Barcelona trenca les costures dels partits quan falta un any per les eleccions

El fil¨°sof Jordi Graupera vol liderar una joint venture de partits independentistes. Ciutadans truca a la porta de l'exprimer ministre franc¨¨s Manuel Valls. L'exregidor i exconseller Ferran Mascarell anuncia una confer¨¨ncia. Cap dels tres ¨¦s encara alcaldable per¨° la seva irrupci¨® a l'escenari pol¨ªtic ja ha trencat les costures dels partits quan falta un any per les municipals a Barcelona. De fet, la primera a fer-ho va ser l'alcaldessa Ada Colau, que en un any va passar de l'activisme al govern de la ciutat amb un partit edificat gaireb¨¦ des de zero.

Mentre aquests moviments se succeeixen, els partits pol¨ªtics del ple assisteixen desconcertats al vendaval. Els comuns contenen la respiraci¨®, expectants. El PDeCAT ¡ªque en aquest mandat es va presentar encara com CiU¡ª est¨¤ immers en el proc¨¦s de prim¨¤ries i cap dels dos precandidats tanca la porta a Graupera. Ciutadans, la l¨ªder del qual al Consistori, Carina Mej¨ªas, s'havia postulat com a alcaldable, s'ha posat ara al servei de Valls. ERC s¨ª que t¨¦ candidat, Alfred Bosch. Com el PSC, on nom¨¦s Jaume Collboni es va presentar a les prim¨¤ries. Al PP encara no saben qui ser¨¤ el candidat. I a la CUP tot dep¨¨n de les seves bases.

Qu¨¨ est¨¤ passant a Barcelona? Els experts consultats recorden que la irrupci¨® d¡¯outsiders no ¨¦s nova en pol¨ªtica en els ¨²ltims temps. Citen el president franc¨¨s Emmanuel Macron (que va guanyar sense un aparell cl¨¤ssic darrere), o tamb¨¦ a Ciutadans fa una d¨¨cada, que ¡°van trencar el cartell de partits que controlen els recursos o la pres¨¨ncia medi¨¤tica¡±. Perqu¨¨ el sistema de partits ¡°est¨¤ en crisi a tot el m¨®n¡± i ¡°perqu¨¨ els patrons electorals han canviat¡±. Parla el professor de Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques de la Universitat Carlos III de Madrid Llu¨ªs Orriols. ¡°S'obre una finestra perqu¨¨ nous candidats, de plataformes o moviments, busquin la simpatia dels ciutadans al marge de les sigles¡±, apunta.

A Barcelona, amb un Ajuntament atomitzat com mai (vuit partits), les propostes llan?ades fins ara busquen conflu¨¨ncies que puguin aglutinar el vot amb l'objectiu de ser la llista m¨¦s votada i governar. Orriols considera que en el cas de Barcelona intentar ¡°una conflu¨¨ncia ¨¦s una estrat¨¨gia h¨¤bil¡±. Com a mostra, la que va impulsar Colau el 2014 i la va portar a l'alcaldia el 2015.

I els partits que ja tenen pres¨¨ncia a l¡¯Ajuntament i aparentment no els ve de gust confluir? ¡°?s cert que hi ha una generaci¨® que espera el seu torn, i la situaci¨® genera conflicte, per¨° els partits s¨®n conscients que ara les sigles s¡¯hi juguen molt i no estem en velocitat de creuer, quan era f¨¤cil exigir ser el capit¨¤¡±, opina Orriols. ¡°Davant la necessitat de sobreviure s¨®n m¨¦s capaces de renunciar a l¨°giques internes i cedir protagonisme a persones perif¨¨riques¡± si amb aix¨° poden obtenir millors resultats, afegeix i cita el cas del PDeCAT i Carles Puigdemont.

El soci director de la consultora Public Affairs Joan Rosell¨® tamb¨¦ creu que ¡°les estructures tradicionals estan afeblides, fet que obre un nou mercat¡± per a candidats ¡°que ofereixen la representaci¨® de la sensibilitat popular i es presenten al marge de les estructures de partit, per¨° necessiten els seus votants¡±. L'expert del Centre d¡¯Estudis de Moviments Socials de la Universitat Pompeu Fabra Jordi Mir ho resumeix aix¨ª: persones que veuen l'oportunitat i es dirigeixen ¡°a amplis sectors de votants que han passat per diversos partits als quals els diuen ¡®aqu¨ª estic jo per portar-vos on vulgueu¡±.

Rosell¨® est¨¤ conven?ut que en aquest context es trencar¨¤ ¡°la l¨°gica de ciutat¡± a favor d¡¯¡°altres relats i marcs mentals que permetin aglutinar vot entre electors que comprin idees que l¡¯identifiquin¡±. ¡°Per primera vegada pot deixar de prevaler la l¨°gica municipal i que mani l'eix nacional¡±, assegura i vaticina que les forces sobiranistes acabaran agrupant-se amb l'objectiu de guanyar la capital en l¨ªnia ¡°amb el relat de Rep¨²blica¡±. En aquest marc, Graupera i Valls es retroalimenten: ¡°S¨®n forces que es necessiten una a l¡¯altra, viuen de la difer¨¨ncia i les tensions. Els va molt b¨¦ perqu¨¨ poden presentar-se i no saber-ne de ciutat¡±, conclou Mir.