L¡¯horror al mosaic de Mir¨®

El Sergi, un urb¨¤ amb dos anys d¡¯experi¨¨ncia, atenia, un dia com avui, uns turistes a Canaletes quan va sentir un so estrepit¨®s i va veure com una furgoneta enva?a la Rambla. Diu que el conductor cridava "com un boig" i anava tan de pressa que els pneum¨¤tics es van aixecar de terra. Va ser el primer agent que va avisar per r¨¤dio: "Atemptat, atemptat!". El seu company, Joaqu¨ªn Ortiz, que era al davant del Liceu, va mirar Rambla amunt i va veure el vehicle en marxa, atropellant persones que sortien volant per sobre del sostre del vehicle, a m¨¦s d¡¯una petita explosi¨® i fum blanc. El Sergi i dos agents m¨¦s l¡¯havien perseguit en una cursa d¡¯impot¨¨ncia que va acabar de manera sobtada, perqu¨¨ la furgoneta es va avariar sobre el mosaic de colors de Mir¨®. El cor de l¡¯escenari d¡¯un crim de 80 metres de longitud en qu¨¨ van perdre la vida 14 persones i hi va haver centenars de ferits.

El mosso Jos¨¦ Almendros, Churru, de l¡¯escamot 3 de la comissaria dels Mossos de Nou de la Rambla, era llavors a la Barceloneta prenent nota de la den¨²ncia d¡¯uns joves francesos v¨ªctimes d¡¯un robatori. Els turistes van captar el missatge que escopia l¡¯emissora de l¡¯agent. "Amb la mirada, em van dir ¡®Veus, veus!", narra. El seu company, Alberto S¨¢nchez, Pesca, pujava al cotxe patrulla amb el sergent Jos¨¦ Gonz¨¢lez. Van enfilar el tram central de la Rambla i van haver de frenar per no atropellar l¡¯allau de gent que venia cap a ells. La mateixa que va impedir a Ortiz seguir el terrorista. I, a partir d¡¯aqu¨ª, l¡¯horror que encara els generen sanglots, malsons i ll¨¤grimes.

La vida, explica el Churru, seguia amb una espantosa naturalitat al passeig de Colom, ali¨¨ a la cat¨¤strofe. L¡¯Alberto va c¨®rrer cap al mosaic pensant que hauria de buidar el carregador. Per¨° no va arribar a veure Younes Abouyaaqoub, l¡¯autor de la massacre. La primera imatge va ser la d¡¯una senyora sense vida encastada a la furgoneta i un cotxet sota les rodes. "Buff! Vaig mirar desitjant que no hi hagu¨¦s ning¨². Per sort va ser aix¨ª", diu. Va obrir la porta del copilot i va veure els passaports que "volien que trob¨¦ssim". A aquella hora, Marc Rovira, de la comissaria de l¡¯Eixample, ja havia fet un cop de volant per esquivar taxis al carrer Pelai que anaven contra direcci¨®. Possiblement, Abouyaaqoub ja havia fugit per la Boqueria. Els cambrers del Kiosko Universal ja estaven amagats al soterrani i M¨°nica Trias, una quiosquera, s¡¯havia refugiat en una farm¨¤cia. La mateixa escena es va repetir en desenes de locals. Ada Colau sortia corrents de la seva casa rural cap a Barcelona.

M¨¢s informaci¨®n

¡°Barcelona es va posicionar r¨¤pid contra l¡¯odi¡±

¡°Somio moltes vegades que persegueixo el terrorista¡±

¡°El silenci era eixordador. Vaig plorar moltes vegades¡±

El centre es va convertir en una estampida i la trag¨¨dia es va petrificar al mosaic. El meandre de la Rambla es fa m¨¦s estret just aqu¨ª i, a m¨¦s, t¨¦ quioscos a banda i banda. Un no ha tornat a obrir. Mossos i urbans admeten que es van oblidar del modus policia i van passar a soc¨®rrer els ferits. Moltes de les seves armes van acabar tacades de sang. No es va poder seguir el protocol que recomana que ning¨² s¡¯apropi a menys de 200 metres del lloc dels fets. ¡°Un comandament em va dir que la furgoneta estava neta¡±, admet el sergent. "No ho vaig dir als agents per no abaixar la tensi¨® i perqu¨¨ tampoc sabia si hi havia m¨¦s explosius a les papereres, per exemple". La realitat, diuen, era la que era. "?s impossible no ajudar alg¨² que t¡¯estira del camal dels pantalons amb una cama trencada", afirma l¡¯urb¨¤ Ortiz.

L¡¯Alberto va fer un primer recompte: una desena de morts. "El m¨¦s dur va ser el triatge i veure qui podies ajudar i qui no", diu referint-se a l¡¯escena d¡¯un noi que es va quedar al costat del seu pare, ja sense vida. Hi havia centenars de persones. Es necessitaven moltes ambul¨¤ncies. No era f¨¤cil perqu¨¨ van quedar cotxes abandonats a la Rambla i alguns, amb matr¨ªcula espanyola, van haver de treure¡¯ls empenyent. Els francesos s¨ª que hi van deixar les claus. Un taxi es va quedar tal com estava: a la nit el tax¨ªmetre marcava 1.700 euros.

El Marc vivia un moment cr¨ªtic a Canaletes. Un noi oriental, no sap si xin¨¨s o core¨¤, es va escapar del bar Aromas de Istanbul dient que a dins hi havia tres ¨¤rabs amb armes llargues. La persiana estava abaixada. L¡¯amo, des de dins, ho va negar, per¨° no podien donar-li credibilitat per si estava amena?at. "Va haver-hi una tensi¨® molt, molt extrema", recorda el Marc. Els GEO dels Mossos envoltaven el local i, parapetats i armats, van obligar els clients a sortir del local amb les mans amunt i deixant el m¨°bil a terra. Alguns eren musulmans.

No nom¨¦s es va equivocar el turista oriental. El sergent explica que el suposat tiroteig d¡¯El Corte Ingl¨¦s era una prestatgeria que es va desplomar i tampoc hi havia cap franctirador amb un turbant al terrat. Era un treballador. El mosaic es va desallotjar llavors uns minuts i policies i metges van ser confinats al porxo del Liceu. L¡¯Alberto es va quedar tot sol parapetat al darrere d¡¯una ambul¨¤ncia. No va tenir temps d¡¯arribar al teatre. Per¨° no ho recorda: "M¡¯ho va explicar una companya. Em va dir: ¡®Et juro que eres tu". Els urbans, pistola en m¨¤, van evacuar la Boqueria i van pentinar els passadissos del mercat per on el terrorista va fugir caminant.

Un mosso va tenir un xoc en veure un nen ferit. Jos¨¦ Almendros ajudava llavors a reagrupar una parella francesa, amb els seus fills escampats, reclosa en un portal del carrer de Sant Pau. El Renaud, el pare, que va sobreviure, estava greu. "Un senyor d¡¯Israel, que no trobava la seva dona i la seva filla, va recollir un dels nens i em va dir que en tindria cura. Que no em preocup¨¦s, que al seu pa¨ªs estan acostumats a aquestes situacions de guerra", explica amb un fil de veu. Quan van reagrupar la fam¨ªlia, va enviar el turista israeli¨¤ a l¡¯hotel. "D¡¯un estanc va sortir una dona que va dir que era d¡¯aquell pa¨ªs. Li vaig dir que el seu marit estava b¨¦. Es va posar a plorar, em va donar les gr¨¤cies i em va abra?ar".

Durant la tarda, els Mossos van traslladar els ferits menys greus. Les ambul¨¤ncies no donaven a l¡¯abast. L¡¯Alberto va fer una dotzena de viatges a l¡¯Hospital del Mar i al CAP Pere Camps. Despr¨¦s van ajudar a evacuar les botigues, escorcollant-les pr¨¨viament per si el terrorista era a dins, i van escortar la gent fora de la Rambla. Els testimonis que havien vist alguna cosa eren condu?ts fins al centre d¡¯operacions, habilitat a l¡¯establiment Sfera, per declarar. "Quan apuj¨¤vem la persiana i veien que ¨¦rem policies semblava que veiessin d¨¦us. ?s l¡¯¨²nica vegada que dius: ¡®Mans enlaire¡¯ i et fan cas", explica. "Als nens, els acarici¨¤vem el cap i els d¨¨iem que no calia", afegeix el Churru.

A les 20.00, l¡¯Albert i el Marc, amics i companys de promoci¨®, van coincidir. Una mirada, una abra?ada i plors. "A aquella hora ja ens pod¨ªem permetre aquest luxe", diuen. Despr¨¦s els va tocar, relata el sergent, abalisar i protegir el llarg "escenari d¡¯un crim". Un decorat buit i en silenci. El millor, coincideixen, la reacci¨® de la gent. El Hard Rock els va oferir caf¨¨, pastes i aigua, i uns pakistanesos, caixes d¡¯aigua i fruita. O veure com alguns companys es van incorporar sense preguntar: un va volar des de Granada i un altre va tornar des de S¨°ria. La sensaci¨® que el cos policial es va graduar. I el pitjor, viure amb un record que pesa com una llosa. L¡¯Alberto es va esperar fins a aquest juliol a sentir el missatge que aquell dia va enviar a la seva fam¨ªlia dient que estava b¨¦ i el Churru plora quan recorda que una mossa de Rub¨ª li va explicar que el pare del Xavi, el nen mort, els va portar un cotxe de policia que tenia el seu fill. La joguina segueix all¨¤. Molts urbans han rebut assist¨¨ncia psicol¨°gica. Els mossos, menys. Sobretot s¨®n les seves fam¨ªlies, convenen, les que pateixen. "La gent de vegades creu que ser policia ¨¦s de 5.30 a 14.30, una escenificaci¨® i una disfressa que es queden all¨¤. I no ¨¦s cert", diu el sergent en al¡¤lusi¨® a l¡¯horror viscut al mosaic. "T¡¯ho end¨²s a casa".