El cas catal¨¤ d¡¯en Sherlock
Una nova traducci¨® dels relats que van donar les primeres pistes sobre el gran personatge de Conan Doyle el torna a dur a les llibreries, on ha tingut una pres¨¨ncia molt irregular
No ¨¦s gens elemental que el lector en catal¨¤ tingui a l¡¯abast el primer dels cinc volums de contes que, juntament amb quatre novel¡¤les, conformen el c¨¤non oficial de casos protagonitzats pel detectiu m¨¦s c¨¨lebre de la literatura universal. Quan es compleixen 125 anys de l¡¯edici¨® original de Les aventures de Sherlock Holmes ¡ªconjunt de dotze hist¨°ries¡ª, l¡¯editorial Viena els rescata per trencar amb la din¨¤mica de traduir ¨²nicament les novel¡¤les de l¡¯inquil¨ª del 221B de Baker Street amb la vista posada en el p¨²blic juvenil. I si els resultats acompanyen, el somni ¨¦s repetir la fita de l¡¯editorial Laertes, que als anys vuitanta va treure l¡¯obra sencera, despr¨¦s de pr¨¤cticament un silenci absolut des de 1909, any en qu¨¨ va tancar l¡¯ef¨ªmer setmanari Literatura Sensacional, el primer que va recollir les perip¨¨cies del personatge en catal¨¤, arrencant el 1908 fins a completar 21 relats i la novel¡¤la El gos dels Baskerville.
Llavors ja feia dues d¨¨cades que el metge Arthur Conan Doyle havia comen?at a combatre l¡¯avorriment derivat de la manca de clients a la seva consulta de Southsea (Hampshire) modelant un detectiu genial sota la inspiraci¨® dels investigadors Auguste Dupin i William Legrand, sortits de la imaginaci¨® d¡¯Edgar Allan Poe, aix¨ª com de dues figures reals que admirava profundament: el doctor Joseph Bell, professor seu de medicina a la Universitat d¡¯Edimburg, capa? d¡¯endevinar la professi¨® dels seus pacients i d¡¯emetre un diagn¨°stic abans que haguessin obert la boca, i el cient¨ªfic Humphry Davy, president de la Royal Society i fundador de l¡¯electroqu¨ªmica. Com recorda Josep Llu¨ªs i Berbois, doctor en Hist¨°ria Contempor¨¤nia i membre del C¨ªrculo Holmes, en un ap¨¨ndix de Les aventures de Sherlock Holmes, el personatge es va presentar al m¨®n el novembre de 1887 a l¡¯anuari Beeton¡¯s Christmas Annual, a trav¨¦s de la novel¡¤la Estudi en escarlata, mentre que la revista Mar y Tierra. Ilustraci¨®n popular enciclop¨¦dica va fer la primera traducci¨® al castell¨¤ d¡¯una hist¨°ria seva: El Gloria Scott, el 19 i el 26 de maig de 1900.
A la mort de Conan Doyle el 1930 (els darrers relats de la seva criatura s¨®n de 1927), l¡¯edat d¡¯or de la ficci¨® detectivesca a la Gran Bretanya ¡ªque a grans trets va quedar emmarcada entre el final de la Primera Guerra Mundial i l¡¯esclat de la Segona¡ª vivia un moment ¨¤lgid amb noms com els de Williams Crofts, Margery Allingham, Ngaio Mash o John Dickson Carr. A l¡¯altra banda de l¡¯Atl¨¤ntic destacava gent com Ellery Queen, Philo Vance o S.S. Van Dine. Tots coincidien a reunir ¨¨xit comercial, propulsar la qualitat liter¨¤ria i buscar girs i variants per sorprendre el lector. La innovaci¨® provenia de la cerca de f¨®rmules argumentals originals, at¨¨s que la personalitat i les metodologies d¡¯investigaci¨® remetien als codis ja establerts per Allan Poe amb Lupin. El teixit cerebral del detectiu era el missatge i el canal.
Una aportaci¨® clau de Conan Doyle, per¨°, va ser humanitzar aquest prototip excessivament fred i perfecte ¡ªLupin ¨¦s pur intel¡¤lecte sense cor, un dandi amb circuits el¨¨ctrics¡ª conferint a Holmes un seguit d¡¯aficions: boxa, esgrima, arts marcials, viol¨ª¡ A imatge d¡¯ell, manies i hobbies floreixen entre els seus col¡¤legues: Nero Wolfe t¨¦ cura de les seves orqu¨ªdies, el Pare Brown no surt de casa sense un paraigua, Lord Peter Wimsley dep¨¨n del seu monocle, Poirot ¨¦s un fan¨¤tic de l¡¯ordre¡
Si b¨¦ no hi ha dubte que Holmes encarna el prototip de cervell privilegiat en el desxiframent de la ment criminal, la seva condici¨® de superhome ¡ªalg¨² amb dots psicol¨°gics, deductius i interrogatius extraordinaris, als quals se suma un coneixement enciclop¨¨dic en medicina, criptografia, bal¨ªstica, qu¨ªmica¡¡ª comporta un concentrat de virtuts que resulten irreprodu?bles en un investigador actual. Com passa en el cas dels superherois o de l¡¯agent secret James Bond, Holmes ¨¦s un producte del seu temps, un arquetip fantasi¨®s que provoca somriures i nost¨¤lgia, encantador en la seva inversemblan?a.
La literatura negra en catal¨¤ ¡ªo d¡¯autors catalans¡ª no ¨¦s una excepci¨® a aquesta manca global de petjades del detectiu de Conan Doyle en la narrativa contempor¨¤nia, si exceptuem par¨°dies o pastitxos. Com a la resta del m¨®n, aqu¨ª va predominar una aproximaci¨® costumista al g¨¨nere, una inclinaci¨® envers el retrat social i la humanitzaci¨® de l¡¯investigador. D¡¯acord que Llu¨ªs Arquer, el detectiu creat ja als anys vuitanta del segle XX per Jaume Fuster, fuma en pipa i ¨¦s amant de la m¨²sica cl¨¤ssica com Holmes, per¨° el seu nom ¨¦s una refer¨¨ncia directa al Lew Archer de Ross MacDonald, amb l¡¯afegit que alguns dels seus casos es van recollir en un t¨ªtol tan hammeti¨¤ com Les claus de vidre. Tamb¨¦ en la bibliografia de Manuel de Pedrolo, Rafael Tasis, Maria Aur¨¨lia Capmany, Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n, Andreu Mart¨ªn, Ferran Torrent o Teresa Solana, per esmentar alguns noms destacats, els ambients, les classes socials, la delinq¨¹¨¨ncia quotidiana i les imperfeccions del perdiguer s¨®n en primer pla.
Tres per comen?ar
Dos relats, inclosos en la nova edici¨® que ara presenta Viena, i ¡®El gos dels Baskerville¡¯, tercera de les quatre novel¡¤les que va escriure Conan Doyle sobre el personatge, s¨®n, segurament, de les millors portes per comen?ar a ficar el nas en el m¨®n de Sherlock Holmes.
Esc¨¤ndol a Boh¨¨mia. Irrenunciable: amb ell comen?¨¤ la febre. El relat, publicat el juliol de 1891 a The Strand Magazine (a la foto, dibuix de la versi¨® catalana), dispar¨¤ la popularitat de Sherlock Holmes i ja va ser un no parar. La trama recorda for?a la de La carta robada, d'Edgar Allan Poe, girant al voltant de la necessitat d'un home poder¨®s de recuperar un objecte comprometedor: una fotografia que el rei de Boh¨¨mia es va fer amb una dona amb la qual va tenir una aventura i que tem que posi en perill el seu imminent enlla? matrimonial. El m¨¦s destacat: Conan Doyle deixa entreveure que va posar fi a la misog¨ªnia de Holmes, ja que la dama en q¨¹esti¨®, Irene Adler, va ser capa? d'enganyar-lo i guanyar-se aix¨ª la seva admiraci¨® per sempre.
La banda dels pics. El mateix Watson condensa a l'inici d'aquest relat, publicat el 1892 tamb¨¦ a The Strand Magazine, les peculiaritats del cas. "Quan reviso les notes sobre els setanta casos i escaig en els quals, durant els darrers vuit anys, he analitzat els m¨¨todes del meu amic Sherlock Holmes, en trobo molts de tr¨¤gics, alguns de c¨°mics, alguns que resulten simplement curiosos, per¨° cap de vulgar. Com que ell treballava m¨¦s per amor al seu art que per guanyar diners, rebutjava intervenir en qualsevol investigaci¨® que no present¨¦s elements inusuals, o fins i tot manifestament grotescos. Tanmateix, d'entre tots aquests casos de car¨¤cter tan divers, no en recordo cap que present¨¦s uns elements tan singulars com el cas relacionat amb aquella coneguda fam¨ªlia de Surrey: els Roylott, de Stoke Moran". Hist¨°ria plena d'enginy i amb un final d'una excentricitat que m¨¦s tard explotaria fins i tot la mateixa literatura pulp, cont¨¦ una barreja d'elements de terror g¨°tic victori¨¤ i de locked room mystery (intriga en un espai tancat). Una jove aterrida demana ajuda a Holmes perqu¨¨ per les nits ha comen?at a sentir el mateix so que va precedir la mort de la seva germana bessona en estranyes circumst¨¤ncies, que va tenir lloc dos anys abans en una mansi¨® a Stoke Morran, Surrey, on vivien amb el seu empobrit i tir¨¤nic padrastre. Gitanos, animals ex¨°tics, conductes de ventilaci¨®, una caixa forta i una soga desfilen per un conte que podria haver portat el detectiu a un judici per homicidi involuntari, si b¨¦ tamb¨¦ demostr¨¤ que li sobra valentia.
El gos dels Baskerville. Tercera de les quatre novel¡¤les que Conan Doyle va serialitzar als diaris. Apareguda per entregues, per variar, a The Strand Magazine entre agost de 1901 i abril de 1902, va permetre respirar tranquils als seguidors del detectiu despr¨¦s que sembl¨¦s haver passat a millor vida amb una baralla amb la seva N¨¨mesi, el professor Moriarty, a les cascades de Reichenbach, descrita al relat The Final Problem, publicat vuit anys enrere (fart d'un personatge que veia com un entreteniment menor, Conan Doyle es volia dedicar a la novel¡¤la hist¨°rica). Amb tot, la trama est¨¤ situada abans que Holmes simul¨¦s la seva mort, tal com explic¨¤ al relat The Adventure of the Empty House (1903). Per crear la figura d'un gos gegant i sanguinari, digne de l'Avern, l'escriptor s'inspir¨¤ en diverses llegendes de criatures sobrenaturals que haurien aterrit els habitants de diversos punts d'Anglaterra, com el fantasma del ca?ador Richard Cabell a Buckfastleigh, o gossos diab¨°lics com el Yeth de Devon o el Black Shuck d'East Anglia.
?s la m¨¦s complexa de les hist¨°ries protagonitzades per Holmes, ja que acumula fins a cinc fils argumentals i inclou diverses fonts documentals ¡ªcartes, entrades de diari, manuscrits alternatius¡
¡°No detecto cap influ¨¨ncia de Holmes en la novel¡¤la negra actual, sigui catalana o no. La seva figura continua sorprenent el lector per l¡¯enginy de les solucions que aporta¡±, opina Paco Camarasa, excomissari de la BCNegra i autor del manual Sangre en los estantes. Joan Proubasta, president del Cercle Holmes i col¡¤leccionista d¡¯articles relacionats amb el personatge (incloent-hi 6.000 volums), va m¨¦s enll¨¤ en afirmar: ¡°Cap bon detectiu de novel¡¤la en catal¨¤ ha de tenir similituds o particularitats que ens remetin a ell. El que s¨ª que tenim a Catalunya ¨¦s un il¡¤lustrador de primera divisi¨® com ¨¦s Joan Junceda, que va il¡¤lustrar a tot color la primera edici¨® en catal¨¤ del personatge, apareguda en fascicles... El meu avi matern, Joaquim Renart, que fou president de l¡¯Orfe¨® Catal¨¤, ens deia que Gaud¨ª era un as en termes de poder d¡¯observaci¨® i deducci¨®, dots que l¡¯apropaven al detectiu¡±. Amb tots dos dissenteix Jaume Gabald¨¤, secretari del Cercle Holmes, per a qui ¡°com Holmes, Pepe Carvalho ¨¦s m¨¦s que un investigador, l¡¯home se superposa al detectiu; ens interessa, tant o m¨¦s que la seva feina d¡¯investigador, la seva vida privada, aficions, d¨¨ries, manies... el seu jo. La riquesa dels personatges secundaris, el domini del tempo narratiu, la influ¨¨ncia de g¨¨neres diversos com la hist¨°ria, el fullet¨® per entregues, que tan b¨¦ dominava Conan Doyle, tamb¨¦ van jugar el seu paper en l¡¯obra de V¨¢zquez Montalb¨¢n¡±.
Una forma d¡¯avaluar la import¨¤ncia hist¨°rica del personatge (virtuts a banda, i al marge del paper del seu duo amb Watson, seminal per al g¨¨nere) ¨¦s entendre¡¯l com un precursor de la criminologia forense, atesa la seva defensa a ultran?a del m¨¨tode cient¨ªfic (lectura obligat¨°ria: No tan elemental. C¨®mo ser Sherlock Holmes, de Daniel Tubau, a Ariel). Per qu¨¨ fascina tant que una min¨²scula taca de melmelada de gerds a la solapa d¡¯una americana permeti a Holmes con¨¨ixer el lloc de naixement, la classe social, l¡¯ocupaci¨®, les aficions i els moviments durant les darreres 24 hores del seu propietari? B¨¤sicament perqu¨¨ est¨¤ actuant com una m¨¤quina. Els poders del detectiu ¡ªuns esglaons per damunt dels d¡¯altres fen¨°mens de la deducci¨®, com Dupin o Poirot¡ª van ser els precursors naturals de les sofisticades tecnologies amb les quals avui es lluita contra el crim. O sigui, tot aparell mec¨¤nic necessita un model hum¨¤ del qual aspira a convertir-se en una versi¨® m¨¦s productiva, r¨¤pida i efica?. En certa manera, la ment de Holmes va exercir de model per als equips t¨¨cnics de qu¨¨ disposa la tropa de CSI i companyia...
Per¨° all¨¤ on de deb¨° Conan Doyle es va mostrar avan?at al seu temps va ser a l¡¯hora d¡¯entendre que el detectiu del futur, enfrontat a psicosis i paranoies de complexitat creixent, derivades d¡¯un m¨®n cada cop m¨¦s malalt, no podria escapar a addiccions d¡¯alt risc. ?s un lloc com¨² afirmar que la fortuna del model hardboliled, exemplificat pels detectius de Dashiell Hammet i Raymond Chandler, inseparables de la viol¨¨ncia, la ciutat i el cinisme, instaur¨¤ el clix¨¦ de l¡¯investigador traumatitzat i alcoholitzat que continua predominant, per¨° Conan Doyle va ser el primer en enganxar el seu personatge a injeccions d¡¯una soluci¨® de coca?na al 7%.
L¡¯addicci¨® del lector en catal¨¤ pel personatge no va ser pas tan potent. Passada la iniciativa de Literatura Sensacional, el rastre de Holmes i Watson desapareix en la llengua de Pompeu Fabra fins el 1924, amb la traducci¨® del relat L¡¯illa embruixada a la magn¨ªfica revista D¡¯Ac¨ª i d¡¯All¨¤. Hi haur¨¤ dues aparicions espor¨¤diques m¨¦s: la del relat La caixa ratllada, a l¡¯ef¨ªmera cap?alera Llegiu-me (1926), i un volum del l¡¯editorial Iberia que aplegava relats ja editats a la revista Literatura Sensacional (1927).
Aix¨ª ho recorda Mart¨ªn Berbois en l¡¯edici¨® de Les aventures de Sherlock Holmes. Relats I (Viena) que ha tradu?t Xavier Zambrano. Tot un desafiament, segons comenta a Quadern: ¡°Potser el problema m¨¦s gran ha estat modular el to de Holmes segons l¡¯interlocutor a qui s¡¯adre?a. ?s una persona extremament educada (tot un gentleman que cita els cl¨¤ssics amb solv¨¨ncia), per¨° alhora no amaga el seu disgust davant les persones que no li agraden. Davant aquests interlocutors es mostra suficient, saberut i sarc¨¤stic. Quan parla amb Watson, en canvi, sense deixar de banda la correcci¨® i la seva proverbial sufici¨¨ncia, cal introduir-hi una nota de respecte mutu i d¡¯estima aut¨¨ntica¡±.
Dels principals atractius darrere de la personalitat i els casos del Sherlock Holmes per al lector d¡¯avui, Zambrano apunta: ¡°De la personalitat de Holmes destacaria que ¨¦s alg¨² que nom¨¦s respecta la intel¡¤lig¨¨ncia pura, tamb¨¦ en els seus adversaris. L¡¯aristocr¨¤cia i els diners no l¡¯impressionen gens. Aix¨° en una societat tan classista com la victoriana el convertia en un personatge molt poc convencional. Dels seus relats destacaria la gran sensaci¨® de vivacitat que transmet Conan Doyle. Em sembla un mestre de l¡¯ambientaci¨® atmosf¨¨rica. Aquesta atmosfera no est¨¤ nom¨¦s en els grans elements coneguts de tots (la boira, la riba del T¨¤mesi¡), sin¨® en la densitat gaireb¨¦ al¡¤lucinat¨°ria amb qu¨¨ la prosa de Conan Doyle tracta els detalls: la posici¨® d¡¯unes mans, la manera com incideix un llum de gas en els plats d¡¯una taula parada, el somiqueig d¡¯una llar de foc en una nit plujosa¡±.
Noves pistes cat¨°diques
Les adaptacions del corpus holmesi¨¤ a r¨¤dio, teatre, c¨°mic, cinema i televisi¨®, aix¨ª com els pr¨¦stecs no acreditats o les mutacions estrafol¨¤ries, han estat tantes com c¨¨l¡¤lules grises palpiten al cervell del resident del 221B de Baker Street. Tres exemples cat¨°dics especialment rellevants en representen el reciclatge contemporani, el salt generacional i la mutaci¨® humor¨ªstica, respectivament.
SHERLOCK. La producci¨® de la BBC Sherlock, estrenada el 2010, amb un Holmes 2.0 establert al Londres actual, plantejava un dubte estimulant del qual no pot escapar cap actualitzaci¨® d'un personatge victori¨¤: com interactuaria la m¨¤quina humana amb la tecnologia d'¨²ltima generaci¨®? Claudicaria Holmes als seus beneficis o es mantindria anal¨°gicament pur? Tot i que el detectiu interpretat per Benedict Cumberbacht compta amb un smartphone i es deixa caure (espor¨¤dicament i amb desgana) pels laboratoris, continua sent una criatura autosuficient gr¨¤cies a la seva privilegiada xarxa de connexions neuronals. Enmig de l'edat de silici en la qual s'ha instal¡¤lat el gros de la narrativa televisiva negrocriminal, ell es mant¨¦ fidel als seus or¨ªgens literaris, negant-se a abandonar la ra¨® i l'olfacte com a grans eines d'an¨¤lisi. La seva intu?ci¨® roman sobirana sobre qualsevol conclusi¨® de la policia, tot i comptar amb aparells de marcada sofisticaci¨® tecnol¨°gica. Muntatge, posada en escena i m¨²sica confereixen la p¨¤tina moderna a una metodologia resolutiva que beu de la tradici¨®.
SHERLOCK YACK. La universalitat i mal¡¤leabilitat de la criatura creada per Arthur Conan Doyle, i per tant la capacitat d'adaptar els seus esquemes als gustos de qualsevol p¨²blic, queda palesa amb la s¨¨rie infantil d'animaci¨® Sherlock Yack, creada per la productora Mondo TV a partir de les novel¡¤les de Michel Amelin i la il¡¤lustradora Ruth Christelle, i que va debutar a la televisi¨® francesa el 2011 (a Espanya s'emet pel canal Clan). El protagonista ¨¦s un iac que, entrenat en una mena de monestir zen per un voltor budista, ara es dedica a resoldre els misteris que tenen lloc en un zool¨°gic, amb una jove anomenada Hermione en funcions de Watson. En lloc del viol¨ª toca la gaita, amb resultats calamitosos. Qui ha taponat la trompa de l'elefant? o Qui li va trencar la m¨¤ al cangur? s¨®n la mena d'enigmes als quals s'enfronta.
THE BIG BANG THEORY. El personatge del f¨ªsic Sheldon Cooper de la s¨¨rie The Big Bang Theory i Sherlock Holmes tenen un bon grapat de concomit¨¤ncies, uns patrons innats i d'altres de conductuals al voltant dels quals es construeixen les narratives que protagonitzen, l'una abocada a l'humor i l'altra al misteri. La possessi¨® d'un cervell amb un CI desmesurat i la car¨¨ncia d'emocions b¨¤siques, unides a l'atr¨°fia dels m¨¦s elementals mecanismes d'interacci¨® social, els situa m¨¦s a prop dels robots que de les persones. En tots dos conflueixen traces de sociopatia o trastorn de personalitat antisocial, que els impedeixen tractar la gent amb normalitat. Aix¨° es combina amb un acusat egocentrisme (ells, i els seus dict¨¤mens, passen per sobre dels de la resta de mortals, els quals reben mostres de profund menyspreu al m¨¦s petit senyal de debilitat, error o perplexitat). Cal destacar l'atractiu que el lligam entre disfunci¨® social i compet¨¨ncia professional t¨¦ en el panorama televisiu, il¡¤lustrat, entre d'altres, per personatges com el doctor House ¡ªdirectament inspirat en Holmes¡ª o la inspectora de policia sueca de Bron/Broen.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
