El Suprem rebat el tribunal alemany i defensa que hi va haver viol¨¨ncia i rebel¡¤li¨®

La sala penal del Suprem ha dictat una interlocut¨°ria en la qual rebat el tribunal alemany i defensa que s¨ª que hi va haver viol¨¨ncia en el proc¨¦s que pot encaixar en el delicte de rebel¡¤li¨®. Els magistrats ratifiquen l'exist¨¨ncia d'indicis de delicte de rebel¡¤li¨® i rebutgen els arguments dels jutges alemanys que estan estudiant l'euroordre contra Carles Puigdemont. A m¨¦s, recorden que en la presentaci¨® de la querella la Fiscalia ja va deixar oberta la porta al fet que els fets fossin considerats sedici¨®, una possibilitat que segueix vigent, segons l'alt tribunal.

M¨¢s informaci¨®n

Jordi S¨¤nchez retreu a Llarena la seva ¡°falta d¡¯objectivitat¡±: ¡°No es pot ser jutge i v¨ªctima¡±

Els 404 actes violents del proc¨¦s

Les llacunes de la malversaci¨®

En una interlocut¨°ria notificada aquest dimarts, la sala d'apel¡¤laci¨® del Suprem rebutja el recurs presentat per Jordi S¨¤nchez contra la decisi¨® del jutge Pablo Llarena del 9 de mar? de no deixar-lo assistir al ple d'investidura convocat per al dia 12 d'aquest mes. En la seva resoluci¨®, la primera dictada per la sala despr¨¦s de con¨¨ixer que el tribunal alemany que decideix sobre l'extradici¨® de Puigdemont no considera que hi hagi delicte de rebel¡¤li¨®, els magistrats rebutgen els arguments dels jutges d'aquell pa¨ªs i adverteixen que ¡°no ¨¦s raonable¡± que comparin, com han fet, el proc¨¦s secessionista dins d'un pa¨ªs de la Uni¨® Europea, ¡°amb una democr¨¤cia assentada¡±, amb les revoltes organitzades contra l'ampliaci¨® de l'aeroport de Frankfurt.

¡°En el nostre cas no es tractava d'ampliar o no una de les pistes de l'aeroport del Prat de Llobregat i que aix¨° gener¨¦s la protesta de milers de manifestants per impedir-ho. El que aqu¨ª realment passava era que despr¨¦s de m¨¦s de dos anys dedicats a laminar l'ordenament jur¨ªdic estatal i auton¨°mic, i d'oposar-se frontalment al compliment de sent¨¨ncies b¨¤siques del Tribunal Constitucional, es culminava el proc¨¦s secessionista dins d'un pa¨ªs de la Uni¨® Europea, amb una democr¨¤cia assentada, posant les masses al carrer perqu¨¨ votessin en un refer¨¨ndum inconstitucional oposant-se per for?a leg¨ªtima de l'Estat que protegia uns suposats col¡¤legis electorals¡±, afegeix la interlocut¨°ria.

Rebel¡¤li¨® perqu¨¨ tenia el poder

La sala analitza en la interlocut¨°ria la naturalesa del delicte de rebel¡¤li¨®, que est¨¤ regulat en els delictes contra la Constituci¨®, i afirma que ¡°en aquest cas sembla que, si m¨¦s no indici¨¤riament, s'ha atacat la sobirania nacional i la unitat territorial de la naci¨® espanyola (articles 1 i 2 de Constituci¨®)¡±. La difer¨¨ncia amb el cas que posa com a exemple el tribunal alemany rau, segons els jutges espanyols, en el fet que en el cas catal¨¤ els principals responsables dels fets ja tenien el poder. ¡°No es tracta d'una rebel¡¤li¨® d'una muni¨® de persones, m¨¦s o menys organitzada, contra l'Estat espanyol per prendre els seus centres de poder¡±, sin¨® que les persones que van portar la iniciativa eren ¡°subjectes que ocupaven oficialment i leg¨ªtimament els poders constitucional i legalment establerts en una comunitat aut¨°noma¡±, adverteix la sala, formada pels magistrats Miguel Colmenero, Francisco Monterde i Alberto Jorge Barreiro.

Per aconseguir el seu objectiu, segons el Suprem, en lloc d'utilitzar la viol¨¨ncia per prendre el poder central de l'Estat els responsables del proc¨¦s intentaven desconnectar o esqueixar de l'Estat espanyol les institucions auton¨°miques de les quals tenien el poder. Per fer-ho disposaven dels mitjans jur¨ªdics que els havien proporcionat la Constituci¨® i l'Estatut d'autonomia a trav¨¦s d'unes eleccions leg¨ªtimes, ¡°instrumental jur¨ªdic que van acabar utilitzant amb finalitats totalment contr¨¤ries a les disposades per les normes que legitimaven la seva funci¨®¡±.

¡°En un context d'aquesta naturalesa, ¨¦s clar que la viol¨¨ncia f¨ªsica passava a un segon pla, ja que nom¨¦s calia utilitzar-la en algun encreuament o tr¨¤nsit puntual de la l¨ªnia de ruta que s'havien marcat. Especialment per fer el refer¨¨ndum d'independ¨¨ncia, ja que es tractava d'un esgla¨® imprescindible en la seva marxa per a l'objectiu de la secessi¨®, i en haver-ho de materialitzar massivament i en centres p¨²blics es trobarien amb l'oposici¨® de la for?a leg¨ªtima de l'Estat¡±, explica la interlocut¨°ria.

Els magistrats destaquen sobre l'1-O que el Govern espanyol va despla?ar a Catalunya uns 6.000 agents que tenien l'obligaci¨® que es complissin les sent¨¨ncies i resolucions del Tribunal Constitucional, prohibint la declaraci¨® d'un refer¨¨ndum declarat inconstitucional. No obstant aix¨°, malgrat tots els advertiments dels tribunals, ¡°els protagonistes del proc¨¦s van prosseguir amb el seu full de ruta i van induir a uns dos milions de persones al fet que sortissin al carrer per votar il¡¤legalment¡±. El resultat va ser que, com era ¡°totalment previsible i inevitable¡±, va haver-hi viol¨¨ncia i m¨¦s de cent enfrontaments f¨ªsics entre persones que van anar a votar i la Policia.

La interlocut¨°ria analitza la intensitat de la viol¨¨ncia que hi va haver i la valoraci¨® d'aquest aspecte que fa el tribunal alemany del qual dep¨¨n el lliurament de Puigdemont i que va estimar que aquest grau de viol¨¨ncia no va ser suficient perqu¨¨ el Govern espanyol s'hagu¨¦s vist obligat a rendir-se a les demandes dels insurgents perqu¨¨ no era suficient per doblegar la voluntat de l'Estat. ¡°Si haguessin intervingut un nombre bastant major de policies ¨¦s molt probable que tot acab¨¦s en una massacre i llavors s¨ª que seria molt factible que el resultat de l'euroordre fos molt diferent¡±, adverteixen els jutges.

Els magistrats espanyols carreguen de manera contundent contra els jutges alemanys. A m¨¦s de considerar ¡°no raonable¡± que s'homologui el que va passar en el proc¨¦s separatista amb unes revoltes organitzades per l'ampliaci¨® de l'aeroport de Frankfurt, la sala q¨¹estiona el relat que fa en el seu escrit l'Audi¨¨ncia de Schleswig-Holstein. Adverteix que crida l'atenci¨® que comenci amb un exemple hipot¨¨tic molt adequat al cas de Catalunya, com ¨¦s preguntar-se qu¨¨ passaria a Alemanya si el president d'un land incorregu¨¦s en una conducta com la perpetrada a Catalunya, ¡°per¨° a les poques l¨ªnies abandona aquest discurs sense aprofundir-hi i deriva sobtadament cap al sup¨°sit f¨¤ctic de la pista de l'aeroport, fugint aix¨ª del pantan¨®s exemple comparatiu que resultava tan adequat i pertinent¡±.

¡°El sup¨°sit hipot¨¨tic del president del land donava molt de si, per¨° molt probablement en el cas que se seguissin en la seva an¨¤lisi argumental les regles pr¨°pies del discurs de la racionalitat comunicativa, el seu desenlla? acabaria en la concessi¨® de l'euroordre¡±, diu la interlocut¨°ria.

El Suprem no t¨¦ dubtes que si el que ha passat a Espanya s'hagu¨¦s produ?t en un land d'Alemanya ¡°amb els mateixos factors d'evoluci¨®, temps i resultat¡±, no se saldaria jur¨ªdicament ¡°amb una sent¨¨ncia condemnat¨°ria merament simb¨°lica¡±.

La sala centra la seva argumentaci¨® a defensar l'exist¨¨ncia del delicte de rebel¡¤li¨®, per¨° recorda que, en qualsevol cas, la Fiscalia va deixar oberta la porta en la seva querella perqu¨¨, en el cas que no es constat¨¦s suficientment l'element de la viol¨¨ncia, se subsum¨ªs la conducta dels subjectes investigats en el tipus penal de la sedici¨®.