Barcelona recorda els bombardejos amb una exposici¨®, un llibre i un ¡®mapping¡¯

En 40 hores i 55 minuts entre els dies 16 i 18 de mar? del 1938 van caure sobre Barcelona 44.960 quilos de bombes ¨Cd'entre 20 i 250 quilos¨C des de 3.800 i 6.000 metres d'altitud. Les van llan?ar aparells de l'aviaci¨® de Mussolini ¨CSavoia-Marchetti SM81 Pipistrello, Bombardamento Notturmo/SM79 Sparvieri i Bombardamento Veloce¨C i van matar 551 persones, en van ferir 1.151, van destruir totalment o parcialment 172 edificis i van quedar afectats 273 m¨¦s, segons les dades de la Junta Local de Defensa Passiva de Barcelona i altres fonts. Un mapa d'aquests bombardejos, que conserva l'Oficina Hist¨°rica d'Aeron¨¤utica Militar d'It¨¤lia, situa les zones que van rebre m¨¦s impactes: Ciutat Vella, el centre de l'Eixample, una altra ¨¤rea m¨¦s propera a la pla?a d'Espanya, les bateries antia¨¨ries i el districte de Sant Andreu. No van ser els ¨²nics bombardejos de l'aviaci¨® italiana per facilitar l'ofensiva franquista. De fet, al gener ja van deixar caure bombes al Poblenou, la Barceloneta, Sant Andreu, Can Tunis, el G¨°tic, el Raval, l¡¯Eixample, el Guinard¨® i el port.

¡°En certa manera es podria qualificar de terrorisme massiu des de l'aire sobre la poblaci¨® indefensa, una cosa que, per desgr¨¤cia, segueix passant ara a altres llocs del m¨®n¡±, ha definit Gerardo Pisarello, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament, en la presentaci¨® d'una bateria d'activitats programades pel Consistori per recordar els atacs d'aquells tres dies de mar?, els m¨¦s cruels que ha patit la capital catalana. Barcelona bombardejada 1936-1939.Volem la pau, no l¡¯oblit ¨¦s el nom gen¨¨ric del programa, que arrenca amb la instal¡¤laci¨® art¨ªstica L¡¯arbre de la mem¨°ria en forma de mapping en 3D amb llum ¨Cen blanc i negre¨C i so. El mapping, dissenyat per Xavi Bov¨¦ ¨Ci comissariat per Daniela Aronica¨C, no reflectir¨¤ a la fa?ana de l'Ajuntament bombes que caiguin del cel o destrucci¨®, sin¨® que ser¨¤ un arbre que emergir¨¤ de la terra i es projectar¨¤ sobre el cel de Barcelona. ¡°Es tracta d'una cosa m¨¦s conceptual, m¨¦s s¨°bria¡±, ha explicat Bov¨¦. Una veu en off s'encarregar¨¤ de contextualitzar el que es veur¨¤ en un espectacle que durar¨¤ uns 10 minuts i es podr¨¤ veure els dies 16,17 i 18 diverses vegades a partir de les set de la tarda. Sense m¨²sica, nom¨¦s veus de dones, homes i nens.

¡°?s ¨¨ticament bo i culturalment necessari recordar el que va passar¡±, ha apuntat Ricard Vinyes, comissionat de Mem¨°ria de l'Ajuntament, conven?ut que el coneixement del que va succeir durant la Guerra Civil ¨¦s efectiu per tenir una idea de quins s¨®n els efectes de la destrucci¨®. Sobre aquest concepte girar¨¤ l'exposici¨® Una inf¨¤ncia sota les bombes, pensada com una acci¨® de divulgaci¨® sobre la viv¨¨ncia de nens i nenes que van patir els atacs aeris. Comissariada per l'historiador Jordi Guix¨¦, es podr¨¤ veure al Born des del juliol fins al desembre d'aquest any. El contingut de la mostra que prendr¨¤ forma de dossier pedag¨°gic i es posar¨¤ a la disposici¨® d'escoles de prim¨¤ria i secund¨¤ria.

Tamb¨¦ en el marc del 80¨¨ aniversari dels bombardejos, al setembre s'editar¨¤ Barcelona, topografia de la destrucci¨®, un llibre editat per la Fundaci¨® Pi i Sunyer i escrit per Mireia Capdevila i Laia Ara?¨®. Es tracta d'un treball de recerca en arxius municipals que detallar¨¤ els punts de l'impacte de les bombes. L'Ajuntament est¨¤ enllestint un inventari per documentar els m¨¦s de 1.300 refugis antiaeris localitzats a Barcelona, tot i que no es pronuncia sobre la possibilitat d'obrir-ne alguns a visites.? Actualment es pot accedir a dos, el de la falda de Montju?c i el de la pla?a del Diamant, a Gr¨¤cia. Per recordar l'atac d'aquests dies fa 80 anys es col¡¤locaran senyalitzacions a diversos punts de la ciutat, com ja es va fer a l'Escola del Mar de la Barceloneta, que va quedar completament destru?da el 7 de gener del 1938.