L¡¯escola com a f¨¤brica d¡¯independentistes

?s freq¨¹ent escoltar en el debat p¨²blic l'argument que un dels principals responsables de la crisi catalana ¨¦s el sistema educatiu catal¨¤. Segons aquesta tesi, els diferents governs nacionalistes haurien utilitzat l'educaci¨® p¨²blica com una f¨®rmula de fomentar la identitat nacional catalana i l'adhesi¨® al separatisme. Des d'aquesta perspectiva, el proc¨¦s sobiranista seria fruit d'una estrat¨¨gia planejada des de fa d¨¨cades amb la finalitat de posar les aules al servei de la construcci¨® d'una majoria independentista.

Els qui avalen aquesta tesi consideren que la millor f¨®rmula per afrontar el repte independentista ¨¦s intervenir l'educaci¨® catalana i acabar especialment amb el model d'immersi¨® ling¨¹¨ªstica. Fins i tot la Moncloa sembla simpatitzar amb aquesta idea, segons va confirmar ahir el ministre d'Educaci¨®, ??igo M¨¦ndez de Vigo.

Per¨°, realment l'adoctrinament a les aules ¨¦s el responsable de l'actual crisi catalana? Intervenir l'educaci¨® catalana ¨¦s una f¨®rmula per posar fi al proc¨¦s sobiranista? Qualsevol proposta que pretengui resoldre la crisi catalana ha de partir d'un bon diagn¨°stic sobre per qu¨¨ una porci¨® tan elevada de catalans ha decidit donar l'esquena al projecte en com¨² amb Espanya. I aquest diagn¨°stic ha de realitzar-se lliure de prejudicis i amb les dades en m¨¤.

Si l'educaci¨® estigu¨¦s darrere de l'adhesi¨® a l'independentisme, llavors haur¨ªem d'observar un augment lent i progressiu del sentiment nacionalista catal¨¤ derivat del reempla?ament de les velles generacions per les noves educades amb el model impulsat pels governs de Jordi Pujol. No obstant aix¨°, les s¨¨ries d'opini¨® p¨²blica de les quals disposem mostren just el contrari. L'augment de l'independentisme no s'ha produ?t de forma gradual al llarg d'aquestes tres d¨¨cades d'immersi¨® ling¨¹¨ªstica sin¨® que va cr¨¦ixer de forma abrupta durant el per¨ªode 2010-2013. A m¨¦s, les s¨¨ries demosc¨°piques amb qu¨¨ expliquem mostren que el sentiment nacionalista catal¨¤ ha crescut de forma molt similar a les diferents cohorts. En efecte, el ritme de creixement de l'independentisme entre els joves ¡°adoctrinats¡± a les escoles catalanes i entre els majors de 65 anys que van ser escolaritzats durant el franquisme ha estat pr¨¤cticament id¨¨ntic. De fet, les prefer¨¨ncies territorials dels catalans estan avui menys relacionades amb l'edat que anys enrere.

L'auge de l'independentisme en els ¨²ltims anys tampoc ¨¦s un fenomen exclusiu ¡°dels de casa¡± (o dels catalans de tota la vida). Entre els catalans nascuts a altres parts d'Espanya la prefer¨¨ncia per un Estat independent s'ha multiplicat per tres des del 2010 i entre els nascuts a Catalunya per¨° amb pares provinents d'altres regions s'ha pr¨¤cticament duplicat, aconseguint el 40 per cent. Aix¨ª doncs, el proc¨¦s sobiranista ha tingut un impacte transversal i ha aconseguit penetrar en col¡¤lectius molt dispars de la societat catalana, al marge del seu origen o de si es van educar durant el franquisme o amb l'actual sistema educatiu catal¨¤.

En definitiva, les dades no semblen deixar massa dubtes sobre aquesta q¨¹esti¨®. Els elevats nivells d'adhesi¨® a la independ¨¨ncia no responen tant a un efecte cohort (o de reempla?ament generacional) com a un efecte per¨ªode, doncs es tracta d'un canvi que ha afectat a tota la poblaci¨®, independentment de la seva edat. No ¨¦s f¨¤cil determinar les causes de l'actual crisi catalana per¨° el m¨¦s probable ¨¦s que estiguin vinculades a la conjuntura de crisi econ¨°mica i pol¨ªtica que patia? Espanya en el moment de produir-se aquest important augment d'adhesions al sobiranisme.

Amb aix¨°, no pretenc negar el paper que t¨¦ el sistema educatiu en la construcci¨® d'identitats. No hi ha dubte que tots els Estats han usat, des de sempre, l'educaci¨® com un instrument per afermar la consci¨¨ncia nacional. Catalunya i Espanya no tenen per qu¨¨ ser una excepci¨®. Els esc¨¨ptics nom¨¦s han de recordar la pol¨¨mica proposta de l'exministre d'Educaci¨®, Jos¨¦ Ignacio Wert, d'utilitzar l'educaci¨® per ¡°espanyolitzar¡± els alumnes catalans.

Certament, pot ser que l'educaci¨® fomenti la identitat nacional. Per¨° una altra q¨¹esti¨® ¨¦s afirmar que despr¨¦s de les elevades xifres d'adhesi¨® a l'independentisme es troba el model educatiu impulsat per Converg¨¨ncia. El 2010, encara que el model d'immersi¨® ling¨¹¨ªstica feia ja gaireb¨¦ tres d¨¨cades que estava actiu, la prefer¨¨ncia per una Catalunya independent es trobava molt lluny de ser majorit¨¤ria.

En el debat p¨²blic s'airegen amb excessiva freq¨¹¨¨ncia teories i afirmacions mancades de rigor i sense cap evid¨¨ncia que les avalin. Aix¨° ¨¦s particularment cert quan la discussi¨® se centra en la crisi territorial catalana. Un bon exemple d'aix¨° ¨¦s la tesi que les escoles catalanes s¨®n responsables de donar al¨¨ al proc¨¦s sobiranista. Els partits pol¨ªtics tenen plena legitimitat a plantejar models educatius alternatius a l'actual, per¨° posar la immersi¨® ling¨¹¨ªstica en l'epicentre de la crisi catalana nom¨¦s pot respondre a una estrat¨¨gia deliberadament oportunista.

Llu¨ªs Orriols ¨¦s professor de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica a la Universitat Carlos III