Mem¨°ria de tots, de la A a la Z

Ricard Vinyes, comissionat de programes de Mem¨°ria de l¡¯Ajuntament de Barcelona, catedr¨¤tic de la Universitat de Barcelona, ha dirigit 187 acad¨¨mics per elaborar el Diccionario de la memoria colectiva (Gedisa), amb m¨¦s de 300 articles que vinculen mem¨°ria i hist¨°ria contempor¨¤nia: des de creacions art¨ªstiques com el quadre El abrazo, de Juan Genov¨¦s, a una brillant an¨¤lisi pol¨ªtica i social de les pel¡¤l¨ªcules de Rambo per part de Kristian Feigelson (Universitat de Sorbona Nouvelle-Par¨ªs 3); dels japonesos internats en camps als Estats Units durant la Segona Guerra Mundial passant per les Roses de Sarajevo (marques dels morters sobre la ciutat durant la guerra dels Balcans), o la manifestaci¨® per la independ¨¨ncia d¡¯Alg¨¨ria del 1961 a Par¨ªs, en qu¨¨ van morir entre 50 i 250 persones.

El drama jueu, les dictadures de l¡¯Am¨¨rica Llatina, la segregaci¨® racial als EUA o la Guerra Civil espanyola tenen pres¨¨ncia destacada, per¨° sobresurt l¡¯exposici¨® did¨¤ctica dels conceptes vinculats a la mem¨°ria i a les diferents experi¨¨ncies en comissions de la veritat que s¡¯han produ?t des de mitjan del XX. ¡°L¡¯Estat que al final del per¨ªode dictatorial renuncia a confrontar-se cr¨ªticament amb el seu passat i la seva obligaci¨® d¡¯exercir just¨ªcia, es debilita i se sost¨¦ sobre una democr¨¤cia fallida¡±, escriu Esteban Cuya sobre les comissions de la veritat. ¡°?s incomprensible que a Espanya, on despr¨¦s de la fi de la Rep¨²blica centenars de milers de persones van ser detingudes i desaparegudes o executades sum¨¤riament per les forces franquistes, no s¡¯hagi creat una comissi¨® de la veritat que acabi amb aquest cap¨ªtol fosc¡±, rebla Cuya.

Hi ha entrades que resumeixen amb precisi¨® termes te¨°rics, com fa Aldo Marchesi (Universitat de la Rep¨²blica, Uruguai), que explica la teoria de Tzvetan Todorov sobre la mem¨°ria literal i l¡¯exemplar: la mem¨°ria literal es produeix ¡°quan un esdeveniment es recorda en la seva literalitat, encara que aquesta no signifiqui la seva veritat¡±; l¡¯exemplar ¨¦s aquella que ¡°succeeix quan el treball de dol aconsegueix neutralitzar el color causat, i aix¨ª permet que la conducta deixi de ser privada, s¡¯incorpori a l¡¯esfera p¨²blica i habiliti l¡¯analogia i la generalitzaci¨®. A partir d¡¯aquest tr¨¤nsit, el passat es pot convertir en un principi d¡¯acci¨® per al present¡±, escriu Marchesi. El lector del Diccionario tamb¨¦ podr¨¤ descobrir conceptes com mem¨°ria-pr¨°tesi, proposat per Alison Landsberg (Universitat George Mason): aquells records que compartim malgrat que no hem viscut directament, per¨° que hem viscut ¡°per una interacci¨® amb una representaci¨® medi¨¤tica¡±.

Hi ha entrades que destaquen per l¡¯aproximaci¨® cr¨ªtica. Francisco Erice (Universidad de Oviedo), en la definici¨® de deure de mem¨°ria, creu que seria millor parlar del ¡°dret de mem¨°ria¡± perqu¨¨, esmentant Todorov i Henry Rousso, ¡°el deure de mem¨°ria pot ser una noci¨® confusa, que afavoreix les ¡®mem¨°ries identit¨¤ries¡¯ i opera com una ¡®moral de substituci¨®¡¯ en detriment de la racionalitat i la complexitat de l¡¯an¨¤lisi hist¨°rica¡±. Marie Claire Lavabre (Universitat Par¨ªs 10) conclou que mem¨°ria col¡¤lectiva, sorgit de Maurice Halbwachs, ¨¦s caduc en confondre mem¨°ria i hist¨°ria i perqu¨¨ mira l¡¯efecte del passat en el present.

El Diccionario... t¨¦ tamb¨¦ entrades d¡¯alt nivell literari, com la del fil¨°sof Manuel Reyes Mate sobre el perd¨®: ¡°Demanar perd¨® ¨¦s demandar a la v¨ªctima una segona oportunitat. La v¨ªctima pot accedir-hi o no, per¨° si ho rebutja no pot ser per venjan?a perqu¨¨ aix¨° l¡¯anivellaria amb l¡¯ofensor. No s¡¯hauria de perdre de vista que, com en el cas del Segismundo de La vida es sue?o, el gest de perdonar equival al reingr¨¦s en la condici¨® humana¡±.