Els falsos anuncis del secessionisme

La realitat va tornar a imposar-se dilluns i va evidenciar una nova promesa incomplerta de l'independentisme, que no acudir¨¤, de moment, al Tribunal Europeu de Drets Humans per defensar la candidatura de Jordi S¨¤nchez a la Generalitat, en contra del que es va anunciar el dia 9. Va ser un altre anunci fals dels molts que fa el secessionisme des de les eleccions del 21 de desembre, malgrat que ja s'ha demostrat en qu¨¨ va quedar l'anhelada rep¨²blica catalana, quan cap pa¨ªs la va recon¨¨ixer i es va revelar que no s'havien preparat les "estructures d'Estat" promeses. Aquests s¨®n alguns dels compromisos que van quedar en un no-res.

El retorn de Puigdemont.?El 12 de desembre, en plena campanya electoral, Carles Puigdemont va oferir una roda de premsa per videoconfer¨¨ncia a l'Ag¨¨ncia Catalana de Not¨ªcies, que dep¨¨n de la Generalitat, i va prometre que ell i els quatre exconsellers fugits a Brussel¡¤les tornarien a Catalunya si guanyava les eleccions. ¡°Que ning¨² en tingui dubtes¡±, va dir, tot i que llavors ja pesava sobre ell una ordre de detenci¨® si tornava. L'expresident segueix a la capital belga des del 30 d'octubre.

La restituci¨® de l¡¯expresident.?Despr¨¦s de la vict¨°ria del 21 de desembre en escons (70 de 135), Junts per Catalunya, Esquerra i la CUP van fer pinya amb Puigdemont i van prometre que era ¡°l'¨²nic candidat¡± a la investidura i que seria restitu?t en el c¨¤rrec malgrat l'ordre de detenci¨®. El 25 de gener, el president del Parlament, Roger Torrent, va convocar el ple d'investidura per al 30 d'aquell mes, per¨° el dia 27 el Tribunal Constitucional va prohibir la investidura de Puigdemont si no es presentava personalment al Parlament i tenia perm¨ªs del magistrat Pablo Llarena. Finalment, el ple no es va celebrar i va ser ¡°ajornat, que no susp¨¨s¡±, va dir Torrent, perqu¨¨ ¡°no es donaven les garanties necess¨¤ries¡±.

A Estrasburg per Puigdemont. Torrent va dir llavors que ¡°no hi havia cap altre¡± candidat que no fos Puigdemont. El 13 de febrer va anunciar una demanda davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) amb seu a Estrasburg i va fer una crida als diputats a sumar-s'hi. Mai es va arribar a presentar.

Investidura telem¨¤tica, vot delegat. L'independentisme va prometre que la investidura de Puigdemont seria possible si es modificava el Reglament del Parlament per permetre una elecci¨® telem¨¤tica o amb vot delegat. Junts per Catalunya va registrar una iniciativa parlament¨¤ria per fer possible el canvi legal que mai es va arribar a tramitar pel desacord amb Esquerra i perqu¨¨ els lletrats del Parlament s'hi van oposar.

Govern des de Brussel¡¤les.?El secessionisme tamb¨¦ va prometre que, si es canviava la llei de la presid¨¨ncia de la Generalitat, Puigdemont podria ser investit president si una altra persona llegia el seu discurs escrit i que seria possible governar des de Brussel¡¤les i reunir el seu Govern en sessions telem¨¤tiques. Junts per Catalunya va registrar una altra proposici¨® de llei per modificar el text vigent que tamb¨¦ va acabar en un calaix per la discrep¨¤ncia amb ERC i les objeccions dels serveis jur¨ªdics.

El candidat Jordi S¨¤nchez.?Fracassades les anteriors iniciatives, Torrent va proposar Jordi S¨¤nchez per a la investidura el passat dia 6 i va convocar un ple que s'havia de celebrar aquest dilluns, tot i que el candidat ¨¦s a la pres¨® i no tenia suport suficients, ja que la CUP va anunciar que s'hi abstindria. Finalment, el jutge Pablo Llarena li va denegar la llibertat el dia 9. L'independentisme i els seus altaveus medi¨¤tics van dir que el jutge va jugar brut i que va esperar al fet que tanqu¨¦s el TEDH per fer p¨²blica la seva decisi¨®. Junts per Catalunya tamb¨¦ va anunciar una querella contra Llarena per prevaricaci¨® si no excarcerava S¨¤nchez. Al final, ni hi ha demanda a Estrasburg per demanar l'alliberament de S¨¤nchez ni hi ha querella.