El su?cidi de la Samira

¡°Vost¨¨ vol veure el seu nen?¡±, pregunta un encorbatat fiscal, amb toga i punyetes, a la Samira, que s'inclina cap a davant al banc dels acusats, gaireb¨¦ xocant amb el micro. La dona triga uns segons a contestar, el temps de contenir amb els dits l'aigua que s'escapa pel nas i que precedeix el plor. ¡°Esclar¡±, diu amb la veu trencada. ¡°Esclar¡±, reafirma el fiscal, mirant-la. Tots dos han pactat una pena de cinc anys de pres¨® per a ella per viatjar a la frontera siriana amb el seu fill a coll per casar-se amb un combatent d'Estat Isl¨¤mic i reclutar altres dones. Dijous passat, un any i mig despr¨¦s del judici, la Samira va lligar el seu fulard a la part posterior de la llitera de la seva cel¡¤la i es va penjar. Els funcionaris la van trobar el mat¨ª seg¨¹ent. Al novembre, Samira Yerou hauria fet 36 anys.

Va arribar a la pres¨® d'?vila al mar? del 2015 procedent de Turquia, on va fregar amb la gemma dels dits el seu somni: creuar a S¨ªria, casar-se i contribuir com a esposa i reclutadora a la guerra de l'Estat Isl¨¤mic (EI). La Samira, amb el seu fill, va ser detinguda per la policia turca quan esperava a nom¨¦s cinc quil¨°metres de la frontera amb S¨ªria, en una casa abandonada a Kilis. All¨¤ l'havia de recollir un emissari dels seus reclutadors, que mai va despenjar el tel¨¨fon. Va romandre dos mesos i mig tancada en un centre d'internament a Bursa, sempre amb l'esperan?a que l'ajudessin a sortir i viatjar a Raqqa. Per¨° el seu fill de tres anys complicava les coses, li deien els seus contactes.

En una d'aquestes converses, va posar al nen a l'aparell per demostrar el seu comprom¨ªs:

¡ª Digues-li: "Vull anar amb tu" ¨Cli diu Samira al nen.

¡ª Vull anar amb tu ¨Cobeeix el menor.

¡ª Vinga, vine, vine ¨Cli respon el reclutador.

¡ª Si D¨¦u vol ¨Cli retorna el nen.

¡ª Am¨¦n ¨Cli contesta el reclutador.

¡ª Digues-li: "Degollo el policia i vinc ¨Canima la Samira al seu fill.

¡ª Degollo el policia ¨Cla imita el nen.

¡ª Com ho vas a fer? Aix¨ª¡­ Gggjjj. Ah. Ara degollar¨¤ el policia i anir¨¤ a veure't ¨Cremata la seva mare.

La Samira va ficar en un avi¨® el seu fill de tres anys acabats de fer el 16 de desembre del 2014, amb S¨ªria a la l¨ªnia de meta. Van sortir de l'aeroport del Prat a les dues de la tarda i van aterrar tres hores despr¨¦s a Istanbul. Van passar de contacte en contacte, fins a arribar a Kilis. Gaireb¨¦ tres mesos despr¨¦s, a la una de la tarda del 7 de mar? del 2015, van aterrar de nou al Prat. La Samira anava custodiada per dos gu¨¤rdies civils, que no van deixar en cap moment d'agafar-la pel bra?, mentre el seu fill jugava amb una piruleta groga que li van donar els agents. El nen va tornar amb el seu pare, que havia denunciat el segrest. La Samira va entrar a la pres¨®, d'on mai m¨¦s va sortir.

¡°El terrorisme ¨¦s una resposta a la globalitzaci¨®, el tercer somni davant del capitalisme. Una forma de vida, una pertinen?a a una comunitat, encara que sigui virtual¡±, va defensar fa uns mesos la fil¨°sofa italiana Donatella di Cesare (Roma, 1956), a qui vaig entrevistar perqu¨¨ havia publicat El terrorisme. Una guerra civil global (Gedisa). Vam parlar de terroristes gihadistes, amb els atemptats de Barcelona i Cambrils, comesos per uns joves de Ripoll, encara recents. I insistia que els terroristes que s'enrolen a l'Estat Isl¨¤mic no s¨®n ¡°nom¨¦s nihilistes¡±, sin¨® que tenen ¡°un projecte pol¨ªtic¡± que s'ha convertit en un ¡°tab¨² als mitjans¡±, on s'aborda com ¡°alguna cosa que est¨¤ fora de la ra¨® i de la hist¨°ria, sense sentit¡±. La gihad els proporciona un credo, una forma de vida, que connecta amb els seus anhels, defensava Di Cesare. ¡°Per competir cal oferir una forma de vida, una comunitat. El somni del radicalisme i de la radicalitzaci¨® ¨¦s una resposta a una abs¨¨ncia de l'esquerra, que ja no pot conv¨¨ncer profundament els joves¡±, insistia, on els terroristes s¨®n ¡°postmoderns¡± enganxats a un m¨°bil.

La Samira va arribar a Barcelona des del Marroc amb 18 anys, on va alternar treballs precaris en f¨¤briques i netejant. Als 26 es va casar amb un compatriota, es va assentar a Rub¨ª i tres anys despr¨¦s va tenir el seu fill. L'economia familiar no tirava endavant, la relaci¨® tampoc, i la Samira va tornar a Tetuan i el seu marit es va traslladar a Col¨°mbia per feina. En aquest moment, amb 30 anys, va comen?ar la seva radicalitzaci¨® a trav¨¦s d'internet. En poc m¨¦s d'un any, ja havia traspassat tots els diners dels seus comptes i comprat un bitllet d'avi¨®, i es dirigia conven?uda a enrolar-se a la gihad amb el seu fill i a captar a altres dones.

Per¨° les seves certeses es van esfondrar quan va ser detinguda. La Gu¨¤rdia Civil va assegurar que ¡°va col¡¤laborar¡± amb ells ¡°sense posar cap mena d'objecci¨®". Els va donar noms, detalls, tel¨¨fons, situacions, experi¨¨ncies per ajudar-los a entendre l'engranatge. Al judici, es va mostrar ferma: ¡°No vull saber res d'aquesta gent que em van enganyar i es van aprofitar d'un moment en qu¨¨ estava molt malament. L'¨²nica cosa que vull ¨¦s aix¨°, estar amb el meu fill, refer la meva vida de nou¡±. Quan va estar a la pres¨®, va demanar diverses vegades ser traslladada a Barcelona, asseguren fonts d'institucions penitenci¨¤ries, per estar m¨¦s a prop del seu fill. Per¨° no ho va aconseguir.

El su?cidi segueix sent un tema delicat informativament. El llibre d'estil d'aquest diari assenyala que ¡°la psicologia ha comprovat que aquestes not¨ªcies inciten a treure's la vida¡± a aquells que ja ¡°eren propensos al su?cidi¡±. Per aix¨° en limita la informaci¨® a ¡°persones de rellev¨¤ncia¡± o fets ¡°d'inter¨¨s general¡±. La Samira va ser not¨ªcia en diverses informacions despr¨¦s de la seva detenci¨®, judici i condemna. En el cas dels membres d'ETA que s'han su?cidat, s'ha informat de manera recurrent. La de Samira, en paraules de l'advocat Jacobo Teijelo, ¨¦s la hist¨°ria ¡°del pou dins del pou¡±: una terrorista penedida, pobra, immigrant i dona.