Una cadena de recursos obliga el Suprem a ajornar fins a finals de gener el judici contra el proc¨¦s
El tribunal tem que les parts dificultin que la sent¨¨ncia surti abans de les properes eleccions
Els caps de l'independentisme catal¨¤ estan dilatant l'inici del judici. Part dels advocats ho recorren gaireb¨¦ tot. La idea del Tribunal Suprem era iniciar el judici a finals d'octubre o principis de novembre i publicar la sent¨¨ncia abans de les eleccions del maig vinent. Per¨° la primera data ja no ser¨¤ possible per la cadena de recursos que est¨¤ rebent la sala penal de l'alt tribunal i les conseg¨¹ents dilacions que aix¨° genera. I la segona, segons fonts jur¨ªdiques, dependr¨¤ del nombre de testimonis i de les traves que es posin a l'evoluci¨® del judici, que es preveu que duri diversos mesos i que ser¨¤ a porta oberta en sessions de mat¨ª i tarda.
Des que la sala penal ha assumit per al judici les dilig¨¨ncies elevades pel jutge instructor Pablo Llarena, la trentena de parts que conformen aquest macroproc¨¦s (25 advocats defensors, quatre fiscals i l'acusaci¨® popular de VOX) no han parat de fer arribar recursos davant de cada interlocut¨°ria de preparaci¨® de la vista que realitza la sala, que presideix Manuel Marchena, el magistrat que dictar¨¤ la sent¨¨ncia. Aquest c¨²mul de recursos, b¨¤sicament de les defenses, ha obligat el Tribunal Suprem a retardar el comen?ament de la vista oral fins a l'any que ve. En concret, els interrogatoris dels l¨ªders secessionistes (excloent-ne els fugits) s'iniciaran previsiblement a finals de gener, calculen els citats mitjans.
L¡¯interrogatori dels l¨ªders secessionistes (excloent-ne els fugits) s¡¯iniciar¨¤ previsiblement a finals de gener, calculen fonts del Suprem
El tribunal instar¨¤ les parts a formular els seus escrits d'acusaci¨® i/o defensa. I llavors disposaran de tres dies per exposar les q¨¹estions pr¨¨vies. ?s a dir, si consideren que s'han vulnerat drets fonamentals o que cal solucionar alguna llacuna o vici processal. Els magistrats volen resoldre aquestes q¨¹estions en una vista que es far¨¤ a comen?aments de desembre. A aquesta vista nom¨¦s han de compar¨¨ixer les parts, no els processats, per¨° si aquests ho demanen el tribunal els obrir¨¤ la porta, encara que no hi ha obligaci¨® legal per fer-ho. El Suprem vol tancar qualsevol escletxa que els afectats interpretin com a indefensi¨®. Podrien estar presents, per¨° sense intervenir.
El moment dels interrogatoris (¨¦s a dir, quan el president del tribunal insti el fiscal i els advocats a formular les seves preguntes als presos) ser¨¤ a finals de gener. Davant d'aquesta fase, que ¨¦s, de fet, l'inici real de la vista, el tribunal vol resoldre les q¨¹estions pr¨¨vies. Malgrat que tamb¨¦ hi ha la possibilitat que algunes parts plantegin al desembre algunes q¨¹estions i es guardin d'altres per a aquesta segona fase de finals de gener. En aquest cas, previsiblement, els magistrats les resoldrien a l'hora de redactar la sent¨¨ncia.
Els magistrats volen resoldre les q¨¹estions pr¨¨vies en una vista que es far¨¤ al llarg del mes de desembre
Ara com ara, l'actitud de molts advocats est¨¤ sent rec¨®rrer contra gaireb¨¦ totes les decisions del tribunal. Un exemple, segons assenyalen fonts del Suprem, ¨¦s que el tribunal informa que una determinada resoluci¨® ha estat penjada al n¨²vol, a la qual poden accedir a trav¨¦s d'internet; a totes elles se'ls ha facilitat una clau d'acc¨¦s.
El n¨²vol dilatori
Alguns advocats esgoten el termini per accedir a aquestes comunicacions i despr¨¦s es queixen al tribunal que han tingut problemes inform¨¤tics i no les han pogut llegir. I insten al fet que ampli? el termini, la qual cosa obliga el tribunal a fixar-ne un de nou. I aix¨ª successivament. Fins i tot s'ha demanat al tribunal que demani a Llarena que faci determinades proves que estimen inconcluses.
El tribunal calcula en diversos centenars el nombre de testimonis que sol¡¤licitaran les parts en els seus escrits. El tribunal no posar¨¤ obstacles als testimonis, per¨° el seu volum, en un judici amb gaireb¨¦ 30 parts preguntant a cada pres, tamb¨¦ pot condicionar la publicaci¨® de la sent¨¨ncia abans de les eleccions de maig. La sala especial del 061 del Suprem va rebutjar recentment la recusaci¨® que van plantejar part de les defenses contra els cinc jutges del Suprem que jutjaran els fets.
Sense comptar els pr¨°fugs, encap?alats per l'expresident Carles Puigdemont i que seguiran sota la lupa del jutge Llarena, a la pres¨® hi ha ara nou dels 25 processats: Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Ra¨¹l Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell, entre d'altres. Si algun dia els pr¨°fugs tornen a Espanya, serien detinguts, anirien a la pres¨® i desfilarien pel mateix proc¨¦s pel qual estan passant ara els empresonats. Es faria un altre judici contra ells. A alguns se'ls atribueixen delictes com el de rebel¡¤li¨®, que prescriuen al cap de 20 anys.
Encara que el Suprem vol tenir la sent¨¨ncia abans de les eleccions, si les parts obstaculitzen els interrogatoris del judici, no hi haur¨¤ sent¨¨ncia fins al final de l'estiu. Per¨° com m¨¦s trigui el judici a desenvolupar-se, m¨¦s temps seguiran els pol¨ªtics a la pres¨®.
Com m¨¦s s¡¯allargui el judici, m¨¦s temps seguiran els presos a la pres¨®. Est¨¤ previst que segueixin empresonats almenys fins que s¡¯acabi la vista
El risc de fugida, quan tot just queden uns mesos per al comen?ament del judici, segueix molt present en la ment dels magistrats del Suprem, conscients que ¡°la ciutadania no entendria que a algun se li aixequ¨¦s la pres¨® provisional i aprofit¨¦s l'ocasi¨® per creuar la frontera¡±. Per aix¨°, tots seguiran a la pres¨® fins al judici, tret que la Fiscalia, en algun cas concret, demani alguna llibertat ¡°i la raoni¡±.
La pres¨® deixar¨¤ de ser provisional quan el Suprem dicti la sent¨¨ncia. No es poden presentar recursos ordinaris contra les sent¨¨ncies del Suprem, siguin condemnat¨°ries o absolut¨°ries. Si fos condemnat¨°ria es convertiria en ferma i, des d'aquest moment, el Suprem es desent¨¦n dels presos. Ordena els anys de compliment de pres¨® (si ¨¦s que la sent¨¨ncia result¨¦s condemnat¨°ria) i des de llavors els presos passarien a les mans del Govern de la Generalitat, que ¨¦s la responsable de gestionar les presons de Catalunya (les va transferir el Govern de Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar). Ara els presos secessionistes s¨®n a Catalunya despr¨¦s del seu trasllat des de presons madrilenyes.
Segons fonts jur¨ªdiques, abans era obligatori haver complert una quarta part de la pena abans d'accedir al tercer grau penitenciari, que permet accedir a la llibertat per¨° amb restriccions; per exemple, que un reu condemnat nom¨¦s vagi a dormir a la pres¨® i treballi durant el dia. Avui no ¨¦s obligatori legalment haver complert aquesta quarta part de la condemna per obtenir el tercer grau. Els secessionistes podrien obtenir aquest benefici l'endem¨¤ que la sent¨¨ncia del Suprem sigui ferma si els seus responsables carceraris ho consideren pertinent.
Vies per a la llibertat
La classificaci¨® en graus dels presos (primer grau, a?llament; segon, r¨¨gim normal amb sortides al pati; i tercer, semillibertat) la fan les juntes de tractament de les diferents presons, compostes per un psic¨°leg, un jurista i el director del centre, entre d'altres. A les presons catalanes mana el Govern de la Generalitat, que ara presideix Quim Torra.
Nom¨¦s la Fiscalia pot rec¨®rrer davant d'un jutge de vigil¨¤ncia de Catalunya la concessi¨® d'un tercer grau. Per¨° si la Fiscalia no hi recorre, els secessionistes condemnats quedarien immediatament en llibertat despr¨¦s de rebre el tercer grau. L'altra opci¨® que els pot conduir a la llibertat sense complir els anys de pres¨® d'una eventual sent¨¨ncia condemnat¨°ria seria l'indult.?
La Fiscalia haur¨¤ d¡¯¡°esfor?ar-se¡± per acreditar la rebel¡¤li¨®
La Fiscalia, segons va avan?ar aquest diari, mantindr¨¤ en el judici la seva acusaci¨® per rebel¡¤li¨® (tamb¨¦ per malversaci¨®) contra part dels processats. La Fiscalia haur¨¤ d'"esfor?ar-se", segons fonts jur¨ªdiques, per acreditar que hi va haver rebel¡¤li¨® (un delicte que requereix l'¨²s de viol¨¨ncia) perqu¨¨, si escau, sigui at¨¨s pel tribunal, segons els esmentats mitjans. La rebel¡¤li¨® est¨¤ castigada amb fins a 25 anys de pres¨®.
El delicte de sedici¨®, que tamb¨¦ se'ls atribueix, t¨¦ entre 10 i 15 anys de pres¨®. I, segons fonts judicials, l'encaix de la conducta dels processats en aquest delicte ¡°¨¦s total, ¨¦s de llibre¡±, afegeixen. Tamb¨¦ seran jutjats per malversaci¨® de fons p¨²blics, per¨° aquest delicte ha quedat molt atenuat perqu¨¨ els afectats, a trav¨¦s de les arques de les associacions independentistes ?mnium Cultural i l'ANC, han dipositat els gaireb¨¦ quatre milions que va fixar el jutge Llarena en la seva ordre de processament.
Per aix¨° Llarena no va acceptar portar a Espanya des d'Alemanya, nom¨¦s per malversaci¨®, el cap del proc¨¦s, Carles Puigdemont. ¡°Hauria hagut de deixar-lo lliure l'endem¨¤ del seu lliurament, amb el conseg¨¹ent greuge per als altres presos, que s¨ª que seran jutjats per rebel¡¤li¨®/sedici¨® i malversaci¨®¡±, destaquen fonts del Suprem.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
