Somni i agonia de l¡¯¡®Avui¡¯

Si ¡°la hist¨°ria d¡¯un diari revela com ¨¦s el pa¨ªs¡±, segons la cita textual de la periodista Maria Fav¨¤, caldria convenir que Catalunya va ser rica i plena per¨° avui ja no ho ¨¦s tant. Com a m¨ªnim, si parlem en clau period¨ªstica: sense entrar en q¨¹estions deontol¨°giques ni de continguts o audi¨¨ncies, ¨¦s evident que a Catalunya s¡¯aguditza una crisi de la premsa que fa molt que dura. N¡¯¨¦s exemple paradigm¨¤tic (per¨° no l¡¯¨²nic) la hist¨°ria del primer diari en catal¨¤ des del franquisme, publicada per Meteora i ben subtitulada per Fav¨¤ Avui (1976-2009). Entre el somni i l¡¯agonia. L¡¯actual ERO del 40% de la plantilla d¡¯El Punt Avui nom¨¦s ¨¦s l¡¯ep¨ªleg d¡¯una hist¨°ria que va comen?ar amb m¨¦s il¡¤lusions que encerts. La seva cronista, redactora de l¡¯Avui des de la seva fundaci¨®, el 1976, i fins a la jubilaci¨® anticipada (i contra la seva voluntat) el 2010, acaba la hist¨°ria just quan la cap?alera barcelonina va ser dissolta dins del mateix grup empresarial giron¨ª, Hermes, editora d¡¯El Punt, que ara en tanca la redacci¨® fusionada de Barcelona.

En s¨ªntesi, Fav¨¤ resumeix la traject¨°ria de l¡¯Avui com la d¡¯un diari ideat per l¡¯antifranquisme catalanista burg¨¨s, nascut per subscripci¨® popular amb la democr¨¤cia, tocat de mort per una mala gesti¨® empresarial i sempre oscil¡¤lant entre els vicis i les virtuts del periodisme. Tirant d¡¯arxiu i hemeroteca, de mem¨°ria i experi¨¨ncia pr¨°pia i, sobretot, de fonts orals i off the record posats en joc amb un sentit cr¨ªtic i un estil desacomplexat que recorden els de Josep Maria Huertas a Una hist¨°ria de ¡®La Vanguardia¡¯, Fav¨¤ repassa l¡¯¨²ltim i llarg quart de segle de la hist¨°ria de Catalunya a trav¨¦s de les p¨¤gines viscudes de l¡¯Avui. Que Jordi Pujol confessi a l¡¯autora haver ajudat un diari sempre etiquetat de nacionalista i que l¡¯empresari liquidador de la cap?alera reveli la confid¨¨ncia de l¡¯expresident en el sentit que si algun dia anava a la pres¨® seria per les coses que havia fet per l¡¯Avui, s¨®n bona mostra dels fets, an¨¨cdotes, intrigues i molts noms propis que afloren al llibre.

En la g¨¨nesi del diari hi ha Jordi Maluquer, Jaume Vilalta, Josep Espar Tic¨®, industrials com Andreu Ribera Rovira i el notari Josep Maria Puig Salellas. D¡¯una idea de publicaci¨® en catal¨¤ gestada a finals dels anys seixanta es va passar, a finals de 1972, a la constituci¨® de l¡¯editora Premsa Catalana, amb seu a la pelleteria La Sib¨¨ria de la rambla de Catalunya, propietat de la fam¨ªlia Espar, i un mili¨® de pessetes de capital. Augmentar els recursos i gestionar els permisos amb el r¨¨gim franquista que fessin viable la sortida del diari (posant el carnet de Josep Maria Cadena com a te¨°ric director) va ocupar gaireb¨¦ quatre anys. A banda d¡¯un fons d¡¯obres d¡¯art a partir de donacions, es va fer una mena de crowfunding d¡¯arrels medievals tot emetent comptes de participaci¨® a 1.000 pessetes. Aix¨ª es van aconseguir fins a 80 milions de pessetes. Despr¨¦s d¡¯un intent fallit d¡¯aconseguir el perm¨ªs pel 20 de novembre de 1975 (frustrat pel dol de la mort de Franco), l¡¯autoritzaci¨® definitiva va arribar el gener seg¨¹ent. I tot van ser presses, emocions i improvisacions per treure l¡¯Avui al carrer per Sant Jordi de 1976, ja sota la direcci¨® de Josep Faul¨ª (amb Cadena de sotsdirector). El seguirien, successivament en la direcci¨®, Jordi Maluquer, Jaume Serrats, Santiago Ramentol, Albert Viladot, Vicen? Villatoro (en t¨¤ndem amb Mart¨ª Anglada), Vicent Sanchis, Xavier Bosch, Toni Cruanyes i Carles Flo.

La tirada inaugural de 115.000 exemplars es va exhaurir als quioscos, per¨° la majoria dels 33.000 subscriptors o comptepart¨ªcips de l¡¯Avui se¡¯n van quedar sense per errors de distribuci¨®. Problemes log¨ªstics i d¡¯administraci¨® d¡¯aquesta mena van donar peu aviat, com apunta Fav¨¤, a la llegenda que ¡°el diari que es deia Avui sempre publicava les not¨ªcies d¡¯ahir¡±. Tamb¨¦ es van generar aviat equ¨ªvocs per l¡¯orientaci¨® del diari entre els propietaris (majorit¨¤riament de l¡¯entorn pujolista), els periodistes (d¡¯una redacci¨® m¨¦s esquerranosa) i part del p¨²blic lector (m¨¦s nacionalista encara). Fav¨¤ recorda que ja la primera portada ¡°va generar queixes i suspic¨¤cies i no va caure gens b¨¦ a la gent d¡¯ordre¡± perqu¨¨ al costat d¡¯un acudit de Cesc reclamant l¡¯Estatut, el diari va obrir amb un titular sobre una vaga del metall al Baix Llobregat.

En nom¨¦s un any de vida, el nou diari va exhaurir tots els diners dels comptepart¨ªcips i va haver d¡¯empenyorar el fons d¡¯art. ¡°Tarradellas primer i Converg¨¨ncia despr¨¦s van comen?ar a injectar diners a l¡¯Avui, per¨° no n¡¯hi donaven prou per poder sortir de la mis¨¨ria; just per pagar les n¨°mines i el paper¡±, sentencia Fav¨¤. ¡°Si jo soc la Generalitat i el diari em necessita per funcionar, aquest diari est¨¤ al meu servei. T¨¦ l¨°gica, aix¨°. I va passar el que va passar¡±, admet l¡¯exdirector Serrats.

En aquesta agonia va aguantar l¡¯Avui quatre d¨¨cades, compatible amb bons treballs period¨ªstics, amb una efectiva defensa de la llengua catalana i amb somnis com el de ser, per exemple, el primer diari d¡¯Espanya a penjar-se ¨ªntegrament, el 1995, a internet.