¡°No es pot fer cap revoluci¨® si no es confia en els fil¨°sofs¡±

Amb les darreres reformes legislatives com la LOMCE, la filosofia a les aules s¡¯ha vist a la vora de l¡¯extinci¨®. Per¨° alguns decrets auton¨°mics, com ara el de la Comunitat Valenciana, pretenen impedir que aquesta assignatura mil¡¤len¨¤ria desaparegui dels ensenyaments mitjans. Un grup de m¨¦s de setanta autors, alumnes i professors d¡¯institut i universitat de disciplines com la filosofia, l¡¯astrof¨ªsica, les ci¨¨ncies pol¨ªtiques o la biologia, han recopilat a?Per qu¨¨ filosofia, escrit en castell¨¤ i catal¨¤, editat per Neopr¨¤tia i la Generalitat Valenciana sota la coordinac¨ª¨® del professor Sergi Pascual, les seves experi¨¨ncies al voltant de la filosofia per reivindicar la seva utilitat en temps en qu¨¨ les grans empreses tecnol¨°giques del m¨®n donen feina a fil¨°sofs te¨°rics en les seves plantilles.

¡°El llibre ¨¦s una forma de recuperar la for?a que les lleis ens havien tret¡±, afirma el professor ?ngel Vallejo (C¨°rdova, 1973), promotor de la idea i prologuista de l¡¯obra, bregat en el moviment de reivindicaci¨® educativa ara com a representant de l¡¯Assemblea del Professorat de Filosofia al Pa¨ªs Valenci¨¤ i abans com a membre de la junta directiva de la Red Espa?ola de Filosof¨ªa.

Pregunta. Es dona la paradoxa que quan vost¨¨s van comen?ar al Pa¨ªs Valenci¨¤ en la seva lluita per reivindicar l¡¯assignatura de filosofia, Catalunya era el referent en qu¨¨ mirar-se, per¨° ara estem en la situaci¨® inversa.

Resposta. El de Catalunya ha estat un cop molt fort. Al Pa¨ªs Valenci¨¤ ens mirem al mirall de Catalunya perqu¨¨ va ser capa? de renunciar a hores de catal¨¤ per impartir filosofia, mantenint l¡¯estructura de la LOE. Per¨°, de sobte, una de les conselleres d¡¯Educaci¨® de la Generalitat va dir que li anaven a fer un gran favor a la filosofia traient-la de la fase general de les Proves d¡¯Acc¨¦s a la Universitat (PAU) ¡ªnom¨¦s s¡¯examina qui vol¡ª. Filosofia ha perdut l¡¯estatus que tenia a Catalunya. Ara el Pa¨ªs Val¨¨ncia, amb el nou decret, est¨¤ al capdavant entre les autonomies que m¨¦s i millor l¡¯han blindat. El nostre vaixell ins¨ªgnia, Hist¨°ria de la Filosofia, apareix com a obligat¨°ria en totes les branques del Batxillerat, excepte en art, i la filosofia de quart d¡¯ESO ¨¦s d¡¯oferta obligat¨°ria, a difer¨¨ncia d¡¯altres autonomies. Les pioneres van ser Extremadura i les Illes Balears. Nosaltres hem copiat el model balear, amb l¡¯avantatge que la nostra lluita ha aconseguit que als alumnes els compensar¨¤ examinar-se a les PAU d¡¯Hist¨°ria de la Filosofia, en donar-los nota.

El gran error de la filosofia, dins el poc poder que t¨¦, ¨¦s haver-se quedat ancorada en l¡¯arcaic, amb m¨¨todes obsolets de memoritzaci¨®¡±

P. Com a autocr¨ªtica, quins errors han com¨¨s els professors de filosofia?

R. Des de com s¡¯organitzen els curr¨ªculums escolars fins a com la universitat planteja els ex¨¤mens. La filosofia occidental ¨¦s una assignatura que t¨¦ 2.500 anys, aix¨ª que ¨¦s molt f¨¤cil rec¨®rrer al bagul dels records. S¡¯ha fet passar per la pedra del que ¨¦s abstr¨²s un alumnat que cada vegada necessita m¨¦s explicacions sobre noves preguntes. Haur¨ªem de centrar-nos en la conjuntura actual, tractant els problemes que obre la ci¨¨ncia i els generats per la societat democr¨¤tica, amb m¨¨todes d¡¯investigaci¨® i debat que interessin l¡¯alumne per motivar-lo a investigar i millorar la seva pr¨°pia societat. L¡¯error de la filosofia, dins el poc poder que t¨¦, ¨¦s haver-se quedat ancorada en l¡¯arcaic, amb m¨¨todes obsolets de memoritzaci¨®.

P. En pa?sos com Fran?a, la filosofia de la selectivitat pregunta per idees generals de la vida, com ara la llibertat, la seguretat i la felicitat. Per qu¨¨ Espanya segueix ancorada en els comentaris de text?

R. Ens encantaria el model franc¨¨s. Per aix¨° es necessiten entre quatre i vuit hores de filosofia tots els anys, com l¡¯alumnat franc¨¨s, per desenvolupar una filosofia de veritat. ?s un cicle complet i no nom¨¦s una assignatura. A Fran?a, a m¨¦s, comencen a experimentar la filosofia a preescolar, com es veu en la pel¡¤l¨ªcula Nom¨¦s ¨¦s el principi. Per instaurar-ho, la filosofia necessita una import¨¤ncia major, per¨° aqu¨ª ens l¡¯estem traient. La filosofia ensenya tres coses: llegir, escriure i argumentar l¨°gicament. De vegades aix¨° ¨¦s molt dif¨ªcil, perqu¨¨ no hi ha una assignatura de Filosofia fins a primer de Batxillerat. Ens trobem moltes persones que nom¨¦s han tingut un curs de filosofia en la seva vida, mentre que a Fran?a porten vuit o deu cursos. No nom¨¦s es tracta de revisar l¡¯examen de la PAU, sin¨® de replantejar el sistema de Batxillerat en el seu conjunt.

P. Impartir filosofia a prim¨¤ria significaria una revoluci¨® educativa?

R. La postura cl¨¤ssica de Plat¨® ¨¦s que no es pot ensenyar filosofia a gent menor de 35 anys perqu¨¨ ¨¦s una eina cr¨ªtica tan potent que, si la dones a gent jove amb molta empenta, la seva capacitat cr¨ªtica portaria al fet que els sistemes caurien pel seu propi pes. Una altra idea, com reflecteix Maite Larrauri en el llibre, diu que no pots ensenyar a un alumne a destrossar el m¨®n abans de saber qu¨¨ ¨¦s el m¨®n. No la comparteixo. La filosofia t¨¦ un vessant creatiu. Si el llenguatge i el raonament l¨°gic s¨®n la base per a una bona filosofia, com m¨¦s es desenvolupin tots dos, m¨¦s capacitat filos¨°fica es tindr¨¤. No ¨¦s el mateix ensenyar a un adolescent a primer de Batxillerat sense haver tingut cap formaci¨® filos¨°fica, que alg¨² que des de la inf¨¤ncia ha treballat conceptes com la llibertat, la bondat, la solidaritat, l¡¯exist¨¨ncia o la mort.

P. Es compleixen 50 anys del Maig del 68, que va portar la filosofia al carrer. Ens cal una revoluci¨® similar per mimar la filosofia com fan els nostres ve?ns?

R. Aquesta filosofia encara est¨¤ per arribar. El 15-M molts intel¡¤lectuals van prendre els carrers, per¨° es va dissoldre molt r¨¤pid i va produir unes reaccions que han anat a pitjor, com la LOMCE. El 15-M ha estat un primer intent i ha generat una fam filos¨°fica. Per¨° ara sota les llambordes ja no hi ha la platja, sin¨® cables de fibra ¨°ptica. Les xarxes mouen grans masses amb consignes, no pamflets. La consigna ¨¦s antifilos¨°fica, tanca l¡¯espai de reflexi¨®, deixa el pensament enrere i la revoluci¨® no roman. El problema ¨¦s que molts intel¡¤lectuals no es volen implicar prou, i a m¨¦s vivim un context en el qual es persegueix el delicte d¡¯opini¨®. Seguim sent molt controladors, estem molt restringits a les lleis. No es tracta de trencar-les, per¨° tampoc es pot respondre nom¨¦s amb la llei a determinats desafiaments. No es pot fer una revoluci¨® si no es confia m¨¦s en els fil¨°sofs i els intel¡¤lectuals i sense que ells es vegin capa?os de proposar coses.

P. A Catalunya la filosofia ha arribat a les pantalles de televisi¨® amb molt d¡¯¨¨xit. L¡¯aposta per ficcions com Merl¨ª, de TV3, ha posat en valor l¡¯ofici de filosofar a les aules?

R. La s¨¨rie ¨¦s molt popular entre l¡¯alumnat. Malgrat la urpada de les lleis, la gent segueix volent la filosofia, i alguna cosa hi ha tingut a veure Merl¨ª. Capta l¡¯ess¨¨ncia de la classe de filosofia, en la qual el mestre no ¨¦s mai el protagonista, sin¨® l¡¯alumne, que ha de desafiar el docent amb l¡¯autonomia del seu pensament. Retrata la nostra implicaci¨® perqu¨¨ l¡¯alumne traslladi la filosofia a la vida real i que no es quedi nom¨¦s a l¡¯aula. Es crida l¡¯atenci¨® de l¡¯alumnat, fent que ells mateixos construeixin les seves pr¨°pies pautes, molt lluny de l¡¯autoajuda, que diu que hi ha pautes prefixades que cal reconduir. Merl¨ª fa molt b¨¦ aix¨°, desafia constantment un alumnat que no ¨¦s passiu, mostrant el que ha de ser la classe de filosofia.

P. PISA s¡¯ha convertit en una refer¨¨ncia per als dissenyadors dels programes educatius. Si la filosofia s¡¯inclogu¨¦s en les seves proves, li aniria millor a l¡¯assignatura a casa nostra?

R. Li aniria b¨¦ acad¨¨micament, amb m¨¦s pres¨¨ncia, per¨° no s¨¦ si els professors estar¨ªem d¡¯acord de figurar a PISA. L¡¯informe estableix classificacions que no reflecteixen l¡¯educaci¨®, mesura unes compet¨¨ncies per classificar, no per millorar. Ens aniria b¨¦, per¨° implicaria aprofitar-se d¡¯un sistema que no ens agrada. Volem millorar perqu¨¨ ho valem. Aqu¨ª s¡¯ensenya molta gram¨¤tica i poca lectoescriptura, s¡¯obliga a llegir coses que no agraden, ¨¦s pura t¨¨cnica, algoritmes aplicats a la llengua. En aquest context, molt probablement Espanya milloraria en lectoescriptura i capacitat anal¨ªtica, per¨° no comprem la idea d¡¯apar¨¨ixer en l¡¯informe.

P. Ens preocupen les implicacions ¨¨tiques de les futures aplicacions de la intel¡¤lig¨¨ncia artificial, per¨° no sembla que ens preocupi tant que la filosofia estigui en perill d¡¯extinci¨® a les aules. Qu¨¨ tem m¨¦s?

R. Encara que llevem la filosofia a les aules, la filosofia no desapareixer¨¤. Per¨° en un m¨®n en qu¨¨ l¡¯alumnat accedeix a les xarxes socials i ¨¦s pres d¡¯uns algoritmes que desconeix, si no donem una formaci¨® tecnol¨°gica i filos¨°fica, seran presoners. La intel¡¤lig¨¨ncia artificial ¨¦s imparable, per¨° la tend¨¨ncia que la filosofia desaparegui a les aules tamb¨¦. Em fa por que ens quedem sense armes intel¡¤lectuals, sense pensament cr¨ªtic, enfront d¡¯aquest monstre que sembla facilitar-nos la vida, i que de fet ho fa, per¨° que de vegades ens la complica enormement. Com m¨¦s es reforci la intel¡¤lig¨¨ncia artificial, tant m¨¦s necessari ¨¦s refor?ar les eines ¨¨tiques i filos¨°fiques per als alumnes. Com m¨¦s avanci la tecnologia, m¨¦s cal refor?ar la llibertat intel¡¤lectual i la capacitat cr¨ªtica de les persones per no estar a merc¨¨ del progr¨¦s de la t¨¨cnica.