Mascarell irromp amb un manifest sobre Barcelona en ple debat per l¡¯alcaldable

L¡¯ideal d'una ciutat possible ¨¦s el nom del manifest per Barcelona que l'exdelegat de la Generalitat a Madrid Ferran Mascarell presentar¨¤ el proper 22 de maig a l¡¯Ateneu Barcelon¨¨s. La confer¨¨ncia arriba just en ple debat sobre els candidats a les properes eleccions municipals del 2019. El tamb¨¦ exconseller durant el segon tripartit i el Govern d¡¯Artur Mas nega que l'acte tingui a veure amb una possible candidatura seva a l'alcaldia, per¨° a ning¨² se li escapa que ¨¦s un c¨¤rrec que sempre ha ambicionat.

La presentaci¨® del manifest ser¨¤ a c¨¤rrec de Xavier Mu?oz, secretari de la Junta Directiva de l¡¯Ateneu, segons consta en el fullet de programaci¨® del mes de maig que ja ha arribat als associats. Des del centre cultural asseguren que l'esdeveniment era a l¡¯agenda des de fa uns dos mesos. Consultat per aquest diari, Mascarell va demanar abans-d'ahir ¡°no fer conjectures¡± i va assegurar que tothom sap que Barcelona ¨¦s una de les seves ¡°passions¡±. Tampoc va voler avan?ar qui subscriu el manifest ni qu¨¨ el motiva.

Diverses persones del seu entorn, tanmateix, asseguren que la seva aspiraci¨® a l'alcaldia mai s'ha extingit. Mascarell (Sant Just Desvern, Barcelona, 1951) ho ha fet tot en pol¨ªtica, a m¨¦s a m¨¦s de la seva carrera com a historiador i editor. Va ser regidor del Consistori barcelon¨ª durant set anys i va perdre en la carrera per reempla?ar Joan Clos a l'alcaldia. L'exl¨ªder del PSC Jos¨¦ Montilla es va decantar per Jordi Hereu.

Mascarell va trencar el carnet socialista el 2010 i es va incorporar al primer Govern d¡¯Artur Mas com a independent. Un canvi que va anar acompanyat d¡¯un viratge cap a posicionaments independentistes. L'any passat, en l'aplicaci¨® de l'article 155 de la Constituci¨® va ser destitu?t com a delegat del Govern a Madrid.

Pel 21-D, l'exconseller va anar a la llista de Junts per Catalunya, com a n¨²mero 26 per Barcelona. La candidatura va obtenir nom¨¦s 17 escons per aquesta prov¨ªncia. Per ser president ¨¦s obligatori ser diputat. Les ren¨²ncies de Joaquim Forn i de Clara Ponsat¨ª van fer c¨®rrer dos llocs la llista. Malgrat que encara sis noms separaven Mascarell de l'esc¨®, l'entorn de Mas l'hi va proposar a Puigdemont com una alternativa per presidir la Generalitat. L'expresident, no obstant aix¨°, no es va mostrar receptiu a la proposta.

Junts per Barcelona

¡°El que hagi de dir Mascarell sobre la ciutat ser¨¤ important. La t¨¦ al cap¡±, assegura un reconegut intel¡¤lectual proper. Hi hagi candidatura o no, el manifest irromp en un moment en qu¨¨ els partits estan immersos en el debat sobre les llistes electorals. I en qu¨¨ la cr¨ªtica principal ¨¦s, a m¨¦s a m¨¦s del paracaigudisme d'alguns noms, la falta de model per a la capital catalana. De moment nom¨¦s hi ha dos caps de cartell: Alfred Bosch, d'Esquerra Republicana, i Jaume Collboni, pels socialistes.

El fil¨°sof i tertuli¨¤ Jordi Graupera va proposar una gran consulta entre l'independentisme per formar una candidatura ¨²nica per derrotar Ada Colau, que de moment no sembla anar a m¨¦s. L'ex-primer ministre franc¨¨s Manuel Valls es va oferir, per la seva banda, a encap?alar una plataforma de tall constitucionalista, que aglutini Ciutadans, PP i PSC.

El PDeCAT est¨¤ enmig del proc¨¦s per escollir el seu candidat. Competeixen l'exconsellera Neus Munt¨¦ i Carles Agust¨ª, excomissionat de participaci¨® durant el mandat de Xavier Trias. Tant Munt¨¦ com Agust¨ª han manifestat que no es tanquen a un gran pacte independentista, per¨° que primer s'ha de debatre el model de ciutat. Una hipot¨¨tica candidatura de l'exconseller seria una aut¨¨ntica bomba per al partit. Podria tenir encaix en el concepte Junts per Barcelona que alguns sectors cr¨ªtics amb la c¨²pula del partit accepten. Aquesta marca, no obstant aix¨°, est¨¤ registrada per Esquerra.