Banderes estripades

Primer va ser la senyera, la bandera de la unitat i de la continu?tat, abandonada en favor de l¡¯estelada, signe de secessi¨® i de ruptura. Ara ¨¦s la bandera europea, el s¨ªmbol dels 30 anys de pau, prosperitat i estabilitat que hem conegut des que els catalans ens vam convertir en ciutadans plenament europeus amb la integraci¨® d¡¯Espanya a la Uni¨® Europea l¡¯any 1986. L¡¯independentisme ha abandonat les dues banderes d¡¯uni¨® en favor de les banderes de la secessi¨®; una, de cop i volta, el dia en que el nacionalisme sencer va decidir emprendre el cam¨ª desconegut; i l¡¯altra, a poc a poc, a mesura que ha anat definint-se i desfent les ambig¨¹itats respecte a la unitat europea.

S¡¯ha parlat molt de la mutaci¨® sobiranista per¨° molt poc del viatge des d¡¯un europeisme fervent i gaireb¨¦ innocent, que no es q¨¹estionava res, fins a l¡¯actual diverg¨¨ncia respecte al projecte europeu, f¨¤cilment identificable amb les retic¨¨ncies, escepticismes i fins i tot f¨°bies que altres moviments pol¨ªtics, especialment populistes, tamb¨¦ han desenvolupat.

En l¡¯origen, era un europeisme gaireb¨¦ orgull¨®s i exhibit com a diferencial respecte de la resta d¡¯Espanya, llegat de la invenci¨® pujolista dels or¨ªgens carolingis de la vella naci¨® medieval, com si fos la m¨¦s europea de les terres hisp¨¤niques. D¡¯aquesta aproximaci¨® imaginada en sortia una mena d¡¯equaci¨®: Europa donaria suport primer al dret a decidir en un refer¨¨ndum i despr¨¦s a la adhesi¨® autom¨¤tica del nou Estat dins de la Uni¨® Europea.

No va ser aix¨ª, sin¨® que va ser exactament el contrari. Les institucions europees i els estats socis no van donar suport a cap dels episodis del proc¨¦s, ni van prestar-se a fer de mediadors com suggerien i desitjaven els dirigents independentistes. Ans al contrari, va quedar ben explicitada l¡¯aversi¨® europea envers la ruptura amb la legalitat. Va quedar demostrat que Europa ¨¦s un espai de dret, un territori on la vig¨¨ncia i el respecte de la regla de joc, her¨¨ncia remota del dret rom¨¤, s¡¯ha convertit en motor de la pr¨°pia unitat entre els pobles i els ciutadans. I aquest dret, mal els pesi a alguns, t¨¦ el fonament en els estats de dret de cadascun dels socis que el conformen i el construeixen, tot cedint o compartint les seves sobiranies.

Europa no ens deia nom¨¦s que calia fer les coses dins la legalitat, sin¨® que calia fer-les seguint les regles i costums hist¨°ricament acceptades per tots, el que s¡¯ha anomenat com el m¨¨tode comunitari, que consisteix fonamentalment a compartir sobirania i a cooperar multilateralment, tot el contrari que la separaci¨® de sobiranies i de la unilateralitat. ?s un m¨¨tode que t¨¦ un contingut pol¨ªtic i fins i tot moral: mai ning¨² n'ha de sortir ven?ut. La cooperaci¨® vol dir que tots els governs s¡¯ajuden i no s¡¯entrebanquen ni es derroquen els uns als altres, tot el contrari tamb¨¦ del que han fet els governs catalans des del 2012. ?s el win win, oposat a la suma zero del secessionisme, amb el qual la independ¨¨ncia ser¨¤ sempre una p¨¨rdua per a Espanya, de la mateixa manera que es representa el manteniment de l¡¯statu quo com una p¨¨rdua insuportable per a Catalunya.

A l¡¯hora d'imaginar el paper d¡¯Europa en relaci¨® al proc¨¦s independentista no es pot oblidar l¡¯origen del m¨¨tode comunitari com a resposta institucional a l¡¯enemistat hist¨°rica entre francesos i alemanys, que els va portar a tres guerres en menys d¡¯un segle, dues de les quals mundials. El que Europa ens diu silenciosament ¨¦s que res obtindran els catalans independentistes si aporten una querella amb Espanya de la mateixa entitat que la querella nacionalista que va oposar francesos i alemanys des del 1870 fins al 1945.

Les lleis del refer¨¨ndum i de la transitorietat jur¨ªdica dels dies 6 i 8 de setembre, el refer¨¨ndum unilateral de l¡¯1 d¡¯octubre, i la declaraci¨® unilateral d¡¯independ¨¨ncia del 27 d¡¯octubre van distanciar-nos del tot de la idea europeista i del m¨¨tode europeu. Ho van fer clarament en trencar la legalitat i en actuar unilateralment, per¨° encara ho van fer m¨¦s contundentment amb el contingut obertament populista i fins i tot autoritari de la rep¨²blica dissenyada per les lleis de transitorietat, sense divisi¨® de poders, amb clara subjecci¨® del judicial a l¡¯executiu i amb subordinaci¨® del Parlament a una assemblea o f¨°rum popular.

L'¨²nica comparaci¨® europea que permeten aquestes iniciatives s¨®n les experi¨¨ncies de l¡¯extrema dreta al poder a Pol¨°nia i a Hongria, actualment en conflicte amb la Comissi¨® Europea i amb els principals socis que s¨®n Fran?a i Alemanya. La tardor calenta catalana no ha estat doncs una bona tarja de presentaci¨® de cara al reconeixement i admissi¨® al club.

Les actuacions dels tribunals belgues i alemanys en relaci¨® a l¡¯euroordre han pogut crear un miratge entre els independentistes. Si des del punt de vista dels interessos de defensa dels dirigents processats es tracta de petites vict¨°ries indiscutibles, des del punt de vista de la construcci¨® europea s¨®n nom¨¦s una demostraci¨® de les defici¨¨ncies de l¡¯espai europeu de just¨ªcia i interior, i en concret de l¡¯euroordre, que els 27 hauran de corregir si volen avan?ar.

Amb el nomenament del nou president hem entrat en una nova fase, encara m¨¦s inquietant. Les idees i les dites de Quim Torra, el president designat per Puigdemont i aprovat per la CUP, pertanyen exactament a all¨° que la Europa unida ha combatut des de la seva fundaci¨® als anys 50. La Uni¨® Europea s¡¯ha fet contra les idees xen¨°fobes, supremacistes i racistes, i m¨¦s concretament contra personatges com els germans Badia o el fundador de Nosaltres Sols, Daniel Cardona, personatges admirats i homenatjats pel president Torra.

La dolorosa i pol¨¨mica intervenci¨® als Balcans a la d¨¨cada dels 90 es va fer per combatre els nacionalismes excloents. Tot el que es fa a Brussel¡¤les va dirigit al fet que els nacionalismes excloents, comen?ant pels alemanys i els francesos, no tornin a incendiar el continent. Ja no ¨¦s q¨¹esti¨® de legalitat, de m¨¨tode i de model d¡¯Estat, sin¨® dels valors democr¨¤tics i liberals fundacionals del projecte europeu. De l¡¯europeisme original que llu?a l¡¯independentisme en temps d¡¯Artur Mas no queda res, nom¨¦s les banderes estripades i abandonades al mig del carrer.