¡°Hem viscut una solitud molt profunda¡±

¡°Si no em vaig tornar boja? S¨ª, ¨¦s clar. Encara ho estic. Et tornes boja ja nom¨¦s per la log¨ªstica, anant d¡¯hospital en hospital, per veure la meva mare, a la UCI, i la meva germana, en coma. Amb els ulls plorosos, el meu pare li va dir a Bel¨¦n Tirado, la meva psic¨°loga, que no s¡¯hauria imaginat mai que les v¨ªctimes del terrorisme estiguessin tan soles. Hem viscut una solitud immensa. Una solitud molt profunda. Ning¨² t¡¯ajuda. L¡¯Administraci¨®, gens. Has de lluitar contra tot. L¡¯endem¨¤ de l¡¯atemptat, a l¡¯Hospital del Mar, el Ministeri hi va enviar dos representants: ens van dir que ten¨ªem drets i que guard¨¦ssim els tiquets. No s¨¦ qu¨¨ vaig fer amb el paper. No est¨¤s per tot aix¨°. ?s un miracle que les dues visquin.

¡°?s un miracle que la meva germana, que va estar en coma, i la meva mare visquin¡±

No estic b¨¦. Segueixo en xoc. Soc molt sensible, per¨° no em surt plorar. He explicat tantes vegades el que va passar que m¡¯ho s¨¦ com el gui¨® d¡¯una pel¡¤l¨ªcula. Durant un temps m¡¯amagava per no explicar-ho. Ara ja no. He viscut en una muntanya russa: he sentit r¨¤bia, tristesa, alegria, gratitud, odi. I qui ho negui, menteix. Tinc estr¨¨s posttraum¨¤tic i estic en tractament ps¨ªquic i psiqui¨¤tric.Tinc llacunes cognitives que vaig atribuir per error a les pastilles. Ja no tinc por. Tot va millor des que vaig contactar amb Robert Manrique, assessor de la UAVAT [Unitat d¡¯Atenci¨® i Valoraci¨® d¡¯Afectats pel Terrorisme], a trav¨¦s de Laura Rosell, del FAQS, de TV3. La meva amiga Dolors em va avisar del programa que va fer sobre l¡¯atemptat. Ens han donat un cop de m¨¤ per tramitar les ajudes per als meus familiars. El termini s¡¯acaba ara.

El dia de l¡¯atemptat sabia que la meva mare i la meva germana havien anat a passar el dia a Barcelona i em vaig comen?ar a preocupar. No contestaven els whatsapps ni les trucades. El meu pare era a Su¨¨cia i el vaig avisar. Ell va veure el v¨ªdeo que un noi va fer gravant els ferits i va descobrir la meva mare mig incorporant-se al costat d¡¯un quiosc. A la meva germana, estesa a terra, no la vaig identificar fins al cap de 20 dies. La meva germana estava fent fotos a unes aquarel¡¤les i la meva mare li va dir que volia passar per la Boqueria. Anaven a menjar un gelat. No recorden res m¨¦s. No van sentir ni van veure res. La meva mare es va despertar en una botiga de m¨°bils amb un munt d¡¯estrangers ferits i un senyor amb un turbant. Preguntava per la seva filla i la tenia al costat. La van traslladar despr¨¦s al fons del local amb les persones que ja eren mortes. I estava viva.

El meu pare no parava de demanar-me que les busqu¨¦s. Per¨° no podia: som de Sant Cugat i no es podia arribar a Barcelona ni amb cotxe ni amb tren. Ning¨² contestava els tel¨¨fons. No sabien on eren. Set hores desesperants. Li vaig demanar al Tete, el meu marit, que despeng¨¦s el m¨°bil: no volia rebre la not¨ªcia fatal de la meva germana. La meva alcaldessa em va trucar cada hora. Per¨° no em va poder posar un cotxe patrulla fins a la mitjanit.

Van ser set hores desesperants. Soc de Sant Cugat. No podia arribar a Barcelona i no sab¨ªem on estaven¡±

Amb vuit costelles trencades, la meva mare, a l¡¯Hospital del Mar, va recuperar el coneixement i els va donar el tel¨¨fon del meu avi, l¡¯¨²nic que va recordar. Aix¨ª van localitzar els meus oncles i ells me¡¯n van informar. Els meus cosins van fer una doble ronda als hospitals per si tenien alg¨² sense identificar. De nit, la van localitzar a l¡¯Hospital de Sant Pau. Estava cr¨ªtica: quinze costelles trencades, un pulm¨® perforat, fractures a la pelvis, hemorr¨¤gia al fetge. Quan la vaig veure, vaig pensar: ¡®No ¨¦s la meva germana¡¯. No la vaig recon¨¨ixer. Viu a Su¨¨cia i a la recepci¨® una treballadora em va preguntar qui pagaria la seva estada sense la seva targeta m¨¨dica europea. ¡®Perdona?¡¯, li vaig dir. No m¡¯ho podia creure.

¡°El meu pare estava a Su¨¨cia i va descobrir la meva mare ferida al v¨ªdeo. A la meva germana la vaig identificar 20 dies despr¨¦s¡±

A l¡¯Hospital del Mar vaig demanar ajuda a una psic¨°loga de la Creu Roja perqu¨¨ em digu¨¦s com l¡¯hi explicava al meu pare, que era a l¡¯aeroport esperant el primer avi¨®, sense que li agaf¨¦s un atac. Em va aconsellar que no li ment¨ªs. Va ser l¡¯¨²nica vegada que en un hospital vaig veure un psic¨°leg: ni al del Mar ¡ªCom li explicava jo a la meva mare que la seva filla estava en coma?¡ª ni al Sant Pau ¡ªCom se li diu a alg¨² que surt del coma que la seva mare afronta una operaci¨® de vida o mort?¡ª ni a la M¨²tua de Terrassa. Va ser en aquest centre on van salvar la meva mare. Tenia deu costelles trencades i no vuit. Li havien donat l¡¯alta al Sant Pau tot i trobar-se malament ¡ªno podia menjar¡ª i ho van atribuir a la medicaci¨®. Una li va acabar perforant el diafragma, l¡¯est¨®mac i altre cop el pulm¨®.

El Ministeri no em considera v¨ªctima perqu¨¨ no vaig ser a la Rambla per¨° jo s¨ª, per tot el que vaig passar¡±

Els de la unitat han estat els meus ¨¤ngels. Per¨° cal corregir coses del protocol. I puc explicar-ho a qui m¡¯ho pregunti. Una infermera li va deixar anar a la meva germana, quan es va despertar, que havia estat v¨ªctima de l¡¯atemptat. I a mi, quan estava en coma, que no li parl¨¦s ni li lleg¨ªs El petit pr¨ªncep, el seu llibre preferit, perqu¨¨, cosa que dubto, no servia de res. La meva mare va sortir de l¡¯hospital al cap de 20 dies i la meva germana, a finals d¡¯any. Volen girar full. Ning¨² ens ha trucat mai. El 22 d¡¯agost, la Delegaci¨® del Govern espanyol va obrir una oficina una setmana d¡¯atenci¨® a les v¨ªctimes. No serveix de res: o ets a l¡¯hospital o enterrant els teus familiars. Amb el que hem patit i seguim passant el meu pare i jo, amb el v¨ªdeo i l¡¯angoixa, em sembla incre?ble que el Ministeri no ens consideri v¨ªctimes per no haver estat a la Rambla. No necessito un t¨ªtol que ho acrediti. S¨¦ el que soc i com m¡¯ha canviat la vida des de llavors.