Romans sota els antics jutjats de Barcelona

L¡¯exist¨¨ncia de restes romanes sota l¡¯edifici que van ocupar els antics jutjats de Barcelona abans de traslladar-se a la Ciutat de la Just¨ªcia de l¡¯Hospitalet de Llobregat era un fet conegut per alguns responsables pol¨ªtics des de fa molt de temps. Pasqual Maragall, exalcalde de Barcelona, ja va comentar, quan va ser president de la Generalitat, a alguna autoritat judicial amb ironia: ¡°No se us passi pel cap excavar mai sota els jutjats perqu¨¨ ¨¦s ple de restes romanes¡±. I Maragall no s¡¯equivocava. Els treballs de demolici¨® dels antics edificis judicials situats a l¡¯inici del passeig Llu¨ªs Companys van comen?ar el 14 de juny amb un grup d'arque¨°legs al costat, com ¨¦s prescriptiu en qualsevol moviment de terres, sobretot si es fa en una zona amb una alta probabilitat de conservar restes arqueol¨°giques del passat. I aquesta zona ho era.

Els edificis r¨¤pidament van donar pas a muntanyes de runa que s¡¯estan retirant regularment des de llavors. Aquest mat¨ª hi havia nom¨¦s tres operaris: el conductor d¡¯una excavadora que semblava fer coreografies sobre les piles de runa recollint amb la pala ferros, maons i formig¨®; el conductor del cami¨®, i un operari que controlava la sortida i entrada dels vehicles. Per¨° hi havia m¨¦s personal: en concret, sis arque¨°legs que, despr¨¦s d¡¯excavar a la cantonada del passeig Picasso amb el passeig de Pujades (un sector que es mant¨¦ cobert amb pl¨¤stics), treballaven ara a l¡¯extrem superior del solar, a tocar del carrer Comer?.

En els treballs han aparegut restes de la hist¨°ria de Barcelona, com construccions vinculades a l¡¯Exposici¨® Universal, en concret el Palau de Belles Arts, que va acabar derrocat per aprofitar-ne les bigues. S¨®n damunt de restes d¡¯edificis del barri de la Ribera, dels segles XIV al XVIII, semblants a alguns dels que encara es conserven dempeus. I per sota, les restes romanes, tal com va vaticinar Maragall. Fonts del Departament de Just¨ªcia que coordinen els treballs de demolici¨® i les excavacions asseguren que la setmana que ve es donaran tots els detalls de les troballes, ¡°que no nom¨¦s s¨®n romanes¡±, i se¡¯n valorar¨¤ la import¨¤ncia ¡°perqu¨¨ poden condicionar la resta de treballs de demolici¨®¡±. De moment no volen aportar cap dada sobre la quantitat i l¡¯¨¨poca exacta de les restes trobades, encara que tot apunta que es tracta de la continuaci¨® de la necr¨°poli tardoromana que s¡¯est¨¦n per tota aquesta zona.

L¡¯arqueologia barcelonina disposa des de fa uns anys d¡¯una eina excepcional: la Carta Arqueol¨°gica de Barcelona, en la qual es recull tota la documentaci¨® patrimonial sobre les excavacions que s¡¯han fet fins avui a la ciutat: m¨¦s de 3.000 punts d¡¯inter¨¨s. Per aix¨°, als arque¨°legs no els ha estranyat l¡¯aparici¨® de restes romanes, semblants a les que es van trobar en les excavacions realitzades al passeig Pujades, n¨²mero 1, l¡¯any 1995, abans de construir noves depend¨¨ncies per a la Universitat Pompeu Fabra, i el 1997, quan es va dur a terme la construcci¨® de 30 habitatges protegits. En total, es van localitzar i excavar 38 tombes del per¨ªode tardorom¨¤ datades entre els segles VII i IX que presentaven caracter¨ªstiques semblants, com estar cobertes per lloses i amb els cossos enterrats orientats est-oest, amb el cap cap a ponent. Tamb¨¦ es van excavar murs d¡¯¨¨poca medieval i altres del segle XVIII, aix¨ª com cr¨¤ters i pous ocasionats per les explosions que van efectuar els t¨¨cnics de Felip V per derrocar un miler de cases de la Ribera per poder construir l¡¯enorme ciutadella militar, despr¨¦s del 1714.

L¡¯aparici¨® de tombes romanes en aquesta zona de la ciutat no ¨¦s casual. Els romans enterraven els seus morts al costat de les vies d¡¯entrada a les urbs, amb la idea que qui lleg¨ªs el nom del mort el recordaria. I per aqu¨ª passava una variant de la Via Augusta (la romana), coneguda com a Via Francesca. ?s per aix¨° que s¡¯han trobat tombes en una ¨¤rea molt ¨¤mplia, que va des de l¡¯avinguda Vilanova, a la part superior del passeig de Llu¨ªs Companys, fins a la zona on hi havia els jutjats, al costat del parc de la Ciutadella. Pot ser una necr¨°polis tan extensa com l¡¯apareguda al sector de Santa Caterina, que s¡¯est¨¦n pels carrers Carders, Corders, una altra de les zones d'acc¨¦s a la ciutat tardoromana en la qual s¡¯enterraven els morts de llavors o com l¡¯¨²nica necr¨°polis visitable de la ciutat, que es pot veure a la pla?a Vila de Madrid.