L¡¯espai art¨ªstic de Palo Alto ser¨¤ m¨¦s p¨²blic que privat

Fa poc m¨¦s de 20 anys Ernest Maragall, el regidor d¡¯Hisenda de l¡¯Ajuntament de Barcelona pel PSC d¡¯aquell moment, va plasmar en un conveni les condicions de la concessi¨® privada del complex Palo Alto a un col¡¤lectiu d¡¯artistes que liderava Javier Mariscal. El que havia estat el conjunt de naus de la f¨¤brica t¨¨xtil Ramon Gal i Juan Puigsech, creada el 1875, i que estava en un estat lamentable despr¨¦s de d¨¨cades d¡¯abandonament, va ser rehabilitat per iniciativa d¡¯una comunitat d¡¯artistes, entre els quals hi ha Xavier Medina Campeny o Fernando Salas. El motor d¡¯aquella moguda va ser Mariscal, que s¡¯havia instal¡¤lat en l¡¯¨¨poca preol¨ªmpica a precari abans que l¡¯Ajuntament l¡¯expropi¨¦s el 1994 amb la intenci¨® d¡¯enderrocar-lo dins del disseny del Front Mar¨ªtim de Barcelona. Llavors, Palo Alto estava en una part del Poblenou en la qual no hi havia gaireb¨¦ res, uns quants habitatges, magatzems i solars entre una Diagonal que encara no s¡¯havia obert i un front litoral amb prou feines urbanitzat. Res a veure amb el panorama actual: un barri d¡¯habitatges, col¡¤legis, instituts i centres p¨²blics i privats vinculats a les ind¨²stries creatives. La mateixa complexitat s¡¯ha traslladat al disseny de la futura etapa de Palo Alto. Si aquell conveni que va signar Maragall ¡ªque al maig va optar a l¡¯alcaldia de Barcelona a les files d¡¯ERC¡ªamb prou feines tenia tres folis, el document que es va presentar dimecres passat en el plenari de Sant Mart¨ª ¨¦s m¨¦s prolix per determinar les bases del concurs que es convoqui a finals d¡¯any per a les empreses o entitats interessades.

El document Centre de producci¨® Art¨ªstica i Cultural Palo Alto entre 2019 i 2033 modifica en alguns punts la idea inicial del Consistori, decidit a agafar les regnes d¡¯un espai en qu¨¨ ara hi ha instal¡¤lades unes 40 empreses, no totes relacionades amb la producci¨® art¨ªstica i aglutinades sota el paraigua de la Fundaci¨® Palo Alto. Dels 7.000 metres quadrats, el 55% ser¨¤ de gesti¨® municipal i la resta, de la futura concession¨¤ria, que ho ser¨¤ per 15 anys amb una pr¨°rroga de cinc m¨¦s. Les condicions d¡¯aquest 45% tamb¨¦ es determinen: un 30% (2.100 metres quadrats) per a resid¨¨ncia d¡¯empreses art¨ªstiques o de disseny ¡ªpart de l¡¯activitat actual encaixa en aquesta definici¨®¡ª i un 15% (1.000 metres) a la generaci¨® d¡¯una incubadora empresarial lligada a aquests sectors. La durada de la resid¨¨ncia de les empreses seria de cinc anys, que es podrien prorrogar des de dos i mig fins a un m¨¤xim de deu. Els projectes seleccionats per a la incubadora empresarial tindrien un lloguer tou per un termini m¨¤xim de tres anys.

Sense casa taller

La delimitaci¨® de l¡¯espai per a les empreses que ja funcionen ¨¦s l¡¯objecte de discussi¨®. ¡°Necessitem un m¨ªnim del 50% per assegurar-ne la viabilitat¡±, apunta Toni Clariana, una de les veus de la Fundaci¨® que perfila el projecte per optar a la concessi¨® en espera que es convoqui el concurs. Clariana ha mantingut contactes amb els partits municipals i afirma que t¨¦ el suport del PDeCAT, el PSC, Ciutadans i el PP. La primera votaci¨® sobre les bases del concurs es far¨¤ al novembre dins de la comissi¨® d¡¯Economia del Consistori.

Josep Maria Montaner, regidor del districte, sost¨¦ la necessitat de preservar les empreses i les activitats, que ja estan situades a Palo Alto, que realment tenen relaci¨® amb la creativitat: ¡°Amb els anys s¡¯han afegit altres activitats que no tenen res a veure ni amb l¡¯esperit fundacional ni amb el futur que es pret¨¦n assegurar¡±. El document de bases apunta que hi haur¨¤ un per¨ªode d¡¯entre 12 i 18 mesos de transici¨®: ¡°La transitorietat pot ser ¨²til per delimitar quines empreses encaixen i quines no, i per dona temps per prendre decisions¡±.

Quant a la part p¨²blica, que ocupi gaireb¨¦ 3.700 metres quadrats, el 35% es dedicaria a projectes comunitaris de barri associats a l¡¯art i la cultura, un 10% per als serveis auxiliars i un 10% per a futurs usos. El Consistori ha deixat de costat el projecte de reservar un 25% de l¡¯espai p¨²blic a una casa taller d¡¯inclusi¨® social per a persones en situaci¨® vulnerable: ¡°Aquesta era la idea inicial per¨° els ve?ns de l¡¯entorn s¡¯hi oposen i hem optat per retirar-la¡±, precisava Montaner.