¡°Avui el m¨®n narco ¨¦s l¨ªquid, com la societat mateixa¡±

Com que ¨¦s gallec, Nacho Carretero, ja des de petit, sempre que sentia parlar de contraban i drogues, ¡°era en un entorn de sobreentesos, de coses que no s¡¯entenien o mig dites, en veu baixa, mites... Hauria agra?t un llibre que recopil¨¦s i parl¨¦s clarament del tema i l¡¯endrec¨¦s¡±. Com a periodista, ara a EL PA?S, l¡¯ha acabat fent ell: Fari?a (Libros del K.O., 41.000 exemplars), ara tradu?t al catal¨¤ (Navona), com tamb¨¦ al gallec i al portugu¨¨s. Un segrest judicial, ja superat, per una den¨²ncia d¡¯un dels esmentats don¨¤ m¨¦s publicitat a un text al qual no li calia: la voluntat d¡¯estil, l¡¯agilitat narrativa i el rigor i l¡¯exhaustivitat documental s¨®n la millor presentaci¨® d¡¯un treball que Antena 3 ha popularitzat amb una s¨¨rie.

Pregunta. En tancar el llibre, malgrat que fa 30 anys Gal¨ªcia semblava Sic¨ªlia, fa la impressi¨® que la cosa avui est¨¤ pitjor perqu¨¨ el narcotr¨¤fic ha enva?t la vida quotidiana: botigues, empreses... L¡¯alcalde de Vilanova, Jos¨¦ V¨¢zquez, ho diu clar: ¡°No hi ha empresa que en algun moment no hagi tingut relaci¨® amb el narcotr¨¤fic¡±.

Resposta. S¡¯ha higienitzat el paisatge: abans hi havia un problema i l¡¯ostentaci¨® del problema: les desc¨¤rregues de droga es preparaven a l¡¯escalf d¡¯una mariscada, es vivia en pazos, els iots es llu?en amb pol¨ªtics a coberta, amb la famosa foto del capo Marcial Dorado i Alberto N¨²?ez Feijoo... Per¨° el nucli del problema no nom¨¦s segueix, sin¨® que ¨¦s pitjor: no hi ha hagut mai tanta entrada de coca?na a Espanya. Estem pitjor que mai...

P. Per¨° no hi ha tant soroll com als anys noranta...

R. Ha nascut l¡¯opacitat; els narcos gallecs s¨®n molt intel¡¤ligents, perqu¨¨ el soroll va contra el negoci; avui els capos ja no s¨®n els personatges novel¡¤lescos tipus Sito Mi?anco o Oubi?a, sin¨® que s¨®n pr¨¤cticament desconeguts, no tenen causes judicials i en canvi belluguen quantitats ingents de diners i grans contactes. I molts passen per empresaris respectables. ?s gaireb¨¦ pitjor: el ver¨ª segueix, per¨° ara ¨¦s invisible.

P. S¡¯intueix l¡¯aparici¨® de l¡¯empresari que nom¨¦s fa excursions al narcotr¨¤fic, un o dos cops l¡¯any...

R. S¨ª, aix¨° ¨¦s relativament nou. Avui, en el narcotr¨¤fic gallec hi ha dos nivells: un, el dels empresaris potents que hi inverteixen diners, molt discrets, amb una xarxa d¡¯empreses que els fa de pantalla i que fa molt dif¨ªcil d¡¯arribar a ells. Inverteixen un o dos milions d'euros en la desc¨¤rrega i en recullen els beneficis. Aquests s¨®n tres o quatre, que controlen el mercat. El m¨¦s cridaner ¨¦s el nivell inferior, el dels clans, m¨¦s petits, que neden en la narcocultura: bons pilots de planejadores on perviu el folklore narco, per¨° no tenen la import¨¤ncia dels que s¨®n a l¡¯ombra.

P. Tot sembla m¨¦s dilu?t, d¡¯acord amb els temps que descriu Zygmunt Bauman...

R. S¨ª, una manera de veure-ho ¨¦s que som davant un narco l¨ªquid, com la societat mateixa. No ¨¦s tan f¨¤cil avui etiquetar-te com a narco: els entramats s¨®n molt complexos; abans, un Oubi?a no s¡¯amagava perqu¨¨ el contraban no estava socialment mal vist, tal com provava la conniv¨¨ncia pol¨ªtica i policial; per¨° els narcos d¡¯avui ja no tenen aquest suport social. S¡¯ha passat de la immunitat al silenci. En el dia a dia sembla que no existeixi, per¨° si grates, veus l¡¯omnipres¨¨ncia de la droga a Gal¨ªcia i la destrucci¨® del teixit industrial i comercial, infectat pel diner negre. I tampoc hi ha consci¨¨ncia d¡¯aix¨°.

P. L¡¯omert¨¤ i el fet que no fiquen gaire la m¨¤ a la mercaderia, com fan els contrabandistes africans o els andalusos, s¨®n les virtuts de la m¨¤fia gallega?

R. La seva primera gran virtut ¨¦s l¡¯experi¨¨ncia: s¨®n gent amb d¨¨cades d¡¯aliances amb c¨¤rtels colombians, i abans ja feien contraban. Despr¨¦s, des del punt de vista criminal, s¨®n molt efica?os, en part per un tema cultural: la desconfian?a, el fet de ser molt reservats, l¡¯apliquen al negoci; i despr¨¦s hi ha l¡¯omert¨¤ gallega: jo no m¡¯hi fico i no s¨¦ qu¨¨ fa el ve¨ª.

P. Barcelona surt al llibre quatre cops, un d¡¯ells perqu¨¨ el fam¨®s advocat dels narcos, Pablo Vioque, visitava els grans bancs del passeig de Gr¨¤cia; en un altre cas ¨¦s perqu¨¨ un del clan de Los Charlines hauria fet negocis amb narcos colombians a la mateixa Model i aix¨ª haurien saltat a la coca... No hi ha m¨¦s lligams entre Barcelona i la m¨¤fia gallega?

R. Barcelona t¨¦ un rol cabdal, sobretot perqu¨¨ el seu port ¨¦s un punt calent, dels que m¨¦s preocupa la policia avui, amb els ports d¡¯Algesires i Val¨¨ncia. Ara mateix superen Gal¨ªcia en preocupaci¨® policial.

P. I empresarialment?

R. No tinc informaci¨® suficient, per¨° si Espanya ¨¦s el pa¨ªs on es fica m¨¦s coca?na, el flux de diners ha de ser bestial. La pregunta, llavors, ¨¦s saber on s¨®n aquests diners... i qu¨¨ fan aqu¨ª totes les m¨¤fies d¡¯Europa. Aqu¨ª a Catalunya ho sabeu b¨¦: la Camorra est¨¤ perfectament assentada, com les m¨¤fies de l¡¯est, i els grans narcotraficants d¡¯Holanda estan instal¡¤lats per tot Espanya.</CS>

P. ?s que a Espanya es viu molt b¨¦...

R. S¨ª, per¨° si s¡¯hi fixa, a la premsa local va sortint que han tirotejat un txetx¨¨ a Val¨¨ncia o a M¨¤laga; la setmana seg¨¹ent, dos italians escalfen no-s¨¦-qui-no-s¨¦-on... S¨®n casos a?llats, per¨° seria molt interesant, i tamb¨¦ perill¨®s, connectar aquests punts: l¡¯escenari que en sortiria seria aterridor del que est¨¤ passant realment a Espanya. Aix¨° ¨¦s una feina pendent del</CS> periodisme.

P. A Barcelona, al passeig de Gr¨¤cia, hi ha molt de banc i molta botiga...

R. ?s que aquesta gent compra en aquestes botigues! El diner crida el diner... L¡¯altre dia m¡¯explicaven que un narco gallec tenia l¡¯any passat una llotja per veure la F-1 a Montecarlo; va agafar el seu Ferrari i va tirar 300.000 euros en efectiu al seient del darrere. I ¨¦s clar, el van parar a la frontera francesa: el cotx¨¤s, conduint en xandall i amb tants diners tirats per all¨¤...

P. 300.000 euros, com qui agafa xavalla.

R. Ara ja nom¨¦s se¡¯ls pot enxampar per blanqueig de diner, per¨° ja est¨¤ tan controlat que, fins i tot, ni s¡¯exposen a aix¨°. M¡¯expliquen que, cada vegada m¨¦s, acumulen els diners a casa seva, tenen habitacions amb feixos de diners fins al sostre... Abans, anaven a les oficines banc¨¤ries gallegues amb bosses d¡¯escombraries plenes de quartos; aix¨° avui ja no existeix.

P. El llibre deixa anar episodis inquietants per a un pa¨ªs democr¨¤tic, com ¨¦s que per castigar el jutge Garz¨®n pel tema dels GAL, es perjudiquen operacions contra el narcotr¨¤fic gallec que ell dirigia, o les comoditats amb qu¨¨ els narcos gallecs es belluguen en presons com Alcal¨¢-Meco o la Model, utilitzant les mateixes cel¡¤les per fer negocis.

R. L¡¯¨²ltim que es pot permetre un estat modern ¨¦s que les presons es converteixin en oficines de delinq¨¹¨¨ncia, per¨° aix¨° passa. I dona la mesura del poder que arriben a tenir aquests narcos. No som conscients del seu pes pol¨ªtic i de les seves ramificacions en les infraestructures de l¡¯Estat. A mi em va sorprendre. Per exemple, en comen?ar a escriure la s¨¨rie, al cap d¡¯un mes ens vam assabentar que Sito Mi?anco tenia a la pres¨® el primer cap¨ªtol; la productora encara ara no sap com, perqu¨¨ el coneix¨ªem molt poca gent, aquell gui¨®... La pres¨® no els para. Mi?anco dirigia operacions des de la cel¡¤la. Belluguen molts diners, s¨®n poderos¨ªssims...

P. Un jutge li diu que ¡°a Gal¨ªcia no hi ha hagut un sol partit que no hagi estat finan?at pels narcos¡±. Encara estem avui en el joc dels pol¨ªtics-narcos o narcos-pol¨ªtics com en l¡¯¨¨poca de l¡¯Alian?a Popular de Fraga?

R. Ha baixat molt. ?s incomparable amb fa 30 anys. Encara hi ha clavegueres, per¨° a la pol¨ªtica li donava vots estar a prop d¡¯ells a Gal¨ªcia, gent poderosa que arrossegava vots, diners i influ¨¨ncia... Miri les fotos de Feijoo i Dorado; llavors no penalitzava...

P. Avui tampoc...

R. S¨ª, potser no resta vots, per¨° ja no en suma; la pol¨ªtica se n¡¯ha allunyat. El narcotr¨¤fic ja es veu com una activitat il¡¤legal. Tot i aix¨ª, la seva influ¨¨ncia empresarial i econ¨°mica segueix essent poderos¨ªssima.

P. Un altra font li diu que als anys noranta no es podia comptar gens amb la Gu¨¤rdia Civil ni amb segons quina policia i que les operacions que es coordinaven a Madrid no s¡¯explicaven a Gal¨ªcia. Ha canviat aix¨°?

R. ?s molt menor, per¨° encara existeix. Qualsevol moviment de corrupci¨® necessita una certa conniv¨¨ncia policial i de la pol¨ªtica, del sistema. I els narcos tenen gent en tots els ¨¤mbits del sistema. Per¨° no ¨¦s com abans, quan fins i tot s¡¯havien de desmantellar casernes senceres per corrupci¨®; ara t¨¦ m¨¦s a veure amb gent puntual en llocs estrat¨¨gics.

P. Explica que fa poc es venia la llista amb les matr¨ªcules dels cotxes camuflats de la Gu¨¤rdia Civil...

R. ?s que en l¡¯¨¤mbit local encara controlen millor el territori. Quan entres amb cotxe per la via r¨¤pida d¡¯O Saln¨¦s, a Cambados i Villagarc¨ªa, ja ho saben. Quan van de patrulla, el que demana el caf¨¨ sempre ¨¦s el gallec, perqu¨¨ si alg¨² no ho ¨¦s ho detecten i ho escampen de seguida...

P. Amb l¡¯escenari internacional de contactes que tenen, sorpr¨¨n que nom¨¦s hi hagi hagut 30 morts des dels anys noranta...

R. A mi tamb¨¦. Per¨° el tema aqu¨ª ¨¦s el de la territorialitat: el que desencadena les guerres entre bandes sempre t¨¦ a veure amb el territori, i a Gal¨ªcia aix¨° no ha existit mai, el territori sempre ha estat compartit i hi ha hagut mercaderia per a tots. Tamb¨¦ saben que quan ha corregut la sang el negoci s¡¯ha parat; prioritzen el negoci a la sang. Tot plegat t¨¦ a veure amb la visi¨® que tenen aquests grups mafiosos d¡¯Espanya com a santuari, un lloc per fer negoci, reinvertir diners, gestionar l¡¯organitzaci¨®... amb discreci¨®. Per¨° insisteixo, si grates la premsa local, la viol¨¨ncia es veu.