Toyo Ito dissenya l¡¯edifici de l¡¯Hermitage de Barcelona
Els inversors busquen en l'arquitecte japon¨¨s un segell per enfortir el seu projecte davant l'oposici¨® de l'Ajuntament
Toyo Ito signar¨¤ el projecte arquitect¨°nic del futur museu de l¡¯Hermitage a Barcelona. Els promotors van encarregar a l¡¯arquitecte japon¨¨s, l¡¯estiu passat, fer-ne el disseny, que est¨¤ previst construir al costat del mar, dins dels l¨ªmits de l'Autoritat Portu¨¤ria de Barcelona (APB). El segell d¡¯un premi Pritzker enforteix un projecte que acumula retards des que es va presentar, el juny del 2016, i que encara ha de superar un ¨²ltim escull: el rebuig que genera al si del govern municipal de Barcelona en Com¨².
L¡¯APB t¨¦ un m¨¤xim de vuit mesos per aprovar el projecte b¨¤sic, la qual cosa podria situar el museu en un dels temes de la campanya per a les eleccions municipals del maig. Despr¨¦s d¡¯aquest per¨ªode, si s¡¯aprova, el Consistori hauria d¡¯estendre la llic¨¨ncia d¡¯obres.
L¡¯edifici dissenyat per l¡¯arquitecte japon¨¨s no t¨¦ res a veure amb l¡¯edifici de proporcions cl¨¤ssiques que els impulsors del projecte van presentar en els seus inicis. Davant de l¡¯estructura quadrangular de l¡¯edifici i les l¨ªnies rectes del comen?ament, en el projecte d¡¯Ito, de formig¨® blanc i tancaments envidrats, predominen les formes arrodonides caracter¨ªstiques de l¡¯arquitecte japon¨¨s. Arriba als 25 metres d¡¯altura sobre rasant i fa uns 72 metres de llarg per uns 48 d¡¯ample, el que li permet la pastilla on aniria situat. En total, una superf¨ªcie constru?da d¡¯uns 16.000 metres quadrats, dels quals 12.000 seran efectivament ¨²tils, repartits en fins a tres nivells (a m¨¦s del soterrani) i un gran vest¨ªbul d¡¯un sol nivell amb una escala voladissa seguint la sinuositat dels murs.
La ubicaci¨® a la nova bocana nord del port, amb fins a tres nivells diferents d¡¯entrades, ha obligat a Toyo Ito a adaptar les diferents entrades de l¡¯edifici, que en alguns tra?os recorda l¡¯entrada que el mateix arquitecte va dissenyar per al recinte de Fira de Barcelona a l¡¯Hospitalet de Llobregat. A l¡¯interior hi ha espai per crear un auditori d¡¯unes 300 places, s¡¯ha previst un restaurant i a la terrassa superior es preveu poder fer-hi alguna exposici¨® temporal, tot i que aquesta decisi¨® est¨¤ pendent de confirmar.
Fonts coneixedores del projecte asseguren que el seu comprom¨ªs per construir un edifici d¡¯autor ¨¦s un factor m¨¦s que enforteix el projecte. L¡¯Hermitage continua donant suport al projecte ¨Ci ja s'ha signat el conveni de cessi¨® d¡¯obres, amb contrapartida econ¨°mica¨C, malgrat que qui havia de ser el seu cap pensant, Jorge Wagensberg, va morir al mar?. Defensen que aquesta infraestructura, passi el que passi en el futur amb l¡¯Hermitage, es quedar¨¤ a Barcelona i amb pocs altres usos que el muse¨ªstic. I que el finan?ament est¨¤ totalment assegurat, a trav¨¦s d¡¯inversors privats que veuen assegurada la rendibilitat econ¨°mica del projecte.
La participaci¨® d¡¯Ito ha tornat a incrementar els costos del projecte, que ja sumen uns 52 milions d¡¯euros (respecte als 42 milions de fa tot just un any). El gruix de la inversi¨® l¡¯assumir¨¤ el fons d'inversi¨® su?ssoluxemburgu¨¨s Varia, que controla el 80% de les accions de la societat Museu Hermitage Barcelona. El 20% restant ¨¦s de Cultural Development Barcelona, de l¡¯impulsor del projecte i qui controla l¡¯acord a 50 anys amb l'Hermitage, Ujo Pallar¨¦s. Les previsions s¨®n d¡¯un mili¨® de visitants en el primer exercici de funcionament, una xifra que cauria en els exercicis seg¨¹ents fins a consolidar-se.
La primera prova que hauran de superar aquests compromisos d¡¯inversi¨®, contractes i previsions de funcionament ser¨¤ a l¡¯Ajuntament, que tem sotmetre a m¨¦s pressi¨® tur¨ªstica el barri de la Barceloneta. Per aix¨° va demanar als promotors que es comprometessin a dotar d¡¯un servei de mobilitat per assumir el tr¨¤nsit previst en una zona que, de fet, ¨¦s un ap¨¨ndix de la Barceloneta sense gaires vies de circulaci¨®. Hi ha un acord per crear un servei de golondrines des de la zona de Colom, cosa que podria marcar l¡¯inici de l¡¯experi¨¨ncia muse¨ªstica. En tot cas, fonts consultades dels promotors asseguren que un projecte muse¨ªstic ¨¦s el que menys tensi¨® de mobilitat privada generaria a la zona, en comparaci¨® d¡¯altres possibles projectes.
Aparquem el miserabilisme
La q¨¹esti¨® sembla for?a senzilla. ?Volem tenir un nou museu a Barcelona, un museu que ve amb les garanties d'un nom de prestigi, l'Hermitage, amb una museografia ideada per un dels nostres grans pensadors, Jorge Wagensberg, en un lloc, el port, que necessita un impuls (com tota la ciutat) i amb un projecte arquitect¨°nic d'un gran nom com ¨¦s Toyo Ito, un Pritzker? Amb tots els respectes pels qui pensin que no, aquesta actitud negativa, tan de moda, sembla m¨¦s pr¨°pia del Front d'Alliberament de Judea (FLJ) de La vida de Brian que no pas d'una visi¨® l¨°gica. L'FLJ dels Monty Python, recordem-ho, estava per principi en contra de tot el que vingu¨¦s de fora ¨Cen aquest cas, dels romans (aq¨¹eductes, urbanisme, llat¨ª, carreteres, lavabos p¨²blics)¨C, civilitzaci¨® inclosa.
Algunes de les raons que s¡¯addueixen per abominar de l¡¯Hermitage barcelon¨ª s¨®n tan pelegrines com les del recalcitrant grupuscle dels c¨°mics brit¨¤nics. Es parla de la m¨¤fia russa, es diu que ¡°no cal¡± (?), s¡¯assenyalen altres prioritats... Per descomptat, sempre hi haur¨¤ prioritats: el menjar, l¡¯habitatge, l¡¯ensenyament, la salut. Un museu no ¨¦s un col¡¤legi, ni pisos socials, ni un hospital. Per¨° aix¨° ha de voler dir que no necessitem museus? Una altra l¨ªnia d¡¯argumentaci¨® ¨¦s que ja n¡¯hi ha for?a. De fet, pot semblar que ja hi ha prou bars, gimnasos, cotxes, patinets... per¨° museus? No hi ha mai prou museus. Benvinguts siguin tots, i encara m¨¦s un que, per m¨¦s que se li busquin cinc peus al gat, ve amb un pa sota el bra? i amb garanties. Semblen ser-ho que al darrere hi hagi un dels millors museus del m¨®n i que Wagensberg, justament Wagensberg, hi hagi cregut. Convido qualsevol que vagi a Amsterdam a veure la sensacional seu que l¡¯Hermitage va obrir el 2009 en aquesta ciutat. Una de les millors exposicions que he vist a la meva vida la vaig veure all¨¤, sobre Napole¨®, Josefina i el tsar Alexandre, tota una meravella.
Probablement en un clima semblant de petitisme cultural al que regna ara a Barcelona no tindr¨ªem avui CosmoCaixa, que tamb¨¦ a alguns els va semblar una bogeria vision¨¤ria, excessiva i innecess¨¤ria (un gran museu de la ci¨¨ncia?, per qu¨¨?), ni CaixaForum, ni el CCCB, ni tan sols el Macba. Deixem-nos de miserabilisme i fem realitat un museu que convida a somiar, a moure¡¯s, que dona nova vida i esperances. Ja ens toca als barcelonins, tenir alguna gran il¡¤lusi¨®.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
