El mercat de Sant Antoni tindr¨¤ menys parades per¨° m¨¦s grans

Ara s¨ª. El mercat de Sant Antoni de Barcelona encara la fase final de les obres, despr¨¦s de gaireb¨¦ una d¨¨cada tancat i sis de reforma. El gruix d'aquest enorme equipament ja est¨¤ acabat i els paradistes hi entraran aquesta setmana per comen?ar les obres de les seves instal¡¤lacions. Seran 52 parades de productes frescos, moltes menys de les que hi havia abans de les obres (150; alguns s'han jubilat i d'altres obriran parades conjuntament), per¨° amb la mateixa superf¨ªcie comercial. Seran, doncs, parades molt m¨¦s grans, de fins a vuit metres de llargada, mentre que al mercat antic n'hi havia algunes de tot just un metre i mig. Com abans, tamb¨¦ hi haur¨¤ 105 parades no aliment¨¤ries (de roba i equipament de la llar) i 78 per als llibreters del mercat dominical. Hi haur¨¤, finalment, tres bars, i quatre parades han sol¡¤licitat poder oferir degustaci¨®.

"Estem molt il¡¤lusionats, Sant Antoni ser¨¤ un referent, marcar¨¤ una etapa a Barcelona, i lluitarem perqu¨¨ sigui un punt de trobada de barri, de ciutat i europeu", ha manifestat aquest dimarts la presidenta del mercat d'alimentaci¨®, Maria Mesclans, que tamb¨¦ ha celebrat que per fi tornin a "conviure" les tres ofertes comercials en un mateix espai.

Tamb¨¦ els altres dos mercats (no alimentari i dominical) esperen una reobertura que haur¨¤ costat 80 milions d'euros a l'Ajuntament i que mant¨¦ el barri de Sant Antoni en suspens, debatent-se entre la il¡¤lusi¨® per veure les obres acabades i el mercat obert i el temor que els preus dels lloguers ¨Cque ja fa temps que pugen¨C es disparin encara m¨¦s. El regidor de Turisme, Comer? i Mercats, Agust¨ª Colom, ha recordat que per evitar els efectes de la gentrificaci¨®?el Consistori ja ha pres mesures, com suspendre la concessi¨® de llic¨¨ncies mentre elabora un pla d'usos.

Les obres han estat fara¨°niques. El mercat t¨¦ quatre plantes subterr¨¤nies. A la primera, que funcionar¨¤ com un pas i una pla?a oberts al p¨²blic, s¨®n visibles les restes del baluard i la contraescarpa de l'estructura de defensa de Barcelona que es va aixecar al segle XVII. El descobriment va contribuir en el seu moment a retardar les obres ¨Ces van haver de punxar, literalment, les estructures per poder excavar-hi sota, han explicat els arquitectes, Pere Joan Ravellat i Carme Ribas¨C, per¨° el resultat ¨¦s espectacular.

En aquesta primera planta hi haur¨¤ tamb¨¦ un espai per a entitats del barri, les oficines del mercat, un supermercat Lidl i queda un altre gran local comercial per adjudicar mitjan?ant un concurs p¨²blic. A les seg¨¹ents plantes subterr¨¤nies hi haur¨¤ els serveis del mercat (molls de c¨¤rrega i desc¨¤rrega, magatzems i frigor¨ªfics) i tamb¨¦ 400 places d'aparcament.

La reforma del mercat tamb¨¦ suposar¨¤ guanyar quatre places, perqu¨¨ s'han eliminat els murs. Per fer-se una idea de la magnitud de les obres, a m¨¦s dels 80 milions d'inversi¨®, hi ha altres dades: com que s'han constru?t nou subestacions el¨¨ctriques i s'han utilitzat m¨¦s de 80.000 metres de cable. I tot aix¨°, quan obri, coincidir¨¤ en el temps amb l'engegada de la superilla, les obres per pacificar el tr¨¤nsit a la zona, que tindr¨¤ com a epicentre una nova pla?a a la conflu¨¨ncia dels carrers de Borrell i Tamarit.

Sense amagar la seva emoci¨®, per¨° tamb¨¦ una mica cansats despr¨¦s de tants anys d'obres, els arquitectes del despatx Ravellat-Ribas han explicat gr¨¤ficament que el mercat de Sant Antoni "no ¨¦s res m¨¦s que el cobriment d'una intersecci¨® de la trama de l'Eixample". Els quatre bra?os que conflueixen en el pan¨°ptic, de forma octagonal i coronat per un cimbori, tenen la mateixa ampl¨¤ria que un carrer. "Sant Antoni ¨¦s un mercat, per¨° tamb¨¦ un espai cultural, una obra de Rovira i Trias que constitueix una superposici¨® de capes que expliquen la ciutat, l'entrada a Barcelona des de fa dos mil anys", ha dit Pere Joan Ravellat.