El proc¨¦s entra al museu

Una de les imatges m¨¦s difoses del refer¨¨ndum catal¨¤ del diumenge 1 d¡¯octubre va ser la de la Gu¨¤rdia Civil esbotzant la porta d¡¯acc¨¦s del pavell¨® municipal de Sant Juli¨¤ de Ramis (Giron¨¨s), el lloc on es preveia que vot¨¦s el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, unes hores despr¨¦s. L¡¯endem¨¤, l¡¯alcalde de la localitat, Marc Puigti¨®, va rebre una trucada del Museu d¡¯Hist¨°ria de Catalunya per demanar-li que no se¡¯n desf¨¦s. ¡°Van venir al cap d¡¯un mes per emportar-se-la a Barcelona. B¨¦, nom¨¦s mitja, perqu¨¨ era molt gran. La resta la tenim guardada amb el material de la brigada municipal, perqu¨¨ fa cosa tirar-la¡±, explica el primer regidor d¡¯ERC. La porta ¨¦s, amb tota seguretat, l¡¯objecte m¨¦s representatiu que ha aconseguit la campanya llan?ada per Llu¨ªs Puig, el darrer conseller de Cultura de la Generalitat, per recollir material, sobretot fotografies i ¨¤udios, d¡¯aquestes jornades perqu¨¨ formin part de les col¡¤leccions dels museus i arxius catalans, i aix¨ª poder explicar aquests fets en un futur. La campanya continua, malgrat que la Generalitat est¨¤ intervinguda en aplicaci¨® del 155 des de finals d¡¯octubre, i ¨¦s possible veure missatges a les xarxes que recorden la necessitat de preservar aquests objectes i que aquesta iniciativa es realitza per ¡°garantir la mem¨°ria col¡¤lectiva¡±.

Tot va comen?ar quan Puig, avui fugit a Brussel¡¤les com altres exconsellers, va escriure en una piulada el 3 d¡¯octubre: ¡°Cultura habilitar¨¤ un sistema de recollida dels materials audiovisuals d¡¯aquests dies. Guardeu-los! S¨®n tamb¨¦ el nostre patrimoni¡±. L¡¯11 d¡¯octubre la Conselleria de Puig va engegar la campanya #mem¨°ria1oct ¡°per protegir els documents m¨¦s susceptibles de desapar¨¨ixer¡±, sobretot documents escrits, sonors, gr¨¤fics i visuals. Es podien enviar, emmagatzemats en un llapis de mem¨°ria, disc dur o un altre suport d¡¯emmagatzematge d¡¯informaci¨®, a qualsevol dels 700 equipaments culturals catalans: arxiu, biblioteca o museu catal¨¤. Fonts de la Conselleria de Cultura asseguren que fins ara s¡¯han recollit ¡°nom¨¦s 150 objectes, la majoria fotografies¡± i que no disposen de dades de la resta d¡¯equipaments. I afegeixen que en les condicions actuals ¡°es fa dif¨ªcil saber quin ¨²s se¡¯n donar¨¤ en un futur¡±.

Historiadors i muse¨°legs consultats per aquest diari asseguren que els esdeveniments que van passar abans i despr¨¦s de l¡¯1-O mereixen l¡¯atenci¨® dels museus, per¨° difereixen sobre el pes i el moment en qu¨¨ els fets passaran a la hist¨°ria. Coincideixen que ¨¦s oport¨² recopilar des d¡¯ara el gran nombre d¡¯estelades, lla?os grocs, rostres amb la boca esborrada, lemes clamant la llibertat dels pol¨ªtics empresonats i la resta de materials de difusi¨® generats pel proc¨¦s i les seves conseq¨¹¨¨ncies. Per¨° reclamen que no s¡¯oblidin de recollir els continguts generats per partidaris de la perman¨¨ncia de Catalunya a Espanya.

Recopilar, s¨ª, per¨° donar-los forma en una sala, encara no. ¡°Estem parlant de materials molt ef¨ªmers que desapareixeran, excepte els que quedin a mans de col¡¤leccionistes¡±, apunta Juan Luis Garc¨ªa Gonz¨¢lez, professor de museografia de la Universitat Aut¨°noma de Madrid. ¡°Despr¨¦s seran m¨¦s inaccessibles i probablement s¡¯encareixin¡±, afegeix. A m¨¦s, per a Jes¨²s Pedro Lorente, catedr¨¤tic i professor de Museologia de la Universitat de Zaragoza, recollir-los per petici¨® p¨²blica permet estalviar fons p¨²blics i afavoreix la participaci¨® ciutadana.

Aix¨° s¨ª, Gonz¨¢lez Garc¨ªa preveu possibles biaixos. ¡°Em fa l¡¯efecte que en aquesta sol¡¤licitud hi ha m¨¦s d¡¯una certa proclivitat pol¨ªtica cap a donar carta d¡¯historicitat al proc¨¦s¡±. M¨¦s esc¨¨ptic sobre la seva presentaci¨® final es mostra Jos¨¦ Luis Corral, professor d¡¯Hist¨°ria de la Universitat de Zaragoza: ¡°Tinc seriosos dubtes sobre l¡¯¨²s que en donar¨¤ aquest museu en concret, que difon alguns continguts hist¨°rics de manera esbiaixada¡±. M¨¦s conciliador, Lorente confia que s¡¯exposin ¡°demostrant pluralitat¡± i sense que el museu s¡¯identifiqui ¡°institucionalment¡± amb cap discurs: ni el de la Generalitat ¡°perqu¨¨ malgrat el 155 t¨¦ el seu punt de vista sobre aquest tema i a m¨¦s ¨¦s l¡¯autoritat de la qual dep¨¨n el museu¡±, ni el d¡¯¡°altres inst¨¤ncies¡±.

Per¨° la precipitaci¨® pot desdibuixar l¡¯encert de la proposta final del museu, afirmen els tres experts consultats. ¡°La hist¨°ria necessita distanciament¡±, sentencia Corral. I avan?a aix¨ª una salvaguarda de Gonz¨¢lez Garc¨ªa contra l¡¯actuaci¨® potser preco?. ¡°Aplicar una pr¨¤ctica inductiva, no deductiva, ¨¦s pensar en el que ser¨¤ hist¨°ria abans que aquest despla?ament temporal s¡¯hagi produ?t i puguem jutjar amb certa objectivitat si aquests objectes tenen el valor representatiu suficient per il¡¤lustrar i donar evid¨¨ncia hist¨°rica important del moment que s¡¯ha viscut¡±.

Lorente dissenteix en part sobre el moment adequat: ¡°Tampoc ¨¦s incorrecte el plantejament que [el treball de muse?tzaci¨®] es faci ara¡±, apunta. El Museu d¡¯Hist¨°ria de Catalunya no nom¨¦s es trobaria en la pol¨¨mica tasca de narrar un fet hist¨°ric que encara est¨¤ en desenvolupament i t¨¦ un final incert. Lorente es refereix a l¡¯exemple del Museu de la Independ¨¨ncia de Bogot¨¤, que tanca el seu recorregut amb la q¨¹esti¨® candent de la reconciliaci¨® amb la guerrilla de les FARC. Muse?tzaci¨®, per a l¡¯expert de la Universitat de Zaragoza no equival a complaen?a. ¡°Hi ha museus que realitzen una an¨¤lisi no dic cruel, per¨° que no evita precisament la pol¨¨mica¡±.

Dos filtres

La decisi¨® sobre el relat que construeixi el museu per explicar l¡¯etapa m¨¦s recent de la hist¨°ria de Catalunya recaur¨¤ en el mateix museu. ¡°Als museus no se sol consensuar la pol¨ªtica expositiva del que es fa a les seves sales. Fins i tot quan alguna cosa sigui molt controvertida pot ser sotmesa a un ¨¤mbit de discussi¨®, per¨° normalment a inst¨¤ncies del mateix museu¡±, explica Garc¨ªa Gonz¨¢lez.

Lorente considera que la recollida ha de passar per dos filtres: el primer, per decidir qu¨¨ pot tenir inter¨¨s per al futur i qu¨¨ no; el segon, qu¨¨ s¡¯exposar¨¤ entre tot el que s¡¯hagi recollit. ¡°Passa a tots els museus: una cosa ¨¦s el que es col¡¤lecciona i una altra ¨¦s el que es mostra, que ¨¦s com la punta de l¡¯iceberg¡±. Corral descarrega en certa mesura d¡¯urg¨¨ncia els historiadors. ¡°Ara la tasca d¡¯explicar el que passa recau en els periodistes. El torn dels historiadors arribar¨¤ m¨¦s tard¡±.

¡°A mi m¡¯agradaria que la porta s¡¯expos¨¦s al Museu d¡¯Hist¨°ria de Catalunya; seria la forma que se s¨¤piga pel que vam passem aqu¨ª aquell dia¡±, explica Puigti¨®. El Consistori que dirigeix va ser dels primers a incorporar al nomencl¨¤tor els fets del refer¨¨ndum: el ple municipal va aprovar l¡¯endem¨¤, 2 d¡¯octubre, posar a la pla?a que hi ha davant del pavell¨® el nom de ¡°pla?a de l¡¯1 d¡¯octubre¡± i va nomenar Enric Millo, delegat del govern d¡¯Espanya a Catalunya, persona non grata.