Enchegar, rachola, maneta

Una de les obsessions de professionals i aficionats a la llengua catalana ha estat sempre la persecuci¨® del barbarisme com a element m¨¦s visible de la interfer¨¨ncia ling¨¹¨ªstica. D¡¯interfer¨¨ncies n¡¯hi ha de moltes menes, i algunes, com ara les sint¨¤ctiques, s¨®n molt m¨¦s greus, per¨° cal admetre que la intromissi¨® l¨¨xica ¨¦s la m¨¦s evident i, per tant, la m¨¦s combatible. La feina feta, en aquest sentit, ha estat tena? i implacable, perqu¨¨ barbarismes freq¨¹ents de fa 35 anys com passillo, buss¨®n o ajedr¨¨s estan m¨¦s que erradicats i ara formen part d¡¯un catal¨¤ jovial. La pregunta ¨¦s: funciona tamb¨¦ la interfer¨¨ncia a la inversa? Hi ha paraules en catal¨¤ que es diuen en el castell¨¤ d¡¯aqu¨ª, a mode de barbarismes? Quins mecanismes faciliten aquesta intromissi¨®?

Val a dir, d¡¯entrada, que en parlar dels catalanismes de la llengua espanyola no parlem ara de paraules patrimonials admeses per l¡¯est¨¤ndard normatiu que procedeixen del catal¨¤ (serien els cl¨¤ssics alioli, peseta o pundonor), ni tampoc del l¨¨xic d¡¯una presumpta ¡ªper inexistent¡ª varietat geogr¨¤fica del castell¨¤ d¡¯aqu¨ª i que els tabarnesos podrien reivindicar. S¨®n, senzillament, paraules d¡¯origen catal¨¤ que prenen el lloc de mots ja existents, i que tots hem sentit un cop o altre: plegar, hacer un caf¨¦, enchegar, cal (en casos com ¡°no cal que vengas¡±), tocho, rachola, sucar, paleta o moncheta, i un altre cas que s¡¯ha est¨¨s per les xarxes socials arran de certs successos de l¡¯1-O: apalizar, que hauria de ser m¨¦s aviat apalear. Cal apuntar, per¨°, que els principis que guien l¡¯explicaci¨® de la interfer¨¨ncia del castell¨¤ al catal¨¤ no valen en aquests casos. Si presumim que la incorporaci¨® de paraules castellanes es deu a la pressi¨® hist¨°rica que ha exercit la llengua espanyola, tal com s¡¯ha pensat sempre, caldr¨¤ trobar altres explicacions per als mecanismes inversos, que tinguin m¨¦s a veure amb el sentit intr¨ªnsec de les paraules i els usos que en fem, i menys amb la pressi¨® sociopol¨ªtica.

Vegem per exemple el conegut cas de enchegar, imbatible al costat d¡¯un sonso poner en marcha, molt millor ¡ªon vas a parar¡ª ¡°enchega el ordenador¡± que ¡°pon el ordenador en marcha¡±. No costa veure al darrere d¡¯aquests intercanvis factors d¡¯ordre pragm¨¤tic, a la recerca de millorar l¡¯efici¨¨ncia comunicativa. Com passa amb una de les m¨¤ximes del Principi de Cooperaci¨® de Paul Grice (pel qual estem predisposats a facilitar la comunicaci¨® quan interactuem amb els altres), tendim a fer que la nostra expressi¨® sigui clara a la vegada que procurem ser breus, i ¨¦s per aix¨° que triomfen les solucions sint¨¨tiques per davant de les perifr¨¤stiques, com passa amb cal per es necesario i sobretot amb el fenomenal plegar, arrelat gr¨¤cies al seu ¨²s absolut que permet deixar de fer qualsevol cosa o acabar una feina, i que en castell¨¤ requereix de malabarismes.

Mirem ara qu¨¨ passa amb rachola, victori¨®s davant d¡¯un baldosa que no hauria de generar maldecaps (ni ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil de dir, ni ¨¦s m¨¦s llarg, ni ¨¦s ambigu). En aquest cas no haur¨ªem d¡¯obviar el factor social. No deu ser casualitat que algunes d¡¯aquestes catalanades s¡¯hagin est¨¨s precisament en el l¨¨xic de la construcci¨®, un sector al qual al seu dia van anar a parar molts immigrants castellanoparlants sota les ordres d¡¯amos i capatassos catalanoparlants que haurien actuat com a difusors dels termes gr¨¤cies a la superioritat jer¨¤rquica; es tractaria doncs d¡¯exemples com tocho per ladrillo, paleta per alba?il, colla de paletas per cuadrilla de alba?iles i maneta per mango o palanca, amb un espl¨¨ndid i freq¨¹ent¨ªssim ¡°apretar la maneta¡±, que contindria un barbarisme en cada llengua i seria un perfecte catanyol.Seguint amb maneta, crida l¡¯atenci¨® l¡¯abund¨¤ncia de mots amb la terminaci¨® diminutiva -eta, existent en castell¨¤ per¨° for?a menys freq¨¹ent que ?-ita o -illa i que sembla exercir una estranya atracci¨® en el castellanoparlant. S¨®n casos com l¡¯esmentat paleta, per¨° tamb¨¦ moncheta, maquineta o micheta. I finalment, destaca un adverbi que per la seva brevetat i contund¨¨ncia s¡¯ha imposat al basta quan pares i mares, parlant en castell¨¤, volen reprendre els fills que no paren de donar pel sac: prou!