Un Fabra menys m¨ªtic

L¡¯Any Fabra que acaba de comen?ar ha de servir ¡ªi est¨¤ servint ja¡ª per fer exposici¨® p¨²blica de l¡¯obra del gram¨¤tic que va codificar la llengua catalana, l¡¯empremta del qual en la hist¨°ria de la llengua, i de retruc de tota una cultura, ¨¦s ara com ara indubtable: sense la seva tasca infatigable per bastir una llengua liter¨¤ria moderna (i aleshores, el que es deia llengua liter¨¤ria vindria a ser el nostre est¨¤ndard normatiu), els avatars d¡¯ordre hist¨°ric que han afectat Catalunya haurien tingut repercussions molt m¨¦s grans, singularment la Guerra Civil i la dictadura franquista.

Sense voler q¨¹estionar aquesta rellev¨¤ncia, per¨°, la figura de Pompeu Fabra corre el perill de ser assimilada de manera acr¨ªtica, tot situant el personatge en l¡¯esfera del mite i convertint la seva obra en objecte de culte. Hi ha precedents coneguts d¡¯aquesta alerta, de quan el 1968 es va fer un primer Any Fabra en commemoraci¨® del centenari del naixement del Mestre, amb un article de Gabriel Ferrater que posava l¡¯accent en les valoracions m¨¦s na?fs de les gram¨¤tiques fabrianes, les quals entronitzaven la feina del fil¨°leg a trav¨¦s de criteris tan poc substanciosos com ara el bon gust de les seves prescripcions, tot deixant de banda l¡¯aproximaci¨® cr¨ªtica. ¡°D¡¯acceptar com un absolut l¡¯obra de Fabra, fora la manera de no fer-nos-en una tradici¨® i de no poder-la continuar, o sigui de retre-li el pitjor dels homenatges i de fer tot el contrari d¡¯all¨° que hauria volgut¡±, conclo?a Ferrater. Avui dia, 50 anys despr¨¦s, ¨¦s el comissari de l¡¯Any Fabra, Jordi Ginebra, qui a preguntes de Quadern sembla secundar aquesta idea: ¡°En aquest Any Fabra 2018 que comen?a tamb¨¦ hi ha el perill que tots plegats, sense voler, sacralitzem l¡¯obra i la persona de Fabra¡±.

Una reforma al servei d'una ideologia?

Tamb¨¦ Francesc Vallverd¨² es va pronunciar, arran de l¡¯Any Fabra de 1968, en el sentit que calia desmitificar la figura del Mestre a fi de valorar-lo correctament. I ja llavors q¨¹estionava una idea estesa per la qual, pr¨¤cticament, Fabra inventa del no-res una llengua pensada per instaurar l¡¯ordre en el caos de la Renaixen?a: ¡°En alguns casos s¡¯ha recorregut a t¨°pics segons els quals el nostre genial gram¨¤tic hauria estat una cosa aix¨ª com un demi¨¹rg que, ajudat pels poders burgesos, va realitzar de la nit al dia la ¡®miraculosa¡¯ tasca de ¡®restaurar un idioma¡¯¡±, com si llavors el catal¨¤ escrit hagu¨¦s deixat d¡¯existir i es trob¨¦s en un proc¨¦s irreversible de corrupci¨®.

El catal¨¤, ¨°bviament, no havia deixat d¡¯existir, i s¨®n les classes socials dirigents, segons Vallverd¨², les que es ¡°recatalanitzaren¡±, aprofitant que el romanticisme havia propiciat el ressorgiment literari de la Renaixen?a. La q¨¹esti¨® de la llengua, i la seva codificaci¨®, passen a ser d¡¯inter¨¨s nacional, i la tria del model de llengua no ser¨¤ per tant access¨°ria ni secund¨¤ria, sin¨® un factor essencial que garantia la cohesi¨® social. Davant la possibilitat de triar un model ling¨¹¨ªstic aristocratitzant que hagu¨¦s augmentat la dist¨¤ncia entre classes socials, ¡°l¡¯opci¨® per Fabra, que era una reconeixen?a dels valors existents en la temptativa de modernitzaci¨® ling¨¹¨ªstica, radicalment popular, del grup de L¡¯Aven?, era, aix¨ª, una necessitat hist¨°rica¡±. El comprom¨ªs de les classes dirigents amb el catal¨¤ parlat era potser interessat, per¨° el de Fabra era conegut i expl¨ªcit des de la introducci¨® del seu primer treball gramatical: ¡°El meu principal objecte ha sigut presentar el catal¨¤ tal com se parla¡±.

Una norma sorgida del no-res?

Fabra ¨¦s, amb pocs dubtes, el gram¨¤tic m¨¦s dotat de la seva ¨¨poca, m¨¦s encara tenint en compte la seva dedicaci¨® preco? ¡ªels seus primers estudis s¨®n postadolescents¡ª, per¨° ¨¦s excessiu suposar que abans d¡¯ell no hi havia res i el catal¨¤ escrit no era m¨¦s que desordre. De fet, els escriptors de la Renaixen?a no veien la necessitat d¡¯afrontar cap reforma ortogr¨¤fica, i consideraven que les vacil¡¤lacions de l¡¯¨¨poca s¡¯acabarien resolent a mesura que l¡¯¨²s de la llengua s¡¯aferm¨¦s i uns h¨¤bits s¡¯imposessin sobre els altres. En aquest sentit, la campanya de L¡¯Aven? de 1891, encap?alada per Jaume Mass¨® Torrents, Joaquim Casas-Carb¨® i el mateix Fabra, va suposar la pr¨¤ctica impugnaci¨® ¡ªortogr¨¤ficament parlant¡ª de tota la tradici¨® anterior, en tant que basava els seus principis en la llengua popular i el dialecte central, contra el rerefons arca?tzant i dialectalitzador de la literatura emanada dels Jocs Florals.

No obstant aix¨°, sembla que ¨¦s el mateix Fabra qui conrea la idea noucentista de cesura entre la seva obra i la tradici¨® anterior, entre el caos i la ra¨®, sobretot a partir de la promulgaci¨® de les Normes Ortogr¨¤fiques (1913), que li serveixen de pretext per qualificar la Renaixen?a d¡¯anarquia ortogr¨¤fica. ¡°Sembla ¡ªapunta Ginebra¡ª que Fabra usa sobretot aquesta expressi¨® a partir del moment que s¡¯aproven les Normes, quan hi ha una norma. S¨®n vistos com a anarquistes perqu¨¨ no segueixen la seva norma (la que ha triomfat), per¨° abans Fabra parla sobretot de reforma¡±. De fet, encara ara tenim aquesta percepci¨®, la de desgavell i campi qui pugui, en una ¨¨poca en qu¨¨ els escriptors, ¨°bviament alfabetitzats en castell¨¤, deurien fer uns esfor?os notables per mantenir un cert ordre malgrat la falta de norma.

Un jove insolent?

El rebuig dels escriptors de la Renaixen?a a les propostes de L¡¯Aven? va llegar un estirabot entre un jove Fabra de vint-i-pocs anys, gram¨¤tic autodidacte, i el m¨¦s notable dels novel¡¤listes del moment, de cinquanta anys, un tal Narc¨ªs Oller. Segons explica Artur Blad¨¦ i Desumvila, l¡¯autor de La febre d¡¯or va queixar-se a Fabra dels canvis ortogr¨¤fics constants que introdu?en a L¡¯Aven?, una cr¨ªtica que el Mestre va entomar amb fredor i responent amb una c¨¤rrega de profunditat a tota la tradici¨® de la Renaixen?a: ¡°Si vost¨¨s, fins ara, ho han fet malament, permetin que nosaltres provem de fer-ho millor¡±.

Oller recordaria l¡¯estirabot fabri¨¤ anys despr¨¦s, quan el gram¨¤tic tornaria a donar-li mostres d¡¯insol¨¨ncia i adobaria el terreny de la futura negativa del novel¡¤lista a seguir les Normes. El 1896 es va convocar pels Jocs Florals un premi a la millor gram¨¤tica de la llengua catalana, al qual es va presentar Fabra. Presidit per Oller, el jurat va declarar el premi desert, per¨° va voler igualment premiar Fabra amb un acc¨¨ssit, tot valorant el treball presentat per¨°, alhora, lamentant que no fos una gram¨¤tica completa (segons Oller, hi faltava la sintaxi). La resposta de Fabra, en renunciar a l¡¯acc¨¨ssit, no va deixar gaire content Oller, que la va titllat de ¡°grosseria¡±: ¡°?s que no la dev¨ªeu llegir. Si voleu, anir¨¦ a casa a buscar l¡¯original per demostrar-vos que esteu equivocat¡±.

De fet, en l¡¯¨¨poca de joventut el sentiment m¨¦s acusat de Fabra respecte de la tradici¨® anterior sembla que sigui la superioritat intel¡¤lectual, sobretot amb relaci¨® als assajos de gram¨¤tica d¡¯Antoni de Bofarull i Adolf Blanc, que deceben Fabra des de l¡¯adolesc¨¨ncia. I justifica la seva tasca de modernitzaci¨® amb una mena d¡¯inexorable llei de vida: ¡°Tots ens hem de resignar a veure¡¯ns sobrepujats pels que ens vindran darrere¡±.

Dosa car¨¤cters enfrontats?

Potser aquest sentiment de superioritat intel¡¤lectual ¨¦s l¡¯origen de la diatriba que Fabra mantindr¨¤ amb Antoni M. Alcover durant d¨¨cades, i que t¨¦ en l¡¯escena del trasllat de la calaixera (plena de les fitxes amb qu¨¨ Alcover elaborava el diccionari, i que va decidir endur-se a Mallorca) l¡¯episodi m¨¦s esperp¨¨ntic. Alcover, de car¨¤cter en¨¨rgic i impetu¨®s, comen?ava a barrinar sobre l¡¯oportunitat de fer un congr¨¦s dedicat a la llengua, i el 1904 va demanar-ne l¡¯opini¨® a Fabra, que era m¨¦s aviat flegm¨¤tic i racional. Segons Mila Segarra, bi¨°grafa del Mestre (Pompeu Fabra, Emp¨²ries), ¡°Fabra li va expressar la seva desconfian?a en l¡¯efic¨¤cia d¡¯una assemblea d¡¯entusiastes de la llengua, que, probablement, eren uns ignorants en gram¨¤tica, i no li va fer cap suggeriment tem¨¤tic¡±. Fos aquesta resposta ofensiva o no a Alcover, el cert ¨¦s que el moss¨¨n va deixar d¡¯enviar les circulars del congr¨¦s a Fabra, que ni tan sols hi seria convidat.

Un segon episodi, ja en el mateix Congr¨¦s Internacional de la Llengua Catalana, torna distanciar les dues patums. Fabra hi presenta una comunicaci¨® sobre ortografia, per¨° a la vegada interv¨¦ en les pon¨¨ncies dels altres, introduint nombroses esmenes que sovint s¨®n acceptades pels assistents. Ha abandonat la insol¨¨ncia juvenil, per¨° ha arribat a una maduresa de gram¨¤tic (t¨¦ 38 anys) que el fa surar per damunt de la resta i desperta l¡¯atenci¨® del mateix Prat de la Riba, que en retindr¨¤ el nom de cara a la reforma ortogr¨¤fica. Un fet, per¨°, Alcover no li perdonar¨¤: l¡¯esmena a la totalitat presentada per Fabra a la seva pon¨¨ncia (sobre la concordan?a del participi en temps compostos), que va guanyar el Mestre per un sol vot, 122 a 121. Qualsevol podria pensar que Fabra havia anat al congr¨¦s amb ¨¤nim rebentaire...

I finalment queda la coneguda pol¨¨mica de la normativa ortogr¨¤fica, que amb el temps va motivar la sortida d¡¯Alcover de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans. Absent de Barcelona (llavors treballava encara a Bilbao), el 1911 Fabra prepara un esborrany de les Normes que, despr¨¦s de successives intervencions d¡¯altres membres de la Filol¨°gica (que Fabra, dit de passada, considerava poc aptes), van quedar desvirtuades respecte de la versi¨® inicial. Amb la conniv¨¨ncia de Josep Carner, llavors secretari de la Filol¨°gica, Fabra treballa gaireb¨¦ en secret per refer les Normes, finalment aprovades el 1913, per¨° hi continua treballant en solitari i a la tardor de 1914 ja t¨¦ enllestida una nova reforma, que seria presentada a la introducci¨® del Diccionari ortogr¨¤fic (de 1917, amb la fixaci¨® ortogr¨¤fica de 40.000 paraules). Tal com explica Segarra, no sembla que Fabra estalvi¨¦s en ast¨²cia per acabar imposant-se en el seu objectiu de codificar la llengua: primer, enviant el Diccionari a la impremta com una obra de l¡¯Institut sense que tingu¨¦s car¨¤cter normatiu, tot i que de facto el va acabar tenint; i segon, assegurant-li a Alcover que la Filol¨°gica ja havia donat el vistiplau a la reforma, tot i que la pon¨¨ncia sobre l¡¯ortografia acabaria sent convocada a posteriori. L¡¯abs¨¨ncia d¡¯Alcover, president de la secci¨® per¨° gaireb¨¦ sempre a Mallorca, va permetre que Fabra, vicepresident, tir¨¦s pel dret i enllest¨ªs la normativa ortogr¨¤fica per la via dels fets consumats.

Sembla que sobre Fabra plani sempre, al costat de la mod¨¨stia i la humilitat, un punt de vanitat dissimulada rere la flegma i la senzillesa. Una vanitat potser comprensible, com apunta Segarra, ¡°si tenim en compte que tothom li deia Mestre sense haver-ne estat alumne¡±. Se cita sovint la resposta que Fabra va donar a Josep Miracle quan aquest li va suggerir d¡¯escriure la seva biografia: ¡°Si la vol fer, faci-la, per¨° soc un home gris, sense relleu, sense biografia¡±, frase que avui el comissari Ginebra s¡¯atreveix a matisar: ¡°Prou que sabia que Miracle acabaria fent la seva biografia, com sabia que no era un home gris, sense relleu, sense biografia¡±.