seva mala experi¨¨ncia com a cineasta a l'exili, Eisenstein va tornar a la Uni¨® Sovi¨¨tica, on van continuar les dificultats per desenvolupar la seva feina, aix¨ª que va decidir dedicar-se a la redacci¨® de textos te¨°rics mentre des del poder s'atacava tant la seva obra com la seva persona. Malgrat tot, va rodar Alexander Nevski (1938), la seva primera pel¡¤l¨ªcula sonora i amb la qual va guanyar el Premi Stalin.

El 1943 va iniciar, amb el rodatge d'Ivan el Terrible, un ambici¨®s projecte biogr¨¤fic concebut com a trilogia sobre la figura del tsar Ivan IV de R¨²ssia, per¨° el r¨¨gim sovi¨¨tic va interpretar l'obra com una den¨²ncia a la personalitat de Stalin i va prohibir la segona part ¨Cdespr¨¦s d'haver aconseguit un altre Premi Stalin amb la primera¨C fins a la mort del dictador el 1953, cinc anys despr¨¦s de la defunci¨® del director cinematogr¨¤fic. Despr¨¦s d'aquesta decisi¨® Eisenstein no va rodar ni la tercera part ni cap pel¡¤l¨ªcula m¨¦s.

Serguei Eisenstein, que va plasmar els seus estudis en obres com a Teoria i t¨¨cnica cinematogr¨¤fica, La forma al cinema, Reflexions d'un cineasta?i La realitzaci¨® cinematogr¨¤fica, entre d'altres, va morir l'11 de febrer del 1948, als 50 anys, despr¨¦s de patir una gran hemorr¨¤gia arran d'un infart.

La genialitat art¨ªstica d'Eisenstein, la seva teoria del muntatge i els seus ensenyaments en el llenguatge cinematogr¨¤fic, no nom¨¦s van contribuir en el seu moment a la majoria d'edat del cinema, sin¨® que segueixen vigents avui dia com una refer¨¨ncia i influ¨¨ncia molt clara en els grans directors.