L¡¯Ajuntament frena el creixement dels dos museus m¨¦s importants de Barcelona

Dos dels museus principals de Barcelona, el MNAC i el Macba, estan immersos en un proc¨¦s de creixement que els obliga a buscar espais nous, i els dos els han trobat en llocs propers. El Macba, a la desacralitzada capella de la Miseric¨°rdia, situada a la mateixa pla?a dels ?ngels del Raval. I el MNAC al pavell¨® Vict¨°ria Eug¨¨nia, que gestiona Fira de Barcelona. Per¨° aquest creixement natural l¡¯est¨¤ aturant l¡¯acci¨® poc decidida de les administracions que governen aquests museus: la Generalitat, l¡¯Estat i, sobretot, l¡¯Ajuntament de Barcelona, que sembla posar pals a les rodes al creixement de tots dos centres.

La Generalitat preveu invertir gaireb¨¦ 3,7 milions d'euros en l'ampliaci¨® del MNAC al pavell¨® Victoria Eugenia

En el cas del Macba, tot est¨¤ pendent que tiri endavant el Pla Estrat¨¨gic 2022, aprovat ara fa just un any per les tres administracions i la Fundaci¨® Macba. En aquest pla es recollien una s¨¨rie d¡¯objectius a cinc anys vista, un dels quals consistia a reordenar i millorar els espais i els serveis d¡¯aquest museu, la qual cosa implica abra?ar la pla?a dels ?ngels, ¡°que es converteix en el centre de gravetat i en un espai m¨¦s del museu¡±. En aquest repte, la capella de la Miseric¨°rdia, una antiga esgl¨¦sia que l¡¯Ajuntament havia cedit ja al museu el 2014, era fonamental per afegir 3.000 metres quadrats per a exposicions. L¡¯Ajuntament va signar el document l¡¯octubre del 2017, per¨° aviat va deixar clar que aquest espai no seria per al Macba. Segons fonts properes a aquestes negociacions, ¡°el districte de Ciutat Vella, que dirigeix Gala Pin, no vol que el Macba acabi dirigint un lobby cultural al Raval, del qual formarien part el CCCB i els campus de la Universitat de Barcelona i la Ramon Llull, tal com s¡¯especifica en el Pla Estrat¨¨gic¡±.

Per aix¨°, no els va estranyar que pocs mesos despr¨¦s l¡¯Ajuntament ofer¨ªs la capella compromesa per construir el nou CAP del Raval Nord, ¡°creant un problema on no ho hi havia¡±, segons Laura Borr¨¤s, consellera de Cultura de la Generalitat, que despr¨¦s d¡¯assegurar el comissionat de Cultura d¡¯Ada Colau, Joan Subirats, que el museu podia cr¨¦ixer tamb¨¦ al final de la Rambla ¡ªa l¡¯edifici de l¡¯antiga Foneria de Canons¡ª o a la Tecla Sala de l¡¯Hospitalet de Llobregat, ha defensat sempre que el Macba nom¨¦s pot cr¨¦ixer a la capella i en cap altre indret m¨¦s.

L¡¯Ajuntament ¨¦s l¡¯administraci¨® de refer¨¨ncia al Macba (que espera arribar als 290.000 visitants el 2018), ja que ¨¦s la que m¨¦s diners aporta (4,4 milions d¡¯euros, d¡¯un pressupost total de 10,7, que inclouen 2,4 milions de recursos propis, el 22% del total). Aix¨° fa que Colau tingui nou vots al consorci. La Generalitat aporta 2,9 milions (cinc vocals), i el Ministeri de Cultura un mili¨® (dos vocals). A aquest c¨°mput cal afegir cinc vocals m¨¦s de la Fundaci¨® Macba, que no aporta recursos, per¨° compra obres d¡¯art per al museu. El 40% de les 5.200 obres del Macba s¨®n seves. En total, 12 vocals davant de 9 de l¡¯Ajuntament. El 4 d¡¯octubre va ser la darrera reuni¨® del consorci. ¡°No hi ha hagut cap avan?¡±, es van limitar a assegurar fonts properes a la reuni¨®, motiu pel qual la possibilitat que la capella acabi sent un CAP encara no s¡¯ha resolt.

Tamb¨¦ caldr¨¤ veure si avan?a l¡¯ampliaci¨® del MNAC. Divendres es reuneix per primera vegada la comissi¨® mixta, formada per t¨¨cnics de l¡¯Ajuntament, la Generalitat i el Ministeri, per consensuar el Pla Estrat¨¨gic que permeti que el museu, per no morir ofegat al Palau Nacional, creixi en espais nous com els que t¨¦ al costat: el pavell¨® n¨²mero 7 de Fira de Barcelona. Aquest espai afegiria 14.000 metres quadrats (i 4.800 m¨¦s d¡¯un subterrani destinat a magatzem) al primer museu catal¨¤. ¡°El volem tot. Ser¨¤ per a les exposici¨® temporals, la col¡¤lecci¨® d¡¯art modern, des de Mari¨¤ Fortuny fins a Benet Rossell i per situar-hi la biblioteca, que es convertir¨¤ en un centre d¡¯estudis¡±, va aclarir per primera vegada fa una setmana Pepe Serra, director del MNAC, en refer¨¨ncia a aquest espai que, quan es va inaugurar el 1929, ja es va anomenar Pavell¨® d¡¯Art Modern.

La demanda del director del MNAC xoca amb les intencions de l¡¯Ajuntament de cedir nom¨¦s una quarta part de l¡¯edifici enorme. Va quedar clar al juliol del 2017, quan el regidor de Cultura d¡¯aquell moment, el socialista Jaume Collboni, va anunciar que l¡¯Icub invertiria 2,5 milions per remodelar 7.000 metres quadrats, la meitat del pavell¨®, per¨° que el Consistori continuaria gestionant-lo per acollir grans exposicions internacionals ¡ªcom la de David Bowie del 2017, que es va veure al Museu del Disseny¡ª. Tamb¨¦ que se cediria al MNAC i a altres museus de Barcelona perqu¨¨ organitzessin les seves mostres temporals. L¡¯altra meitat continuaria sent de Fira Barcelona que t¨¦ cedit el seu usdefruit fins al 2025. En aquesta presentaci¨® la serietat de Pepe Serra revela el seu disgust.

Perqu¨¨ l¡¯acord sigui possible, el MNAC defensa la idea d¡¯un Pla Estrat¨¨gic a terminis amb l¡¯objectiu del 2029, el centenari de l¡¯ Exposici¨® Internacional. ¡°Hem de saber el dibuix final, abans de moure fitxa¡­ En 11 anys serem capa?os de fer-ho¡­ El MNAC ¨¦s un museu de pa¨ªs, per¨° tamb¨¦ de ciutat i Barcelona t¨¦ una oportunitat ¨²nica... Qualsevol que vulgui ser alcalde de Barcelona hauria de tenir una idea de qu¨¨ fer amb Montju?c¡±, va dir Serra el 4 d¡¯octubre.

Serra creu que no es pot ser fr¨ªvol a l¡¯hora de plantejar el trasllat de tot l¡¯art modern, que disposa de m¨¦s de 1.500 obres, ¡°i que tot el Macba¡± es faci ¡°de forma provisional i parcial¡±, com ha plantejat des de l¡¯Ajuntament.

El canvi amb Subirats

Des del MNAC, de totes maneres, s¡¯insisteix que amb l¡¯arribada de Joan Subirats a la cultura municipal les coses han canviat i ¡°hi ha molt bona sintonia¡±, tot i que reconeixen ¡°que hi ha punts de vista diferents¡± que es consensuaran en les reunions que les tres administracions realitzaran fins a finals de gener.

L¡¯administraci¨® de refer¨¨ncia en el cas del MNAC (que espera tenir 900.000 visitants aquest any) ¨¦s la Generalitat, ja que va aportar 6,2 milions d¡¯euros el 2018, mentre que l¡¯Ajuntament i el Ministeri hi van aportar 2,2 i 2,1, respectivament. El museu genera 4,3 milions m¨¦s (el 35%) dels 14,7 milions de pressupost del 2018. Del total, nom¨¦s el 10% (1,3) s¨®n per a exposicions i activitats. ?s el Departament de Cultura el que ha de dirigir el proc¨¦s de creixement d¡¯aquest museu, per¨° a difer¨¨ncia del que ha passat amb el Macba, Laura Borr¨¤s no s¡¯ha posicionat. Ha dit, en diverses ocasions, que un dels seus principals objectius ¨¦s desplegar el Pla de Museus que va aprovar Llu¨ªs Puig el 2017, poc abans que fos cessat. En aquest pla es preveu ¡°ampliar les instal¡¤lacions del MNAC al pavell¨® de Vict¨°ria Eug¨¨nia¡±, un total de 3.690.000 euros fins al 2021.