Final d¡¯¨¨poca a Foment

Foment del Treball est¨¤ a les portes d¡¯un canvi d¡¯¨¨poca. En les eleccions que se celebraran el proper 5 de novembre, Josep S¨¢nchez Llibre ¡ªque concorre sense rival¡ª no nom¨¦s posar¨¤ fi a vuit anys de mandat de Joaquim Gay de Montell¨¤. La seva arribada a la presid¨¨ncia suposar¨¤ la desaparici¨® en la seva direcci¨® de la jove camarilla que en la segona meitat dels anys vuitanta va impulsar Alfred Molinas amb vista a la renovaci¨® generacional de l¡¯organitzaci¨® patronal. Aquell patr¨® es va retirar el 1994 per¨° el seu llegat ha continuat durant m¨¦s de dues d¨¨cades.

Molinas, que va ser operador duaner i avui t¨¦ 96 anys, va participar en la fundaci¨® de la CEOE, va rellevar Carlos Ferrer Salat en la patronal catalana quan aquest va marxar a Madrid a liderar-la, va jugar un paper actiu en la creaci¨® del front empresarial des de la patronal que va facilitar (sobretot amb finan?ament) la derrota del PSC en les eleccions del 1980 a les mans de Jordi Pujol, i, com a iniciativa personal, va buscar un grup de persones que poguessin assumir el relleu a Foment.

El 1986 Molinas va encarregar a Manuel Mili¨¢n Mestre que confeccion¨¦s una llista de joves directius que entenguessin la rellev¨¤ncia de la instituci¨® i que en poguessin assumir la direcci¨® els cinc anys seg¨¹ents. Fins llavors l¡¯organitzaci¨® havia rebut el suport d¡¯empresaris veterans que integraven la burgesia catalana. Entre aquell grup inicial, de poc m¨¦s de trenta persones que es reunien cada vint dies a la patronal, va acabar sortint una terna d¡¯escollits. El preferit de Molinas era el nebot de Jaume Castells, un important representant de la burgesia catalana que havia impulsat el Banc de Madrid. Es deia Joan Rosell Lastortras i agradava la seva condici¨® d¡¯empresari i la seva ideologia politicoecon¨°mica. Rosell no nom¨¦s va presidir Foment, sin¨® que va aconseguir la presid¨¨ncia de CEOE, no sense problemes, que va abandonar tamb¨¦ aquest mes de novembre.

Per¨° en aquell grup tamb¨¦ hi havia Joaquim Gay de Montell¨¤, rebesnet d¡¯un president de Foment i directiu llavors d¡¯ABN Amro, Joaquim Lacalle, que va fer carrera pol¨ªtica i professional, Joaqu¨ªn Trigo (ex-director executiu de la patronal) i els m¨¦s discrets Alfonso Vil¨¢ (que en va ser vicepresident i avui continua com a vocal de l¡¯executiva) i Juan Torras (llavors a Citibank i actual vocal de la junta). Joan Pujol, el secretari general actual de l¡¯organitzaci¨® des del 1982, exercia cert paper de tutor en el grup.

Rosell va haver de prendre de manera precipitada la presid¨¨ncia de Foment el 1995, despr¨¦s de la sobtada defunci¨® d¡¯Alguer¨® tres mesos despr¨¦s de convertir-se en president, durant un sopar d¡¯homenatge a Molinas. ¡°Crec que el meu pare volia donar una mica m¨¦s de temps a Rosell perqu¨¨ es prepar¨¦s per al seu c¨¤rrec¡±, explica C¨¦sar Molinas, fill de l¡¯expresident de Foment.

¡°Tota aquella generaci¨® va comen?ar amb Molinas, que tenia un gran sentit estrat¨¨gic, i s¡¯acaba ara¡±, apunta Mili¨¢n, que recorda que la participaci¨® de Molinas a les reunions d¡¯aquells joves era m¨¦s aviat inexistent: ¡°Intervenia molt poc: venia, saludava i se n¡¯anava. Ell el que volia eren idees de renovaci¨®¡±. De fet, considera que Molinas va aplicar a partir de la meitat dels anys setanta una actitud renovadora en la instituci¨®, que en aquells dies s¡¯aproximava als dos segles d¡¯hist¨°ria.

Rejoveniment i feminitzaci¨®

S¨¢nchez-Llibre ¨¦s de la mateixa generaci¨® que Rosell per¨° era ali¨¨ a aquell grup. En aquells anys ja tenia encarrilada la seva carrera pol¨ªtica amb Uni¨®. El 1988 es va estrenar com a diputat al Parlament. Ara, no obstant aix¨°, hi ha qui estableix un paral¡¤lelisme entre el que va fer Molinas durant els anys vuitanta amb l¡¯aproximaci¨® que en els ¨²ltims mesos ha tingut l¡¯expol¨ªtic amb un grup de joves amb cognoms coneguts: Rosell, Rubiralta, Xercavins o Mili¨¢n, entre d¡¯altres.

El que ser¨¤ el nou president de Foment preveu apostar per la renovaci¨®, per¨° sobretot donar¨¤ m¨¦s protagonisme a les dones. Fonts de la seva candidatura asseguren que donar¨¤ molt protagonisme en la seva junta a la consultora energ¨¨tica Virginia Guinda, a l¡¯empres¨¤ria c¨¤rnica Elisabet Ca?igueral (del Grup Ca?igueral), a l¡¯emprenedora Mar Alarc¨®n (Social Car) i Francina Valls, responsable de recursos humans de Criteria (Grup La Caixa). L¡¯actual directora general del Cercle d¡¯Economia, Marta Angerri, tamb¨¦ tindr¨¤ cert protagonisme, per b¨¦ que no integrar¨¤ la candidatura de S¨¢nchez?Llibre. Entre la generaci¨® actual tindran un pes preponderant Baldiri Ros (Institut Agr¨ªcola Sant Isidre), Joan Roget (Fedequim) i Joaquim Llans¨® (C¨¤mera de Contractistes). Aquests tres han estat els seus principals suports.