Llarena desferma un debat sobre el dret parlamentari
Els juristes no veuen vies legals per aplicar la "suspensi¨® temporal dels diputats" que suggereix el jutge del Tribunal Suprem
El jutge Pablo Llarena va concloure dimarts la instrucci¨® del proc¨¦s confirmant l¡¯ordre de processament contra sis diputats independentistes, a m¨¦s de suspendre¡¯ls temporalment de les seves funcions. El magistrat es basa en l¡¯article 384 bis de la Llei d¡¯Enjudiciament Criminal, que assenyala que els qui estiguin processats per integrar o estar relacionats amb ¡°bandes armades o individus terroristes o rebels¡± se¡¯ls suspendr¨¤ autom¨¤ticament dels seus c¨¤rrecs p¨²blics mentre duri la pres¨®. La inhabilitaci¨® estava ja anunciada des que Llarena els va processar per rebel¡¤li¨®, per¨° no ho estava el seu suggeriment al Parlament que els afectats puguin ser reempla?ats de ¡°forma plena per¨° temporal¡± per altres membres de les seves llistes. La f¨®rmula ha irritat l¡¯independentisme per titllar-la d¡¯una inger¨¨ncia m¨¦s i ha desfermat un debat entre juristes que coincideixen que el jutge ha inventat una via inexistent i discrepen, a m¨¦s, de la seva aplicaci¨®.
Els advocats de Carles Puigdemont, Jordi Turull, Josep Rull, Jordi S¨¤nchez, Ra¨¹l Romeva i Oriol Junqueras, segurament presentaran recurs contra la interlocut¨°ria del jutge del Suprem. Per¨° la Mesa del Parlament abordar¨¤ el conflicte. El president Roger Torrent subratlla que la Cambra estudiar¨¤ el mecanisme per actuar contra els seus efectes. ¡°Aquesta resoluci¨® no ¨¦s ferma i l¡¯analitzarem. S¡¯est¨¤ intentant adulterar les majories. Els diputats no estan condemnats i estan a la pres¨® o a l¡¯exili per delicte inexistent acusant-los d¡¯un relat fals que els atribueix una viol¨¨ncia que mai va existir¡±.
Llarena justifica la seva decisi¨® contra els diputats per l¡¯¡°excepcional amena?a¡± que ¡°aquesta activitat criminal¡± comporta per a l¡¯Estat de dret, per¨° alhora admet que la suspensi¨® temporal no pot comportar que Junts per Catalunya i Esquerra (66 de 135 diputats) hagin de perdre la seva majoria. Per aix¨° planteja la substituci¨® temporal ¡°si una decisi¨® com aquesta es consider¨¦s al Parlament¡±. El que passa ¨¦s que aquesta possibilitat no existeix en l¡¯ordenament jur¨ªdic. El Reglament de la Cambra estableix que als parlamentaris, amb un informe previ de la Comissi¨® de l¡¯Estatut del Diputat, se¡¯ls suspendr¨¤ la seva condici¨® si la interlocut¨°ria ¨¦s ferma o hi ha obertura de judici oral o si hi ha sent¨¨ncia ferma i aix¨ª ho acorda el Ple per majoria absoluta. Si ¨¦s per corrupci¨®, la Mesa susp¨¨n el diputat de forma immediata.
La q¨¹esti¨® ¨¦s que la ¡°suspensi¨® temporal¡± no est¨¤ prevista ni en la Constituci¨®. ¡°No ho preveu per¨° no ho prohibeix¡±, diu Miguel Presno Linera, professor de Dret Constitucional de la Universitat d¡¯Oviedo. El jurista argumenta que a la Mesa li manca ¡°empara jur¨ªdica¡± per aplicar l¡¯alternativa de Llarena de fer c¨®rrer la llista. ¡°Per fer-ho, s¡¯haurien de reformar la Llei electoral i el Reglament del Parlament¡±, afirma. Coautor juntament amb Carlos Ortega del llibre La sustituci¨®n temporal de los representantes pol¨ªticos, Presno Linera apunta que altres pa?sos s¨ª que han regulat aquestes suspensions temporals per causes de durada llarga que van m¨¦s enll¨¤ d¡¯¡°impossibilitats puntuals o sobrevingudes¡±. Per aix¨° creu que s¡¯hauria de regular com fer c¨®rrer la llista de manera eventual per no alterar les majories de la Cambra.
Argelia Queralt, professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, mostra, d¡¯entrada, els seus dubtes sobre el fet que els sis diputats siguin culpables d¡¯un delicte de rebel¡¤li¨® i avisa que sense estar condemnats se¡¯ls vulnera el seu dret fonamental de participaci¨® pol¨ªtica, a m¨¦s de posar en joc l¡¯actual majoria parlament¨¤ria. ¡°Si la llei preveu una suspensi¨®, ha d¡¯haver-hi una soluci¨® prevista. Les seves conseq¨¹¨¨ncies no estan resoltes. En darrer terme, ¨¦s el Parlament el que ho ha de determinar. Seria el menys lesiu per als drets pol¨ªtics dels processaments i per a la integritat de la Cambra¡±, diu. ¡°Una substituci¨® temporal no alteraria les majories¡±.
Llu¨ªs Mestres, membre de l¡¯Associaci¨® Atenes, que ha presentat una querella contra la mala praxi del Consell General del Poder Judicial, considera que Llarena s¡¯ha extralimitat i no pot dir-li al Parlament el que ha de fer perqu¨¨ t¨¦ potestat per regir-se. ¡°El jutge ha aplicat l¡¯article de la Llei d¡¯Enjudiciament Criminal de forma molt arbitr¨¤ria. Ni s¨®n terroristes ni pertanyen a banda armada ni rebels perqu¨¨ estan a la pres¨® i localitzats. La interlocut¨°ria s¡¯ha saltat ol¨ªmpicament l¡¯article¡±, diu. Mestres assenyala que el Parlament ha d¡¯esperar els recursos i decidir. Presno i Queralt coincideixen que Torrent pot inc¨®rrer en un delicte si ignora el requeriment del jutge i els diputats segueixen votant per¨° Mestres apunta que no ¨¦s aquesta la situaci¨®. ¡°Primer, perqu¨¨ el jutge nom¨¦s fa un suggeriment i els jutges no s¨®n qui per fer-los; i, segon, perqu¨¨ per produir-se aquest tipus penal cal un requeriment personal despr¨¦s de no haver acatat. Aix¨° ¨¦s el que va passar amb Carme Forcadell o Anna Gabriel i de moment, que se s¨¤piga, aix¨° no ha passat¡±.
Davant d¡¯aquesta visi¨®, Agust¨ªn Ruiz Robledo, catedr¨¤tic de Dret Constitucional de la Universitat de Granada, sost¨¦ que el jutge ha aplicat l¡¯article 384 de forma ¡°inapel¡¤lable¡±. ¡°Tenen ra¨® que nom¨¦s s¡¯havia concernit terroristes, per¨° ¨¦s que fins ara no s¡¯havia donat la rebel¡¤lia. Si hi ha un delicte, t¨¦ les seves conseq¨¹¨¨ncies¡±, sentencia. El catedr¨¤tic admet que la proposta de la suspensi¨® temporal ¨¦s un ¡°invent¡± de LLarena per¨° amb una ¡°bona finalitat¡±: que els afectats no perdin definitivament la seva condici¨® de diputats per si finalment els absolen o s¨®n condemnats per un altre delicte i perqu¨¨ l¡¯independentisme no perdi la seva majoria. ¡°Aquesta ¨¦s la seva finalitat i ¨¦s proporcional. Els ha fet un favor constitucional¡±, esgrimeix mostrant la seva perplexitat per les cr¨ªtiques del secessionisme. I clou desestimant l¡¯autonomia normativa del Parlament: ¡°El dret i la vida jur¨ªdica no s¡¯acaben en el Reglament de la Cambra¡±.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.