Ram¨®n y Cajal exposa al Macba

Amb l'ajuda del seu petit microscopi Santiago Ram¨®n y Cajal (1852-1934) va revelar, al comen?ament del segle XX, els secrets del cervell. El pare de la neuroci¨¨ncia moderna, mogut pel seu gran inter¨¨s per les arts visuals i la fotografia ¡ªfins i tot va inventar un m¨¨tode per fer fotos en color¡ª i amb la idea de saber com viatjava un impuls neuronal a trav¨¦s del cervell, va fer una s¨¨rie de dibuixos en qu¨¨ va reproduir magistralment (en un moment en qu¨¨ la microfotografia encara no s'havia desenvolupat) les ferides cerebrals o els talls transversals de la medul¡¤la d'un gat i d'un gos, la regeneraci¨® medul¡¤lar d'un cos hum¨¤ o l'entrecervell d'una granota, entre molts altres. Amb aquests dibuixos va proporcionar una extraordin¨¤ria informaci¨® cient¨ªfica en mostrar a tothom els mapes amb les connexions de les neurones i les rutes que segueixen els impulsos nerviosos a trav¨¦s seu. Les seves investigacions van ser reconegudes el 1906 amb el Premi Nobel de Medicina ¡°en reconeixement pel seu treball sobre l'estructura del sistema nervi¨®s¡±.

Els dibuixos que va fer, que es custodien a l'Institut Cajal del Consell Superior d'Investigacions Cient¨ªfiques (CSIC), s'han exhibit en algunes ocasions (al CosmoCaixa i l'Institut de Tecnologia de Massachusetts), per¨° ¨¦s estrany veure'ls en un museu d'art contemporani, com ¨¦s el Macba de Barcelona, envoltats d'obres d'art creades per una trentena d'artistes actuals.

Ram¨®n y Cajal i la resta d'aquests creadors participen en l'exposici¨® Al descobert o d'amagat (fins al 17 de mar?), comissariada pel col¡¤lectiu Raqs Media Creativa (format el 1992 per Jeebesh Bagchi, Monica Narula i Shuddhabrata Sengupta), en la qual es reflexiona sobre el present i la l¨ªnia fina que el separa del futur i del passat, i com el recordem. I d'aqu¨ª els dibuixos neuronals de Ram¨®n y Cajal, que emmarcats i situats al final d'una de les sales es veuen com a aut¨¨ntiques obres d'art, amb un valor excepcional. ¡°El temps ¨¦s una mat¨¨ria primera d'un museu. Aquesta exposici¨® ens proposa imaginar un futur en present continu i futur imperfecte¡±, segons el director del Macba, Ferran Barenblit.

L'exposici¨®, segons els tres membres del col¡¤lectiu, t¨¦ la intenci¨® de portar el p¨²blic ¡°a escoltar els temps presents, sense oblidar que sempre nedem entre present, passat i futur¡±. I es valen per il¡¤lustrar-ho dels treballs d'artistes com Rosa Barba, Jeamin Cha, Mark Chung, Rohini Devasher, Marzia Farhana, Liao Fei, Ivana Franke, John Gerrard, Cristina Lucas, Kabelo Malatsie, Dillon Marsh, entre d'altres; la majoria d'origen asi¨¤tic o afric¨¤, molts dels quals han fet les seves obres per a la mostra. ¡°El futur, sabem que vindr¨¤, independentment de si hi serem o no per presenciar-ho¡±, asseguren els membres del col¡¤lectiu.

La dissecci¨® de l'entrecervell de la granota de Ram¨®n y Cajal t¨¦ molt a veure amb les obres que es mostren a la primera sala: un v¨ªdeo a partir de l'obra Carro de fenc realitzada al taller del Bosco el 1516 i el v¨ªdeo de John Gerrard, en el qual una enorme granota gravita i mou lentament les seves potes (de vegades amb espasmes) a l'espai, com ho va fer una primera granota astronauta que va viatjar el 1992 a l'Endeavour per poder determinar si era capa? de reproduir-se en gravetat zero. Malgrat que el temps sembla haver-se detingut, el seu creador va trigar un any a filmar-ho.

L'exposici¨® permet ficar-se en un enorme ventre, creat per Rupali Gupte i Prasad Shetty, on ¨¦s possible llegir llibres infantils i de viatges, contemplar l'acci¨® de dos huracans al mar de la Xina o a la costa est d'Austr¨¤lia (Liao Fei), comprovar la devastaci¨® que suposa en el paisatge l'extracci¨® del coure a Johannesburg (Dillon Marsh) o com els antics treballadors de Liverpool llancen, a c¨¤mera lenta tamb¨¦, pedres per destrossar les finestres de les f¨¤briques on treballaven (Cristina Lucas). Aquestes pedres apareixen en una altra obra volant en ¨°rbita (Muhannad Shono), o sota els oceans, on les c¨¤meres, com la de Charles Lim, es desplacen lentament rastrejant el fons. El temps sembla congelat tamb¨¦ en la lluenta barana d'or de banc de Hassan Khan, que tamb¨¦ sembla que leviti.

La mostra conclou amb la pres¨¨ncia del soroll, d'un intens soroll em¨¨s de manera desincronitzada per sis altaveus que ha utilitzat Lantien Xie per parlar de col¡¤lisions i de reparacions, on el metall de claus i eines colpejat parla del caos d'un taller de reparaci¨® d'autom¨°bils. I despr¨¦s del caos del soroll sense control, l'abs¨¨ncia de llum que proposa Ivana Franke a la seva cambra absolutament fosca (Lovers seeing darkness) que trasllada a un fons abissal, en el qual no hi ha noci¨® d'espai ni de temps i en el qual unes estranyes criatures, ¡°pops i aranyes¡±, segons l'artista ¨Cen realitat una lleugera estructura d'alumini i xarxes de fil de pescar¨C, acaben acariciant i atrapant l'agosarat visitant i provocant algun que altre ensurt. Pura sensaci¨® de vertigen.