La Generalitat ajorna la creaci¨® dels parcs del Montsec i de Muntanyes de Prades

Els parcs naturals del Montsec (Lleida) i de les Muntanyes de Prades (Tarragona) hauran d¡¯esperar, encara m¨¦s. El segon govern d¡¯Artur Mas (2012?2016) havia marcat com a molt tard per a finals del 2017 la inauguraci¨® d¡¯aquests dos espais protegits nous. El Departament de Territori de l¡¯actual Govern vol esperar a les properes eleccions municipals per ¡°reiniciar¡± el proc¨¦s de negociaci¨® amb els municipis implicats i ¡°disposar de quatre anys de treball per davant amb els mateixos equips¡±, segons informa la conselleria de Dami¨¤ Calvet a EL PA?S.

Els intents de creaci¨® dels dos parcs es remunten d¨¨cades enrere. El Parlament ja va aprovar fa m¨¦s de 30 anys una proposta no de llei per promoure la declaraci¨® de parc natural de la serra del Montsec. El parc de les Muntanyes de Prades va ser assumit el 2001 com un objectiu per la Generalitat de Jordi Pujol, i el tripartit va presentar l¡¯avantprojecte del parc el 2006. Tots dos espais disposen amb m¨¦s de 30.000 hect¨¤rees de zona protegida. Muntanyes de Prades est¨¤ format per 22 municipis de cinc comarques ¡ªde Tarragona hi ha l¡¯Alt Camp, el Baix Camp, el Priorat i la Conca de Barber¨¤, i de Lleida, les Garrigues. Montsec est¨¤ format per 13 municipis de les comarques del Pallars Juss¨¤ i de la Noguera.

La iniciativa de constituir per fi els dos parcs, despr¨¦s d¡¯anys de debat, va ser de Santi Vila durant el seu mandat com a conseller de Territori i Sostenibilitat. Joan Ubach, alcalde de Tremp, explica que Vila volia tirar endavant amb el parc del Montsec ¡°s¨ª o s¨ª¡±, i que arran de la seva marxa del Departament ¡ªel gener del 2016¡ª, el projecte es va aturar. ¡°Vila va enviar Marta Subir¨¤ [secret¨¤ria de Medi Ambient] a entrevistar-se amb tots els alcaldes, tamb¨¦ va parlar amb les associacions de ca?adors i de ramaders. Tot estava a punt, per¨° no s¨¦ per qu¨¨ es va aturar de sobte¡±, diu Ubach, dirigent del PDeCAT, que el 2015 era president del Consell Comarcal del Pallars Juss¨¤.

Sense recursos

L¡¯exconseller de Territori Josep Rull va comentar el 2017 a Ubach, segons el relat de l¡¯alcalde, que suspenien la constituci¨® del parc perqu¨¨ no el podrien mantenir econ¨°micament. La Delegaci¨® del Govern a Lleida va comunicar l¡¯any passat als municipis que el parc estava aturat perqu¨¨ no estava incl¨°s en els Pressupostos de la Generalitat, segons va publicar Naci¨® Digital. ¡°Els ajuntaments no tenim diners ni per arreglar els camins de la nostra demarcaci¨®. Si no es pot mantenir el parc natural, en tres anys ja no semblar¨¤ un parc. Perqu¨¨ cal mantenir-lo i tenir-lo actiu¡±, segons Ubach. El Departament de Territori subratlla que la declaraci¨® dels parcs es posposa perqu¨¨ ¨¦s prioritari ¡°consolidar pressupost¨¤riament els parcs existents, pel que fa a recursos humans i materials¡±. En un comunicat escrit, Territori apunta que ¡°mentre que no solucionem la gesti¨® del finan?ament i dels recursos humans, mentre que no disposem d¡¯una ag¨¨ncia moderna i ben dotada, no seria responsable avan?ar en la creaci¨® de parcs naturals nous¡±.

Ubach creu que el parc ha de ser una prioritat per consolidar la comarca com a dest¨ª tur¨ªstic, en conson¨¤ncia amb altres projectes com el parc astron¨°mic del Montsec (Starlight) o el Geoparc de la Unesco de la Conca de Tremp-Montsec. ¡°La zona ja est¨¤ protegida en el Pla d¡¯Espais d¡¯Inter¨¨s Natural (PEIN). Els sectors de ramaders i ca?adors ja estan educats en aquest sentit; no suposaria un gran esfor? elevar-lo a parc natural¡±. Tot i aquestes paraules, Josep Baldillou, gerent del Consell Comarcal de la Noguera, s¨ª que troba dubtes entre els ajuntaments: ¡°El punt de vista ¨¦s diferent segons els interessos dels ajuntaments. Hi ha municipis amb m¨¦s pes tur¨ªstic i n¡¯hi ha amb m¨¦s pes d¡¯activitats tradicionals, sobretot la ramaderia. Per al turisme ¨¦s positiu, per¨° per a qui es dedica a les granges de porcs o de vaques, no¡±.

Baldillou afirma que el projecte del parc natural est¨¤ aturat i que nom¨¦s se n¡¯ha parlat puntualment, sobretot arran de la massificaci¨® tur¨ªstica del congost de Mont-Rebei. ¡°Si hi ha compensacions econ¨°miques per a la ramaderia i l¡¯agricultura, tirar¨¤ endavant, si no, ¨¦s dif¨ªcil¡±, conclou el gerent del Consell Comarcal de la Noguera. Eloi Berg¨®s, diputat de la Diputaci¨® de Lleida (PDeCAT), confirma que hi ha difer¨¨ncies d¡¯interessos entre els ajuntaments, per¨° que fins i tot els que depenen al m¨¤xim del sector primari ¡°estan d¡¯acord a estudiar la proposta de la Generalitat¡±. ¡°Ning¨² hi est¨¤ en contra¡±, valora Berg¨®s, ¡°per¨° els alcaldes volen ser curosos amb les limitacions. Al Montsec s¡¯ho estan creient m¨¦s, el parc natural ¨¦s prestigi i cada vegada ¨¦s m¨¦s conegut¡±.

La Generalitat destaca que el consens entre els ajuntaments ¨¦s fonamental. El 2017 el Departament de Territori va avisar els municipis tarragonins que han de formar part del parc de les Muntanyes de Prades que el projecte no avan?aria si no presentaven una proposta conjunta. La primavera de l¡¯any passat es van celebrar reunions entre els alcaldes, la Generalitat i la Diputaci¨® de Tarragona per reactivar la iniciativa. La Diputaci¨® assegura a EL PA?S que la materialitzaci¨® del parc es va aturar per la intervenci¨® de la Generalitat per part del Govern central despr¨¦s de la declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia. La Diputaci¨® afegeix que no t¨¦ const¨¤ncia de ¡°cap difer¨¨ncia entre els municipis¡±.