El frac¨¤s escolar entre fills d¡¯immigrants gaireb¨¦ duplica el d¡¯aut¨°ctons

El frac¨¤s escolar s'acarnissa amb els descendents de la immigraci¨®. Aix¨ª ho ha constatat una investigaci¨® del Centre d'Estudis Demogr¨¤fics (CED) de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona (UAB), que assenyala que el percentatge de fills d'immigrants que no aconsegueixen el t¨ªtol de l'educaci¨® secund¨¤ria obligat¨°ria (ESO) ¨¦s gaireb¨¦ el doble que el dels alumnes amb pares nascuts a Espanya. Els investigadors alerten d'una "intolerable racialitzaci¨® del frac¨¤s escolar" i insten l'Administraci¨® a intervenir per solucionar aquest desajust.

El 30% dels 42.600 alumnes matriculats el curs 2015-2016 a quart d'ESO s¨®n d'origen estranger o nascuts a Espanya per¨° amb un o els dos pares immigrants.?L'estudi desglossa l'alumnat segons els seus vincles o antecedents migratoris: estudiants aut¨°ctons (tant ells com els seus pares han nascut a Espanya), de generaci¨® 2,5 (nascuts a Espanya per¨° amb un dels pares d'origen estranger), de segona generaci¨® (fills d'immigrants, per¨° nascuts a Espanya), de generaci¨® 1,75 (nascuts a l'estranger per¨° arribats aqu¨ª abans dels set anys) i de primera generaci¨® (nascuts fora d'Espanya i que van arribar a Catalunya amb set anys o m¨¦s).?

Segons aquesta nomenclatura i amb les dades recollides en la investigaci¨®, el percentatge de frac¨¤s escolar en alumnes aut¨°ctons ¨¦s del 10,3%. En estudiants de segona generaci¨®, assoleix el 17,3%, i en el cas dels menors de primera generaci¨®, el percentatge es triplica i arriba al 29,2%. "La intervenci¨® era per veure qu¨¨ passava en el proc¨¦s migratori. Les xifres estan relacionades amb l'any d'arribada. Aix¨ª, en els alumnes de primera generaci¨®, el frac¨¤s escolar ¨¦s molt elevat. Poden arribar a Catalunya amb set anys o amb 15 i entren a l'escola esperant el m¨®n laboral. En canvi, els que arriben de molt petits [generaci¨® 1,75] no es diferencien tant dels de segona generaci¨®", valora Jordi Bayona, un dels investigadors de l'estudi.

Els experts incideixen en el fet que aquest fenomen ¨¦s "preocupant", ja que la poblaci¨® d'estudiants relacionats amb la immigraci¨® ¨¦s alta. "El que hem fet ¨¦s visibilitzar les segones generacions. ?s preocupant, per¨° ja part¨ªem d'una xifra per nacionalitats que era m¨¦s alta", sost¨¦ Bayona. Els investigadors apunten a les desigualtats socials com un element essencial que influeix en aquesta bretxa, tot i que admeten que aquest estudi ¨¦s demogr¨¤fic i no ha entrat a analitzar les causes del fenomen. "La pertorbaci¨® migrat¨°ria es mostra com el primer factor que explica en conjunt el rendiment escolar: l'arribada tardana, la discontinu?tat i l'abandonament marcaran els resultats m¨¦s negatius dels infants", recull l'estudi, que es publica a la revista Perspectives Demogr¨¤fiques.

M¨¦s bretxa segons el pa¨ªs d¡¯origen

En els alumnes de segona generaci¨®, l'origen dels pares tamb¨¦ marca difer¨¨ncies. "El frac¨¤s ¨¦s menor entre els d'origen europeu (11,3%) i americ¨¤ (15,5%), en qu¨¨ la condici¨® socioecon¨°mica dels primers i la proximitat de l'idioma en els segons justifica uns millors resultats", sost¨¦ la investigaci¨®. El frac¨¤s escolar en els fills d'immigrants asi¨¤tics assoleix el 17,8% de mitjana, tot i que hi ha prou variabilitat i no ¨¦s el mateix valor en fills de pares xinesos (13,6%) que en descendents de persones d'origen pakistan¨¨s (35%).

Bayona alerta sobre el cas dels fills de fam¨ªlies origin¨¤ries de G¨¤mbia i del Marroc. "?s preocupant que un col¡¤lectiu com el gambi¨¤, amb un alt volum de nens de segona generaci¨®, tingui un frac¨¤s escolar del 40%. Els marroquins tenen un percentatge de frac¨¤s escolar sis punts per sobre dels aut¨°ctons, per¨° el problema ¨¦s que aquest col¡¤lectiu ser¨¤ molt important per al futur", afegeix.

Els investigadors valoren en el text "els indubtables esfor?os del sistema educatiu en un context d'austeritat" per¨° consideren "insostenibles" els nivells de frac¨¤s escolar i la dist¨¤ncia que separa els resultats entre els estudiants segons el seu grau migratori. Els experts fan una crida a intervenir amb un "pla de xoc a curt i mitj¨¤ termini per lluitar contra la desigualtat" i amplien les demandes a la possibilitat d'implementar "mesures de discriminaci¨® positiva" en els col¡¤lectius m¨¦s afectats.