El MNAC dona visibilitat a l¡¯art catal¨¤ de la postguerra

Despr¨¦s d'anys d'indefinici¨® i de no saber qui havia d'exposar qu¨¨ entre el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), i malgrat que el 2012 es va acordar que no hi hagu¨¦s l¨ªmits cronol¨°gics entre aquests museus, el panorama canvia i en poc temps la visita al MNAC comen?ar¨¤ amb les obres d'art rom¨¤niques i g¨°tiques i acabar¨¤ amb l'art fet a Catalunya als anys vuitanta del segle XX. ?s l'obstinaci¨® del director del museu, Pepe Serra, i el seu equip, que dem¨¤ engeguen un primer acostament a l'art catal¨¤ de la postguerra i les segones avantguardes amb la mostra Liberxina. Pop i nous comportaments art¨ªstics, 1966-1971, comissariada per Alex Mitrani i Imma Prieto (fins al 22 d'abril del 2019). Tots dos han reunit un centenar d'obres creades per 40 artistes, com Jordi Gal¨ª, Silvia Gubern, Carles Duran, Antoni Llena, Am¨¨lia Riera, Antoni Muntadas i Guillem Ramos-Poqui, entre d'altres, que van crear en diferents disciplines, a la Catalunya franquista d'aquests cinc anys i que, malgrat tot, van innovar, davant de fen¨°mens exteriors com el pop i la psicod¨¨lia. Bona part de les obres continuen en mans dels seus creadors, perqu¨¨ fins ara aquest per¨ªode no s'havia patrimonialitzat. La mostra tamb¨¦ servir¨¤ perqu¨¨ algunes d'aquestes obres passin a formar part de la col¡¤lecci¨® del MNAC.

L'exposici¨® agafa el nom de la radical pel¡¤l¨ªcula Liberxina 90, de l'oblidat Carles Duran, que no es va poder estrenar per la censura franquista, ja que al film uns joves intentaven propagar un gas que ¡°incitava a la revoluci¨®¡± mitjan?ant la seva intoxicaci¨® socialpositiva. La mostra comen?a amb Pim-pam-pop, de l'Equipo Cr¨®nica, realitzada el 1971, que permet veure tots els elements del pop i de la lluita contra el poder franquista. Alexandre Cirici va crear un corpus d'artistes amb els articles que va publicar a Serra d¡¯Or, la majoria oblidats fins ara, com Jordi Gal¨ª, de qui va assegurar que era el m¨¦s innovador i cosmopolita de tots. Am¨¨lia Riera ¨¦s l'autora d'una inquietant cadira amb aspecte d'aparell el¨¨ctric per executar; en realitat es tracta d'una butaca d'obstetr¨ªcia que parla de les imposicions masclistes sobre la dona; mentre que de Llu¨ªs G¨¹ell s'exhibeix una obra realitzada amb ampolles de Coca-Cola plenes de porqueria per protestar contra l'imperialisme nord-americ¨¤. Tamb¨¦ s'exhibeixen obres d'Enric Satu¨¦, Am¨¦rica S¨¢nchez, Albert Porta, Eduard Arranz-Bravo, Rafael Bertolozzi, Joan Rabascall, Colita o Antoni Miralda. ¡°Es van contaminar positivament entre ells, amb una dissoluci¨® de g¨¨neres i amb influ¨¨ncies del cinema, la m¨²sica i la fotografia entre tots¡±, explica Mitrani, mentre que Prieto assegura que ¡°cal revisar la hist¨°ria, corregir-la i emplenar-la perqu¨¨ hi ha molts buits¡±, alhora que lamenta que ¡°les etiquetes encaixonen en una ¨¨poca que no tenia res a veure amb les ciutats de refer¨¨ncia per a ells, com Par¨ªs, Londres i Nova York¡±.

Cambra fosca

L'exposici¨® permet veure un v¨ªdeo in¨¨dit d'Antoni Muntadas i Primera mort, la primera pe?a de videoart d'Espanya, realitzada el 1969 per ?ngel Jov¨¦, Jordi Gal¨ª, Silvia Gubern i Antoni Llena, que formaven part del grup del Maduixer. L'exposici¨® reprodueix una sala fosca il¡¤luminada amb una llum ultraviolada en la qual es reunia aquest grup i feia accions art¨ªstiques, igual que a la discoteca Bocaccio o el bar Taifa. A l'interior d'aquesta cambra fosca s'exposen obres amb pintura fluorescent d'Albert Porta (Zush/Evru) plenes de psicod¨¨lia. ¡°Es tracta d'uns dels petits grups que, dispersos per¨° connectats, van fer de llavor d'altres corrents art¨ªstics posteriors¡±, segons els comissaris. Serra va explicar que l'exposici¨® t¨¦ un cost de 113.000 euros i que, ¡°malgrat portar-nos a una ¨¨poca trista, ¨¦s plena d'alegria i llibertat extraordin¨¤ria, que genera enveja¡±.

La mostra, va explicar Mitrani, ¡°¨¦s la primera de les anuals de petit format que es podran veure al MNAC sobre aquest per¨ªode per reflexionar i revisar autors oblidats i categories i jerarquies heretades¡±. Segons va anunciar, al desembre el museu obrir¨¤ dues sales dedicades al per¨ªode.