Judici a la Transici¨®

Esther Capella, consellera de Just¨ªcia, va sorprendre el juliol passat amb un nou pla per a la mem¨°ria hist¨°rica. Capella va anunciar al Parlament que el Govern proposaria una nova llei de mem¨°ria, que inclouria una Comissi¨® de la Veritat i que s¡¯estendria fins a la Transici¨®, com a m¨ªnim fins al desembre del 1978, quan es va aprovar la Constituci¨®. ¡°Sincerament, tenint en compte la inactivitat legislativa i la situaci¨® pol¨ªtica, vam pensar que era una ocurr¨¨ncia de l¡¯estiu, per demostrar que s¡¯estan fent coses¡±, recorda ara Jordi Guix¨¦, acad¨¨mic de la Universitat de Barcelona. Passats els mesos, Guix¨¦ parla positivament de la iniciativa, com gaireb¨¦ tots els experts consultats per QUADERN. Per¨°, com tots ells, Guix¨¦ tamb¨¦ ¨¦s esc¨¨ptic sobre el recorregut del projecte i, en especial, sobre la proposta de constituir una Comissi¨® de la Veritat.

La voluntat de la Generalitat ¨¦s unificar en una sola llei les tres regulacions catalanes de mem¨°ria hist¨°rica en vigor des del 2007: la Llei del Memorial Democr¨¤tic, la Llei de Fosses i la Llei de Reparaci¨® Jur¨ªdica. La normativa catalana va ser precursora a l¡¯Estat i els historiadors implicats concedeixen a dir que cal fer-ne una actualitzaci¨® i una unificaci¨®.

L¡¯executiu catal¨¤ va aprovar el 12 setembre passat l¡¯avantprojecte de la llei perqu¨¨ sigui debatuda per entitats i v¨ªctimes. La portaveu del Govern, Elsa Artadi, va precisar que la Comissi¨® de la Veritat ser¨¤ ¡°un ¨°rgan que estudiar¨¤, aclarir¨¤, quantificar¨¤ els crims de lesa humanitat, n¡¯informar¨¤ les v¨ªctimes i les assistir¨¤ en el seu dret a la just¨ªcia. No podem endarrerir m¨¦s la creaci¨® d¡¯aquests ¨°rgans, perqu¨¨ cada vegada hi haur¨¤ menys gent que en va ser v¨ªctima¡±. ¡°Amb la Transici¨® no s¡¯ha acabat de fer net¡±, va dir Artadi. ¡°Hi ha episodis de la Transici¨® que ¨¦s important estudiar, saber qu¨¨ ha passat. Cal aportar llum en uns per¨ªodes molt rellevants i que segueixen tenint conseq¨¹¨¨ncies avui¡±. Malgrat que la consellera de Just¨ªcia va precisar al Parlament que el 1978 seria la data final, Artadi va assegurar que el Govern prefereix que siguin els membres de la comissi¨® els que determinin quins anys de la Transici¨® han de ser sotmesos a escrutini.

Lapse de temps i neutralitat

La recepci¨® de la llei ¨¦s positiva per part de la majoria del Parlament, sobretot per part del PSC. Els socialistes ja van presentar al juny una proposta de Llei de Mem¨°ria Democr¨¤tica de Catalunya. L¡¯avantprojecte del PSC tamb¨¦ preveu ¡°una comissi¨® de la veritat, en la l¨ªnia de les recomanacions de les Nacions Unides¡±, que arribi fins a l¡¯aprovaci¨® de la Constituci¨®, el desembre del 1978. La difer¨¨ncia rau que el PSC planteja que la comissi¨® catalana treballi per lliurar unes conclusions a la comissi¨® estatal que el Govern central vol tirar endavant. L¡¯avantprojecte de llei dels socialistes espanyols tamb¨¦ especifica que les investigacions haurien d¡¯arribar fins a l¡¯entrada en vigor de la Constituci¨®. Fins ara havien estat les autonomies ¡ªCatalunya, Pa¨ªs Basc, Navarra i Andalusia¡ª les que havien portat la iniciativa en lleis de mem¨°ria hist¨°rica davant la passivitat del govern del Partit Popular.

Guix¨¦ destaca que la inclusi¨® de la Transici¨® en la recerca memorial¨ªstica institucional no ¨¦s una novetat: la Llei del Memorial Democr¨¤tic centra les compet¨¨ncies d¡¯aquest ¨°rgan entre el 1936 i el 1980. La norma fundacional del Memorial indica que ¡°un dels d¨¨ficits de la transici¨® a la democr¨¤cia fou la institucionalitzaci¨® de la desmem¨°ria i l¡¯oblit de la tradici¨® democr¨¤tica i els seus protagonistes¡±.

Guix¨¦ ¨¦s director de l¡¯Observatori Europeu de la Mem¨°ria (EUROM), xarxa de 48 centres memorial¨ªstics europeus establerta a la Universitat de Barcelona. A Guix¨¦ li sembla b¨¦ la idea, per¨° considera clau desentrellar interrogants que altres acad¨¨mics consultats comparteixen: quin ¨¦s el per¨ªode de temps que analitzar¨¤ la comissi¨®? Els seus components seran neutrals? A quines v¨ªctimes s¡¯indemnitzar¨¤? ¡ªles v¨ªctimes d¡¯ETA tamb¨¦?¡ª i, sobretot, la comissi¨® tindr¨¤ el pressupost adient? Guix¨¦ ¨¦s partidari de treballar enfocant-se en un moment concret: ¡°Est¨¤ molt b¨¦ si una llei afronta el terrorisme d¡¯Estat i paraestatal, nom¨¦s faltaria; ara b¨¦, no conv¨¦ barrejar per¨ªodes hist¨°rics¡±.

Coordinats amb l¡¯Estat

Ferriol Soria ¨¦s el director gerent de la Fundaci¨® Ernest Lluch i un dels principals experts catalans en comissions de la veritat. Per Soria ¨¦s una not¨ªcia positiva, per¨° t¨¦ dubtes similars als de Guix¨¦. Una de les recomanacions est¨¤ndard per a aquest tipus d¡¯¨°rgans de reparaci¨® hist¨°rica, diu Guix¨¦, ¨¦s que els fets que investiga han de ser propers en el temps. Tamb¨¦ han de ser crims d¡¯un per¨ªode concret. Que siguin molts anys a investigar no ¨¦s un problema, i Guix¨¦ posa com a exemple la Comissi¨® Gauck a Alemanya, el 1990, que va determinar els crims d¡¯Estat comesos durant els 40 anys de la Rep¨²blica Democr¨¤tica Alemanya ¡ªtot just caigut el mur de Berl¨ªn¡ª. Soria veuria amb bons ulls una comissi¨® d¡¯aquesta mena, per¨° destaca que si n¡¯hi ha una d¡¯estatal, la l¨°gica ¨¦s que aquesta tingui la prioritat d¡¯acci¨® i la catalana s¡¯hi coordini, que ¨¦s el que planteja el PSC. El PSOE, en el text de la seva llei, especifica que la comissi¨® estatal incorporar¨¤ els treballs i resultats de les comissions auton¨°miques que es cre?n.

Sophie Baby, investigadora sobre la Transici¨® a la Universitat de Borgonya, ¨¦s del parer que ¡°en termes hist¨°rics, pensar a escala regional no t¨¦ gaire sentit; cal pensar la viol¨¨ncia i les seves conseq¨¹¨¨ncies, sigui en la Guerra Civil, en el franquisme o la Transici¨®, a escala m¨¦s global, de tot el territori¡±. Baby defensa que calen m¨¦s ajuts per millorar arxius i per a compensacions de les v¨ªctimes del franquisme. ¡°Aquesta ¨¦s una q¨¹esti¨® eminentment pol¨ªtica, que cal tractar a escala nacional¡±, diu l¡¯acad¨¨mica francesa, i afegeix que les accions a escala auton¨°mica ¡°poden crear desigualtats entre els ciutadans espanyols¡±.

Soria t¨¦ presents casos excepcionals de comissions de la veritat que han estat endegades per governs regionals: en concret, cita la Comissi¨® de la Veritat i la Reconciliaci¨® de Greensboro, a Carolina del Nord, establerta el 1999 per esbrinar les culpabilitats de l¡¯assassinat el 1979 de cinc manifestants en una protesta contra el Ku Klux Klan. Aquest ¨°rgan, per¨°, va ser una iniciativa privada, no del govern de Carolina del Nord. Soria tamb¨¦ esmenta les comissions de la veritat descentralitzades sobre l¡¯acci¨® el 1999 de les tropes indon¨¨sies a Timor Oriental. Aquestes comissions van treballar des del 2002 sota l¡¯empara de l¡¯ONU. ¡°La complexitat de l¡¯assumpte supera les lleis catalanes¡±, diu Guix¨¦. La consellera Capella va afirmar que la llei que planteja el Govern ¡°ha de promoure tamb¨¦ el desenvolupament de projectes transnacionals¡±, i la col¡¤laboraci¨® amb altres territoris espanyols i d¡¯Europa per esclarir responsabilitat i indemnitzacions. El director de l¡¯EUROM ¨¦s esc¨¨ptic perqu¨¨ apunta que el precedent catal¨¤ d¡¯acci¨® transnacional, amb el tripartit, es va limitar a algunes accions a Perpiny¨¤.[LAD-APARTADO]

La ¡°moda¡± de les comissions

Baby ¨¦s la veu m¨¦s cr¨ªtica amb els plantejaments per constituir comissions de la veritat. Considera que no estan clars els ¡°objectius¡± d¡¯aquesta comissi¨® catalana i opina que els fets que es pret¨¦n investigar ¡°s¨®n majorit¨¤riament coneguts, s¡¯han investigat durant moltes d¨¨cades¡±, diu la historiadora francesa: ¡°Queda molt per investigar, per aix¨° t¨¦ sentit donar els mitjans per fer una recerca m¨¦s precisa¡±. ¡°Aquesta moda de les comissions de la veritat ve de la immensa feina duta a terme per les associacions de mem¨°ria hist¨°rica i v¨ªctimes del franquisme¡±, explica Baby. Aquestes organitzacions, segons el seu relat, ¡°davant el silenci i el rebuig trobat a l¡¯executiu, van buscar altres instruments d¡¯acci¨® en el repertori global dels drets humans i del dret penal internacional, que obliga els Estats a investigar i jutjar els crims de lesa humanitat i emparar les seves v¨ªctimes¡±.

Carme Molinero, catedr¨¤tica d¡¯Hist¨°ria Contempor¨¤nia de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, comparteix algunes de les conclusions de Baby, per¨° no rebutja d¡¯entrada l¡¯opci¨® de les comissions: ¡°Pot ser positiu introduir el per¨ªode de la transici¨® de la dictadura a la democr¨¤cia per recon¨¨ixer i reparar el dany a les v¨ªctimes d¡¯actuacions antidemocr¨¤tiques¡±. Per¨° aquest reconeixement i rehabilitaci¨® no t¨¦ per qu¨¨ passar inevitablement per una comissi¨® de la veritat, segons Molinero, i ¨¦s aqu¨ª on aporta arguments similars als dels seus companys: les comissions de la veritat, de Sud-¨¤frica o de l¡¯Am¨¨rica Llatina, es creen tot just despr¨¦s del per¨ªode dictatorial que volen analitzar. ¡°El cas espanyol ¨¦s ben diferent. Han passat 80 anys del final de la Guerra Civil i la instauraci¨® de la dictadura, i 40 des de la instauraci¨® de la democr¨¤cia. En aquest temps, els historiadors han publicat centenars d¡¯estudis cabdals sobre la Guerra Civil i la dictadura franquista des de les perspectives m¨¦s diverses¡±, explica Molinero. ¡°No ¨¦s coneixement, el que falta: els governs han d¡¯impulsar pol¨ªtiques de veritat i reparaci¨®. Els recursos disponibles s¡¯haurien d¡¯aplicar en aquest ¨¤mbit i no dispersar-los en actuacions que poden esdevenir f¨²tils¡±.

Un aspecte sobre la proposta de les comissions de la veritat que preocupa els acad¨¨mics ¨¦s la manca de concreci¨® i de resultats. El PSC ha especificat que vol una comissi¨® de 21 membres. La proposta del PSOE ¨¦s m¨¦s precisa i estableix un ¨°rgan format per 11 persones ¡ªamb una distribuci¨® igualit¨¤ria entre homes i dones¡ª nomenades pel Congr¨¦s a partir d¡¯una llista de candidats proposada per les dues cambres legislatives i pel poder judicial, universitats i associacions de v¨ªctimes. Els seus membres hauran de ser persones de prestigi en el seu ¨¤mbit, siguin ¡°juristes, historiadors, psic¨°legs, investigadors universitaris, experts en viol¨¨ncia de g¨¨nere, defensors de drets humans i membres de grups memorialistes¡±. Els treballs de la comissi¨® hauran de durar dos anys, i l¡¯informe de conclusions i recomanacions, segons el PSOE, ¡°ser¨¤ em¨¨s al Congr¨¦s dels Diputats per al seu debat i aprovaci¨® i posterior enviament al Govern per a la seva implementaci¨® i difusi¨®, i tindr¨¤ car¨¤cter vinculant per als poders p¨²blics¡±.

Guix¨¦ es pregunta si t¨¦ l¨°gica el termini prec¨ªs de tancament del per¨ªode a investigar, el 6 de desembre del 1978: ¡°Si a alg¨² el van torturar el 1979, aleshores no ser¨¤ un cas per estudiar i reparar?¡±. Els darrers estudis publicats aquest 2018 indiquen que a Espanya van morir per viol¨¨ncia pol¨ªtica entre 500 i 700 persones en el per¨ªode compr¨¨s entre 1975 i 1982; el 96% dels morts els va causar el terrorisme basc, segons els investigadors Paloma Aguilar i Ignacio S¨¢nchez Cuenca; Ignacio S¨¢nchez Soler parla de 1.663 ferits entre la mort de Franco i el 1983; l¡¯historiador David Ballester estableix en un 10% del total espanyol les v¨ªctimes mortals causades per la policia a Catalunya.

Guix¨¦ tamb¨¦ planteja dubtes pol¨ªtics sobre la comissi¨® catalana: ¡°A Catalunya ¨¦s possible que s¡¯acabi vinculant amb aix¨° que en diuen ¡®el r¨¨gim del 78¡¯, que tingui un punt de vinculaci¨® amb el proc¨¦s. Tinc molts dubtes que amb les prioritats que t¨¦ aquest Govern, i en el moment pol¨ªtic actual, es pugui fer una llei de la mem¨°ria al marge de la manipulaci¨® pol¨ªtica i de nivell¡±. Molinero creu necessari unir les lleis de mem¨°ria, per¨° adverteix que ja existeixen els mecanismes per procedir en la reparaci¨®: ¡°Els marcs d¡¯actuaci¨® existeixen. Encara no s¡¯han realitzat les accions de reparaci¨® que les lleis del 2007 ¡ªcatalana i espanyola¡ª preveien; m¨¦s val que s¡¯actu? amb celeritat. Per¨° per a tot aix¨° no es necessiten comissions de la veritat que poden convertir-se en plataformes de distracci¨®¡±.