¡°La meva gratitud a Trapero i Forn ¨¦s eterna¡±

¡°S¡¯acaba de produir un atropellament massiu a la Rambla de Barcelona per part d¡¯una persona amb una furgoneta. Diversos ferits¡±. El tuit no deia res m¨¦s. Va ser el primer dels 301 que vam publicar des del dia de l¡¯atemptat fins a la captura de l¡¯¨²ltim terrorista. Vam fer nou rodes de premsa. La idea era donar informaci¨® de servei per transmetre confian?a i tranquil¡¤litat en una situaci¨® de caos. I que tothom vei¨¦s a trav¨¦s d¡¯una finestreta com treballaven els Mossos i els equips d¡¯emerg¨¨ncia. Que la gent sent¨ªs que tenia un policia al costat. No s¡¯havia fet fins llavors i suposo que s¨ª que va ser una revoluci¨® en comunicaci¨®. Ho dev¨ªem fer b¨¦. Ens han donat molts premis. M¡¯han convidat a anar a una confer¨¨ncia a M¨¨xic per explicar-ho.

Llavors era la cap de comunicaci¨® dels Mossos i em van destituir a l¡¯abril per una piulada sobre la Manada i el poder judicial quan regia el 155. Segueixo aqu¨ª i ara coordino la informaci¨® que donem als periodistes en els casos d¡¯investigaci¨®. La pla?a est¨¤ vacant. No vull parlar, per¨° si hi hagu¨¦s un altre atemptat em posaria a la disposici¨® del cos i faria el mateix. Hi havia dues l¨ªnies vermelles que no es podien creuar: el respecte a les v¨ªctimes ¡ªnom¨¦s en vam donar el nombre i les nacionalitats¡ª i a la investigaci¨®. La policia necessita tranquil¡¤litat per detenir els dolents, per¨° alhora la ciutadania t¨¦ el dret absolut de saber qu¨¨ est¨¤ passant.

Jo acabava les vacances i era amb la meva parella i els meus nens bessons, el Teo i la Mafalda, al parc aqu¨¤tic de Port Aventura. Vam anar-hi des de Begur, d¡¯on soc, i hav¨ªem guardat les coses a la taquilla. Quan ja marx¨¤vem i ens est¨¤vem fent una foto, Marc Homedes, cap de comunicaci¨® de Protecci¨® Civil, em va trucar. Em va avisar que tenia pinta d¡¯atemptat. A les 17.10 vam fer el primer tuit. Gaireb¨¦ en biquini, em van descarregar a les 18.30 a Interior. Vaig tenir sort: 20 minuts despr¨¦s m¡¯hauria enxampat l¡¯operaci¨® g¨¤bia. I em vaig oblidar d¡¯ells. Aix¨ª mateix. A les 22.30, el meu company em va trucar dient-me: ¡®Escolta, de bon rotllo, eh? Treballant on treballes, no has pensant que ens quedar¨ªem atrapats a les Rondes?¡¯ Se¡¯m va passar dir-li: ¡®No vagis a Begur. No arribar¨¤s enlloc¡¯. Se¡¯ns va oblidar fer la piulada. Veus? Les coses sempre es poden fer millor.

Per¨° no es va queixar ning¨². Ni els conductors de les Rondes ni els que es van quedar tancats en restaurants. Hi va haver pocs fakes: van acatar el consell de no difondre rumors o imatges que ferissin la sensibilitat. Aquest ¨²ltim va ser despr¨¦s que corregu¨¦s la foto del gihadista abatut. Aix¨° va generar malestar i hi va haver una investigaci¨®. No ha quedat clar que el culpable fos un mosso. Tamb¨¦ hi havia equips d¡¯emerg¨¨ncia. Per¨° s¨ª: la gent ens va fer cas. En els pitjors moments treus el millor de tu. Crec que vam demostrar el que som com a societat. El que va passar en la comunicaci¨® ¨¦s extrapolable al que va succeir en la part operativa quan els ciutadans donaven les gr¨¤cies i regalaven flors als Mossos.

¡°El cronograma de comunicaci¨® estava escrit al detall. Feia temps que estudi¨¤vem com s¡¯havia d¡¯actuar¡±

Jug¨¤vem amb avantatge. Les coses no surten si les fas l¡¯¨²ltim dia. Tot estava escrit. Feia molt de temps que analitz¨¤vem els atemptats de Par¨ªs, Londres o Ni?a per saber com s¡¯havia d¡¯actuar si en ten¨ªem un. I comparant com ho havien fet altres policies. Ten¨ªem clar¨ªssim que calia utilitzar Twitter en diverses lleng¨¹es: en catal¨¤, castell¨¤, angl¨¨s i alguns en franc¨¨s. N¡¯hi va haver un a Munic i, si no saps alemany i ets all¨¤, no te n¡¯assabentes! Nom¨¦s vol¨ªem fets objectius i no dir res de qu¨¨ ens pogu¨¦ssim penedir. La primera piulada va trigar 12 minuts i n¡¯hav¨ªem calculat 20. L¡¯atemptat el vam confirmar a les 18.50. El cronograma, que donava per fet que passaria en un lloc tur¨ªstic, tenia fins al m¨¦s m¨ªnim detall: des que la gent vol que l¡¯informi un policia d¡¯uniforme, quants cotxes necessit¨¤vem o fins a qui s¡¯hauria d¡¯incorporar si passava durant un cap de setmana o un dia festiu. Molts es van oferir a venir i vam dir que no per quadrar els torns.

¡°La policia del 17 d¡¯agost, la que ens va salvar amb la seva dedicaci¨®, ¨¦s la mateixa que ara, per¨° hi falta Trapero¡±

Els comandaments van entendre que l¡¯equip de comunicaci¨® era una part m¨¦s de l¡¯estructura i amb autonomia total, igual que els Tedax, com a les pel¡¤lis, que no demanen perm¨ªs per saber quin cable han de tallar. Per exemple, vaig saber all¨° de Cambrils al minut. El major Trapero ens va donar confian?a absoluta. Li vam demanar que sort¨ªs a les rodes de premsa. I hi va accedir. L¡¯hi estic eternament agra?da, a ell i a tot el cos, igual que al conseller Forn: acabava d¡¯arribar i va ser un 10 en generositat. Va cedir tot l¡¯espai al cos dels Mossos. Un altre pol¨ªtic no ho hauria fet.

Els despatxos gaireb¨¦ no tenen finestres i despr¨¦s de quatre dies perds la noci¨® de l¡¯espai-temps. Cada dia vaig anar a casa a dutxar-me i canviar-me. Vaig dormir poc per¨° vaig dormir. El primer dia, quan me n¡¯anava de casa amb moto, sobre les 5.30, vaig tenir por. Vaig mirar els conductors que tenia al costat pensant en els terroristes. Quan tot va acabar, buff! Hi ha un abans i un despr¨¦s. Fa 10 anys que soc aqu¨ª i no m¡¯havia passat mai: em demanaven que don¨¦s les gr¨¤cies als Mossos. Tothom es creu entrenador de futbol o periodista i jo, per respecte, no parlo de seguretat. Ni de l¡¯1 d¡¯octubre. Nom¨¦s s¨¦ que la policia del 17 d¡¯agost, la que ens va salvar, amb la seva professionalitat, dedicaci¨® i entrega, ¨¦s la mateixa que la d¡¯avui, 13 de juliol, per¨° hi falta Trapero¡±.