Un estudi q¨¹estiona el paper de la Generalitat per prevenir l¡¯ablaci¨®

M¨¦s de 18.000 nenes es troben en risc de patir mutilaci¨® genital femenina (MFG) a Espanya, segons la Fundaci¨® Wassu-UAB. D'elles, un ter? viuen a Catalunya. Es tracta de menors de 14 anys residents en territori espanyol per¨° origin¨¤ries de pa?sos on aquesta pr¨¤ctica est¨¤ arrelada. La Generalitat disposa des de 2007 d'un protocol per prevenir l'ablaci¨®, amb diversos nivells d'actuaci¨®, des de la sensibilitzaci¨® fins a la intervenci¨® policial, en els casos de risc imminent. No obstant aix¨°, una tesi de la investigadora Aina Mangas alerta que l'aplicaci¨® del protocol no s'ha avaluat en els seus 10 anys de vida i la seva implantaci¨® al territori ¨¦s desigual.

El protocol, redactat per la llavors secretaria d¡¯Immigraci¨® del departament d¡¯Acci¨® Social i en col¡¤laboraci¨® amb els responsables d¡¯Educaci¨®, Salut i Interior, ¨¦s clar: els nivells d'actuaci¨® s¨®n prevenci¨®, detecci¨®, atenci¨® no urgent, atenci¨® urgent i recuperaci¨®; i els elements de risc a tenir en compte s¨®n pert¨¤nyer a una ¨¨tnia que practiqui l'ablaci¨®, a una fam¨ªlia on la mare o la germana hagin estat mutilades, a un grup familiar favorable a la mutilaci¨®, i/o tenir a prop un viatge al pa¨ªs d'origen on es practiqui la MGF.

No obstant aix¨°, Mangas, que col¡¤labora amb la Fundaci¨® Wassu-UAB, ha fet un estudi de camp des de 2011 en el qual q¨¹estiona que el desplegament del protocol sigui tan rigor¨®s com mostra el paper. ¡°El problema del protocol ¨¦s la seva aplicaci¨®. La majoria de vegades s'ha utilitzat de forma reactiva, m¨¦s que preventiva. Molts professionals activen el protocol a partir del nivell 4 (actuaci¨® urgent) deixant de banda els anteriors¡±, sost¨¦ en la seva tesi doctoral. La investigadora lamenta la falta de recursos formatius per a tots els professionals implicats i l'elevat pes policial en tot l'abordatge de la MGF.

Per comen?ar, Mangas posa en dubte el bon funcionament de totes les Meses de Prevenci¨® de la MGF, formades per professionals de diverses ¨¤rees per abordar casos de risc al seu territori. Segons la Generalitat, hi ha 73 taules locals i circuits de coordinaci¨®. La investigadora, no obstant aix¨°, recull en la seva investigaci¨® que algunes d'elles no estan activades. ¡°Despr¨¦s de realitzar el treball de camp, es contrasta que el desplegament ¨¦s irregular a nivell territorial i que no existeix una avaluaci¨® de la tasca d'aquestes taules o espais¡±, assenyala. I agrega: ¡°Altres de les funcions que es demanen a les taules s¨®n sensibilitzar, informar i formar els professionals i la poblaci¨® diana. No obstant aix¨°, amb prou feines es promouen activitats en aquest sentit¡±.

En aquest sentit, el secretari d¡¯Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amor¨®s, admet que ¡°hi ha gradacions¡± en el desplegament d'aquestes taules i defensa que no nom¨¦s han de ser espec¨ªfiques de la MGF, sin¨® que poden estar integrades en comissions de viol¨¨ncia masclista o d'inf¨¤ncia. ¡°Jo no vull tenir taules molt especialitzades, sin¨® que arribin a tots els territoris on hi hagi poblaci¨® de risc¡±, explica. Amor¨®s defensa que, a trav¨¦s d'aquests dispositius s'ha activat l'estudi de 132 casos i assegura que el Govern seguir¨¤ ampliant el nombre de taules de coordinaci¨®.

La investigaci¨® de Mangas destaca tamb¨¦ la falta de formaci¨® dels professionals sanitaris i educatius. ¡°Veient l'an¨¤lisi dels casos, els professionals sanitaris estan desemparad¨ªssims¡±, explica. La investigadora rebutja que siguin els Mossos d'Esquadra els que prenguin el comandament de les escasses xerrades formatives que, assegura, es realitzen al territori. ¡°Amb una xerrada de dues hores amb gent que no ha tingut formaci¨® pr¨¨via sobre aix¨°, el que es fa ¨¦s crear alarma. El primer nivell, destinat a la prevenci¨®, recau sobre professionals de la salut i, no obstant aix¨°, qui el presenta s¨®n els Mossos, que s'encarreguen del seu desplegament a nivell local i comarcal¡±, resa l'estudi.

La investigadora Aina Pispes insisteix que ¡°fa falta un canvi de model¡± cap a ¡°un enfocament m¨¦s integral¡±

De fet, la intervenci¨® policial ¨¦s una de les q¨¹estions m¨¦s controvertides que presenta la tesi de Mangas. La investigadora sost¨¦ que l¡¯Administraci¨® s'ha centrat a donar ¡°una intervenci¨® reactiva¡±. Per exemple, davant la immin¨¨ncia d'un viatge de la fam¨ªlia al pa¨ªs d'origen, se'ls retira el passaport per evitar el risc. ¡°?s un error focalitzar la intervenci¨® en el quart nivell. ?s inviable i ineficient. Les mesures cautelars no poden ser la primera inst¨¤ncia¡±, adverteix. La investigadora exposa exemples concrets d'intervencions policials en casos de baix risc.

No obstant aix¨°, ni Amor¨®s ni els Mossos comparteixen aquesta visi¨®. ¡°Nosaltres actuem per requeriment judicial quan hi ha una sospita de risc imminent de la fam¨ªlia i la via de coneixement dels casos sempre ¨¦s a trav¨¦s de professionals de la salut, serveis socials i educaci¨®. No perseguim les fam¨ªlies i en les xerrades que fem, nosaltres parlem del que fem com a Mossos, no com a professionals de la salut: la mutilaci¨® ¨¦s un delicte i el nostre marge d'acci¨® ¨¦s menor que el d'un mediador¡±, explica Andrea Garc¨ªa, cap del Grup Central d¡¯Atenci¨® a la V¨ªctima, la unitat que at¨¦n aquests casos. La policia assegura que, a l'hora d'intervenir, fan un abordatge conjunt amb els serveis socials o els mediadors. El 2017 van intervenir en nou casos i nom¨¦s en dos es van prendre mesures cautelars de retirada del passaport. ¡°La tasca dels mossos ¨¦s important. Quan hi ha una intervenci¨® judicial ¨¦s perqu¨¨ tenen uns indicis i tracten el tema amb molta sensibilitat. S'ha de valorar tamb¨¦ que l'efecte coercitiu ¨¦s volgut pels pares d¡¯aqu¨ª per frenar la pressi¨® de la fam¨ªlia al pa¨ªs d'origen¡±, defensa Amor¨®s.

Mangas insisteix que ¡°cal un canvi de model¡± cap a ¡°un enfocament m¨¦s integral¡±. ¡°Les actuacions estan centrades a vigilar, perseguir i castigar les fam¨ªlies africanes, no sense efectes col¡¤laterals que afecten negativament aquestes i els i les professionals que intervenen, perpetuant la desigualtat lluny d'evitar la MGF a llarg termini, ja que no s'involucra la fam¨ªlia en el proc¨¦s de l'abandonament de la pr¨¤ctica. En aquesta forma d'actuaci¨® s'ha comprovat que es perden de vista les dones, les nenes, les fam¨ªlies i la comunitat¡±, exposa en la tesi. La Fundaci¨® Wassu-UAB tamb¨¦ ha advertit que han perdut la pista a moltes nenes en risc que, possiblement, han retornat al pa¨ªs d'origen.