¡°He vist a casa el pitjor de la meva carrera com a anestesista¡±

¡°La Rambla no m'agrada: no m'apassiona i normalment l'evito. Feia una pila d'anys que no hi anava. Visc al Paral¡¤lel i prefereixo passar per la rambla del Raval. Per¨° aquell dia, el mat¨ª de despr¨¦s dels atemptats, quan vaig acabar la gu¨¤rdia de 24 hores a l'Hospital de Sant Pau, vaig agafar la l¨ªnia groga i vaig baixar a Passeig de Gr¨¤cia. Hi vaig voler anar caminant. Necessitava passar per la Rambla. Barcelona no s'ho mereixia, aix¨°. Em feia molta mandra viure amb por. I vaig voler girar full. No volia que pass¨¦s el mateix que a Fran?a. Al meu pis hi havia una parella d'amics francesos que havien vingut a passar uns dies. Estaven espantats. No els va passar res per¨° no ¨¦s agradable viure una cosa aix¨ª, i menys en una ciutat que no ¨¦s la teva. Ens vam abra?ar i vam plorar.

Soc anestesista i el 2013, en plena crisi econ¨°mica, amb la gent amb el mal humor per les retallades, me'n vaig anar a fer cooperaci¨® amb ONG. Sempre ho havia volgut fer: ho tenia a la meva llista de tasques vital. He treballat al Txad, al Camerun, al Sudan i l'¨²ltima etapa, a la Guaiana Francesa, a la selva amaz¨°nica. He tractat els mosquits, el dengue i el que vulguis. El gener del 2017, vaig tenir ganes de tornar. Estava cansat de donar voltes pel m¨®n. An¨ªmicament era important. En aquests pa?sos he treballat molt sol, en situacions molt complicades per a un anestesista, com una ces¨¤ria. Hi ha dues vides en joc i ho afrontes sense mitjans. Per¨° et juro que fins que no vaig veure aix¨°... Buff! A la nit vaig trucar a la meva mare, que sempre em retreu que, s¨ª, s¨ª, com totes les mares, que per qu¨¨ me n'he d'anar tan lluny, i li vaig dir: 'Mama, he vist a casa el pitjor de la meva carrera com a anestesista. No cal que marxi enlloc'.

El context compta molt: aquests s¨®n els meus ve?ns i aquesta ¨¦s la meva ciutat. Que et passi a casa, que hagis de viure una situaci¨® tan dram¨¤tica, tan intensa... Em va tocar molt. Jo aquell dia estava de gu¨¤rdia a la UCI i a un company li va arribar un whatsapp que havia passat alguna cosa a la Rambla. Despr¨¦s ens van trucar d'urg¨¨ncies que hi havia hagut un atemptat o un atropellament i que estaven arribant molts pacients. El meu company em va demanar que pel meu background an¨¦s cap all¨¤. Un gran enrenou. Crits, les mirades dels companys, la por, la gent flipant, el desconcert, molts nervis. I estrangers, amb la fam¨ªlia escampada, sense entendre res.

Hi havia molts traumes i em va tocar anar a reanimaci¨® amb un pacient. No ho va superar. Aquesta ¨¦s la gran pregunta que tothom et fa: se m'han mort pocs. No te'n ref¨¤s mai. Tinc molta mem¨°ria de tots ells. Ara, com llavors, ¨¦s estiu i, m¨¦s que les imatges, guardo les sensacions. Les tinc molt presents. Els pacients arriben nets al quir¨°fan, en pijama, i aquell dia estaven bruts, amb petits vidres, amb pols, amb la roba estripada d'haver estat arrossegats. Patien i aix¨° fa mal. Vam operar una noia francesa. Va anar b¨¦. El pare tenia la cama trencada. L'¨¤via, que nom¨¦s parlava franc¨¨s, estava desesperada.

L'hospital va funcionar com una m¨¤quina. Metges i infermeres que estaven de vacances s'hi van incorporar. Aixecaves el cap i veies alg¨² conegut. A la nit, el pacient que havia d'estar ingressat estava ingressat; el que havia d'estar operat estava operat. A les 22.00 estava tot tranquil. Quan vaig anar a sopar hi havia m¨¦s gent del que ¨¦s habitual. La sensaci¨® era de funeral. Vaig veure llavors les primeres imatges per la tele. Fredor i silenci. La pell de gallina com dir 'Ens ha tocat!' Va ser quan vaig trucar a la meva mare.

El que va passar em va marcar: hi ha un abans i un despr¨¦s. Encara m'emociono i ho visc. No m'agrada Europa: ¨¦s molt vella, insolid¨¤ria i inhumana. Quan vaig tornar, em queia la cara de vergonya amb els refugiats. O amb les bombes a S¨ªria. Per¨° em vaig reconciliar una mica amb el meu entorn: veure que la meva ciutat ¨¦s humana. Aix¨° em va agradar. El problema ¨¦s de fons: nord-sud, Europa i l'islam. En la manifestaci¨® em vaig emocionar: em vaig sentir orgull¨®s que els meus conciutadans es manifestessin contra la por. A la Rambla? No hi he tornat. Nom¨¦s a veure un amic. No vull donar-li transcend¨¨ncia: va passar all¨¤ com en qualsevol altre lloc. M'agrada saber que la Rambla segueix sent la Rambla. Aquest lloc on no hi vaig mai¡±.