La crisi dels menors sense papers posa a prova la capacitat d¡¯acollida

Malgrat l¡¯impuls ciutad¨¤ de la gran manifestaci¨® del 2017 a favor de l¡¯acolliment de refugiats, les institucions no han pogut fer front a l¡¯arribada massiva dels darrers mesos dels menors estrangers no acompanyats (MENA), la qual ha augmentat de manera constant i exponencial i ha fet insuficients els esfor?os de l¡¯Administraci¨® catalana, que no ha pogut crear places d¡¯acolliment al mateix ritme que es generava la demanda. Entitats i experts consideren que cal una revisi¨® completa del sistema de protecci¨® a la inf¨¤ncia per afrontar amb garanties aquests moviments migratoris.

La dels MENA ¨¦s una realitat molt diferent a la dels refugiats, destinataris principals de la protesta del 2017 que portava el lema ¡°Volem acollir¡±, i tamb¨¦ s¨®n diferents les seves necessitats. Els menors migrants que arriben sense referents familiars necessiten un sistema de protecci¨® m¨¦s complex: acolliment, treball psicol¨°gic, resposta educativa i tutoritzaci¨® fins que siguin majors d¡¯edat. Per a aix¨°, calen centres d¡¯acolliment que compleixin amb les r¨¤tios, i recursos i educadors especialitzats. ¡°Amb tot, refugiats i MENA, tot es redueix a situacions d¡¯injust¨ªcia global¡±, resumeix Ruben Wagensberg, l¡¯impulsor de la campanya ¡°Casa nostra, casa vostra¡± i diputat per ERC.

L¡¯arribada massiva de menors aquest any ha impossibilitat que la Direcci¨® General d¡¯Atenci¨® a la Inf¨¤ncia i l¡¯Adolesc¨¨ncia (DGAIA), responsable per llei de la protecci¨® dels menors al territori, pugui dur a terme aquestes tasques amb els est¨¤ndards esperats de qualitat, tal com ha denunciat el S¨ªndic de Greuges en el seu darrer informe. Fins a mitjan setembre havien arribat a Catalunya 2.156 adolescents, m¨¦s que en tot l¡¯any passat (uns 1.500). El col¡¤lapse del sistema de protecci¨® ha deixat les imatges de menors dormint en comissaries, albergs o hotels en espera que es creessin noves places, la qual cosa ha portat a la Fiscalia a investigar la Generalitat.

¡°El problema de l¡¯Administraci¨®, tot i que s¡¯han fet grans esfor?os, ha estat veure-ho com una emerg¨¨ncia, ja que ¨¦s obvi que si ho veus aix¨ª treballar¨¤s com en una emerg¨¨ncia, a poques hores vista. Cal entendre-ho com una situaci¨® estructural, per tenir una maquin¨¤ria que et permeti aguantar, i per treballar les causes a l¡¯origen¡±, sentencia Wagensberg. En aquest sentit, considera que l¡¯Administraci¨® s¡¯hauria d¡¯haver preparat abans, i que la revisi¨® del sistema l¡¯ha de liderar el Departament d¡¯Afers Socials, per¨° s¡¯hi han d¡¯afegir totes les conselleries i estendre l¡¯esfor? a l¡¯Estat i a Europa.

Ricard Zapata, professor de Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra, considera prioritari el fet de dirimir responsabilitats sobre els joves. La majoria dels adolescents provenen del Marroc i passen per altres comunitats abans d¡¯arribar a Catalunya. ¡°Qu¨¨ ha passat abans que arribessin aqu¨ª? No s¡¯han detectat? Qui es fa responsable d¡¯aquests nois? Tot gira al voltant d¡¯aquesta pregunta¡±, afirma Zapata. El Govern ha anunciat que treballaran per reprendre el programa Catalunya-Magreb per treballar a l¡¯origen i en col¡¤laboraci¨® amb el Marroc, un programa que es va suprimir amb les retallades del 2011. ¡°Amb tot, s¡¯ha avan?at molt: aquest tema abans el gestionava Just¨ªcia, fins que va comen?ar a coordinar-lo Afers Socials. S¡¯han fet coses b¨¦, per¨° l¡¯emerg¨¨ncia est¨¤ deixant a la llum els d¨¨ficits, especialment la col¡¤laboraci¨® entre les institucions¡±, afegeix el professor.

Les entitats privades, que gestionen el 80% dels centres d¡¯acolliment, tamb¨¦ recorden que aquest fenomen migratori no ¨¦s nou, i que en certa mesura es podria haver previst. ¡°El que era imprevisible era aquest creixement exponencial¡±, expliquen a la Federaci¨® d¡¯Entitats d¡¯Atenci¨® i Educaci¨® a la Inf¨¤ncia i l¡¯Adolesc¨¨ncia. L¡¯augment de les arribades ha posat en dificultats els recursos disponibles. ¡°La Generalitat ha anat obrint centres sobre la marxa, i en molts casos l¡¯esfor? econ¨°mic l¡¯han avan?at les mateixes entitats, ja que es dobla el servei amb pr¨¤cticament els mateixos recursos¡±, explica Laura Pinyol, portaveu de la FEDAIA.