Continu?tat i discontinu?tat

Si somieu que el 2018 suposar¨¤ un canvi de to o de contingut respecte al per¨ªode 2015-2017, veniu cap aqu¨ª que us far¨¦ una abra?ada. Per¨° no s¨¦ si ser¨¤ una abra?ada de felicitaci¨® o de condol. Segons sembla pel que s¡¯ha vist en aquesta sessi¨® plen¨¤ria d¡¯implementaci¨®, desbloqueig, o tot alhora i el contrari, el Parlament viu un combat entre continu?tats i discontinu?tats. Entre Julio Iglesias ¨CLa vida sigue igual¨C i Presuntos Implicados (amb perd¨®) ¨CC¨®mo hemos cambiado.

La continu?tat fonamental ¨¦s que seguim abocats a l¡¯apoteosi de la minuciositat reglamentista. Com ja va passar en ¡°aquests¡± mesos passats ¨Cel que Xavier Dom¨¨nech, presumint d¡¯historiador, defineix com a ¡°les nostres Jornades d¡¯Octubre¡±, recordant les del 1917¨C, la formalitat dels articulats, o sigui, l¡¯est¨¨tica, s¡¯utilitza des d¡¯una i altra trinxera (ja m¡¯agradaria que aquesta met¨¤fora fos inadequada) per derivar-ne conseq¨¹¨¨ncies jur¨ªdiques i pol¨ªtiques, o sigui, l¡¯¨¨tica. Vivim de paraules m¨¦s que de continguts. Uns diuen que estan fent coses s¡¯ha fet ben pal¨¨s que no han fet res, i els altres, en canvi, actuen com si es creguessin el discurs dels primers. Concretament, els jutges ¨Ci Mireia Boya¨C s¨®n els ¨²nics que s¡¯han pres seriosament la DUI.

Hi ha grups que se senten especialment c¨°modes instal¡¤lats en aquesta barreja de l¡¯est¨¨tica i l¡¯¨¨tica. Primer, Junts per Catalunya, que per a aquest ple d¡¯arrencada de legislatura ha triat Quim Torra, l¡¯home que va dirigir el Tricentenari des del Born: tota una declaraci¨® d¡¯intencions. Torra ha fet dues intervencions plenes de legitimisme i ¨¨pica sentimental, fins al punt que, en la segona, se li ha oblidat que era a la tribuna d¡¯oradors per fer una explicaci¨® de vot, i se n¡¯ha anat cap a l¡¯esc¨® sense concretar.

Un altre grup que se sent comod¨ªssim en l¡¯esgrima t¨¤ctica ¨¦s Ciutadans. Aqu¨ª tenim Carlos Carrizosa i Espejo-Saavedra com a Duo Din¨¢mico del reglamentisme ¨CResisitir¨¦¨¦¨¦¨¦¨C, i In¨¦s Arrimadas, contenta per l¡¯estricta continu?tat dels seus highlights: l¡¯independentisme viu a Matrix, el proc¨¦s ¨¦s una ficci¨®, vost¨¨s trenquen fam¨ªlies¡­i el processisme com a modus vivendi. Aix¨° ¨²ltim resulta divertit per a la l¨ªder d¡¯un grup que ha quedat primer el 21-D embolcallant-se en el revers de l¡¯estelada, o sigui, la bandera mon¨¤rquica. Per cert, si aquesta bandera reversible no es ven encara als basars de la Sagrada Fam¨ªlia, ja triguen a comercialitzar-la: ho petarien.

Diria que la CUP tamb¨¦ se sent c¨°moda en aquest conflicte b¨¤sicament verbal. Passar de deu a quatre escons ha exacerbat la seva voluntat de marcar territori per la via de la radicalitat. Verbal, dic. I sobretot en l¡¯anomenat ¡°front nacional¡±; la pol¨ªtica social i econ¨°mica... ja ho trobarem.

Llavors, existeix alguna discontinu?tat? Al meu parer, la principal ¨¦s el discurs d¡¯ERC. En la seva intervenci¨®, Marta Rovira ha fet les m¨ªnimes apel¡¤lacions al legitimisme exigibles i, en canvi, ha carregat tot el pes en la pol¨ªtica socioecon¨°mica, en la necessitat d¡¯un Govern que prengui decisions, i ha encunyat un nou concepte pol¨ªtic, potser una mica pretensi¨®s: el junquerisme, reivindicant el que, segons diu, va fer Junqueras en mat¨¨ria social i econ¨°mica en el per¨ªode anterior. ?s m¨¦s, s¡¯ha aventurat en un terreny ignot en tant temps de proc¨¦s: ha dit que la independ¨¨ncia ¨¦s un instrument, no una finalitat en si mateixa. Imagino celles al?ades d¡¯estupor en alguns escons de Junts per Catalunya. Aquesta Rovira del 2018 semblava fins i tot interessada a fer gestos cap als comuns, a qui ha donat suport en algunes propostes.

Aqu¨ª ens trobem, en un Parlament en el qual socis de facto, com ERC i Junts per Catalunya, no s¡¯aplaudeixen m¨²tuament ¨Cdiscontinu?tat¨C, per¨° on segueix sent important haver estudiat Dret Processal ¨Ccontinu?tat¨C, i en el qual, com cantava Raimon, ¡°Quan creus que tot s¡¯acaba...¡± torna a parlar Carrizosa.