El gran transvasament

Amb tothom pendent de si els independentistes fracassen o triomfen en el seu intent d¡¯investir un president de la Generalitat i de formar un nou Govern, ha quedat en un segon pla que l¡¯enfonsament electoral del PP en les eleccions catalanes del 21-D ¨¦s probablement una dada de m¨¤xima rellev¨¤ncia per al futur immediat.

Aquesta clamorosa derrota nom¨¦s ¨¦s atribu?ble en una m¨ªnima part a l¡¯agenda catalana, que ¨¦s el que es dirimia en aquesta convocat¨°ria. Els vots que ha perdut el PP no han anat a parar a partits que proposin per a Catalunya una pol¨ªtica diferent de la que ha aplicat el Govern de Mariano Rajoy, sin¨® a un, Ciutadans, que l¡¯ha avalat plenament i que fins i tot preconitza una intensificaci¨® de la mateixa recepta. A reserva del que diguin estudis postelectorals sobre el comportament dels votants, l¡¯enfonsament del PP sembla que m¨¦s aviat prov¨¦ del fet que, per fi, la corrupci¨® s¨ª que t¨¦ c¨¤stig electoral.

En el moment en qu¨¨ els antics electors del PP han cregut que existia una alternativa viable dins del seu camp ideol¨°gic, hi han acudit. Ho han fet, a m¨¦s, doblement tranquils. El partit d¡¯Albert Rivera oferia dues garanties de continuisme per a aquest segment de l¡¯electorat. La primera: Ciutadans ¨¦s, des del seu naixement, una for?a totalment oposada al catalanisme, la versi¨® m¨¦s recent i ufanosa de l¡¯espanyolisme de sempre. Per tant, no hi havia risc que per aqu¨ª es perd¨¦s ni un sol vot en la confrontaci¨® amb l¡¯independentisme catal¨¤. La segona: la fi de l¡¯ambig¨¹itat ideol¨°gica de Ciutadans. El partit d¡¯Albert Rivera ha deixat enrere la seva etapa inicial d¡¯h¨ªbrid a mig cam¨ª entre socialdemocr¨¤cia i liberalisme, just en un moment en qu¨¨ aix¨° significa, sobretot, neoliberalisme. Tampoc aqu¨ª existia el risc que el vot es perd¨¦s per a la dreta. I en tenim una mostra: la investidura de Mariano Rajoy el 2011.

Sobre aquest fons ha operat l¡¯estesa percepci¨® social que el PP s¡¯ha enfangat irremissiblement en un marasme de corrupci¨® del qual no podr¨¤ sortir sense una renovaci¨® total que, de moment, no s¡¯anuncia ni en el vapor¨®s estadi de les bones intencions. A reserva del que diguin les sent¨¨ncies en el seu moment, el que s¡¯est¨¤ veient aquests dies als jutjats de Madrid i Val¨¨ncia ratifica la idea inicial que, almenys a les comunitats on s¡¯havia consolidat com el partit del poder, el PP s¡¯havia convertit en un instrument per delinquir en profit de la mateixa organitzaci¨® i/o de dirigents decidits a aprofitar-se de la seva posici¨® pol¨ªtica.

Tot aix¨° fa molt de temps que s¡¯est¨¤ coent als jutjats i hauria estat realment un miracle que no hagu¨¦s tingut conseq¨¹¨¨ncies en la credibilitat i el prestigi del partit de Rajoy. No ¨¦s, per descomptat, una bona credencial ni un auguri de futur brillant. La patacada electoral ha arribat a Catalunya quan els electors han cregut que podien obtenir d¡¯un altre partit el mateix que els oferia el PP. El que distingeix el PP de Ciutadans ¨¦s que Ciutadans no est¨¤ acusat de corrupci¨®. Aix¨° ¨¦s el que ha marcat la difer¨¨ncia entre ells en les eleccions del 21-D. Tota la resta serien, si de cas, matisos.

Al?ar-se amb el lideratge de l¡¯espanyolisme a Catalunya era la part m¨¦s assequible dels reptes que afronta Ciutadans. ?s una bona base per partir a la conquesta del mateix lideratge a la resta d¡¯Espanya. El PP ¨¦s, en la pr¨¤ctica, un partit-Estat. Una q¨¹esti¨® que recorda el PRI mexic¨¤. Una for?a mimetitzada amb les estructures de l¡¯Estat en els seus diferents nivells. No ¨ªntegrament, ¨¦s clar, per¨° s¨ª en els seus segments m¨¦s conservadors. Per aix¨° el PP ha pogut resistir tant de temps el desgast provocat pels esc¨¤ndols de corrupci¨®. La fortalesa li ve de ser el partit del poder, que a Espanya ¨¦s, en bona part, el poder de l¡¯Administraci¨® central, gran prove?dora d¡¯oficis i beneficis de tota mena. Els quadres d¡¯aquest tipus d¡¯estructures poden passar f¨¤cilment d¡¯un partit a un altre. Ja ho han fet altres vegades. Estaven en el franquisme i es van passar a UCD. Estaven a UCD i es van passar al PP. Estan al PP i es poden passar a Ciutadans.

Les garanties de continu?tat a la dreta ja estan establertes.