¡°Els vells federalistes espanyols han desaparegut¡±

¡°Nom¨¦s hi ha una cosa m¨¦s impossible que la independ¨¨ncia de Catalunya, que ¨¦s impossible: l¡¯Espanya federal¡±, assegura Joaquim Nadal (Girona, 1948) al pr¨°leg de Catalunya, mirall trencat, editat per P¨°rtic. Despr¨¦s d¡¯haver estat conseller de Pol¨ªtica Territorial als dos tripartits i candidat a la Generalitat, se segueix definint com a socialista, ara sense carnet, per b¨¦ que comparteix alguns postulats del sobiranisme. L¡¯obra ¨¦s una an¨¤lisi del present amb cont¨ªnues refer¨¨ncies a la hist¨°ria, en qu¨¨ l¡¯autor assegura sense embuts que Catalunya no ha estat mai un sol poble.

Pregunta. Al llibre relata que la situaci¨® que viu ara Catalunya no ¨¦s nova a la hist¨°ria.

Resposta.?No. A cada moment d¡¯euf¨°ria catalanista li ha correspost una gran sotragada. El cas m¨¦s clar ¨¦s el 1906 amb Solidaritat Catalana i el 1909 amb la Setmana Tr¨¤gica, en qu¨¨ apareix un moviment reivindicatiu que crema esgl¨¦sies, denuncia l¡¯explotaci¨® laboral i es veuen les dificultats per convertir el catalanisme pol¨ªtic en un moviment transversal i interclassista. Aquesta dicotomia social es va superar amb l¡¯Assemblea de Catalunya, perqu¨¨ el PSUC incorpor¨¤ la classe obrera. Ara miro el moviment sobiranista i el veig transversal, mesocr¨¤tic, molt de classes mitjanes, per¨° no veig la fusi¨® de l¡¯¨¤nima de l¡¯¨¤rea metropolitana i de la Catalunya perif¨¨rica o rural.

P. L¡¯independentisme invoca que el 80% de la poblaci¨® est¨¤ favor d¡¯un refer¨¨ndum.

R. El sobiranisme ha utilitzat el dret a decidir com a palanca per convertir la consulta en una eina un¨ªvoca en la direcci¨® d¡¯aconseguir la independ¨¨ncia. Jo he signat el manifest recent d¡¯?mnium, soc d¡¯aquest 80% a favor d¡¯anar a votar, i s¨¦ que en aquest grup hi ha gent que ¨¦s molt honestament d¡¯esquerres i catalanista, per¨° que preferiria una soluci¨® acordada amb Espanya, no la ruptura total. Els vells catecismes marxistes explicaven b¨¦ que per fer una cosa amb ¨¨xit necessites una correlaci¨® de forces favorable.

P. El PSC defensava el dret a decidir fins al 2015. Va ser un error renunciar-hi?

R. Crec que s¨ª, perqu¨¨ va situar el PSC en terra de ning¨², i quan et passa aix¨°, o tens una posici¨® molt forta i clara, o ¨¦s constant la tend¨¨ncia a l¡¯assimilaci¨® amb l¡¯unionisme vociferant de PP i Ciudadanos. L¡¯espai socialista s¡¯ha aprimat molt perqu¨¨ ha renunciat a uns quants principis, li ha mancat musculatura als pobles petits, a les ciutats mitjanes i a la intel¡¤lectualitat. Jo vaig pels llocs i em pregunten ¡°Vost¨¨ qu¨¨ ¨¦s?¡±. I jo dic, socialista. ¡°Per¨° vost¨¨ no milita al PSC¡±. I jo dic no, per¨° qu¨¨ est¨¤ per davant, la ideologia o el partit? Ideol¨°gicament em sento socialista, i aix¨° no ha de quedar circumscrit a l¡¯espai pol¨ªtic del PSC.

P. Al llibre esmenta uns quants dirigents pol¨ªtics, per¨° no apareix Miquel Iceta. Tenen bona relaci¨®?

R. Hi tinc una magn¨ªfica relaci¨®, som molt amics des de fa temps. Vam compartir uns quants anys de gesti¨® parlament¨¤ria, per¨° tamb¨¦ ¨¦s veritat que des que deixo el Parlament hem parlat poqu¨ªssimes vegades. Em va demanar que li present¨¦s el darrer llibre que ha escrit i ho vaig fer, i tothom va quedar molt content.

Quan veig agafats de la maneta vells convergents d¡¯extracci¨® burgesa amb un anticapitalista, alguna cosa no s¡¯est¨¤ fent b¨¦¡±

P. Diu que no milita al PSC, per¨° en acabar aquesta entrevista compartir¨¤ una roda de premsa amb la l¨ªder socialista a l¡¯Ajuntament, S¨ªlvia Paneque, sobre els 40 anys del PSC a Girona.

R. Una cosa s¨®n els 40 anys del PSC i una altra, els 40 anys de gesti¨® municipal que es compleixen el proper mes d¡¯abril. A mi a hores d¡¯ara m¡¯interessa m¨¦s subratllar la transformaci¨® d¡¯aquesta ciutat que no pas un acte estrictament de partit.

P. La societat catalana est¨¤ dividida per¨° no fracturada, assegura. De vegades sembla que la fractura ¨¦s innegable.

R. Catalunya viu raonablement en pau. M¨¦s tensionada? S¨ª. En la mesura que Catalunya ha estat sempre un pa¨ªs de pas i d¡¯aportacions de moltes cultures, ¨¦s evident que mai no s¡¯ha acabat de fondre en una sola cosa. La fractura jo la situo en la polaritzaci¨® extrema. Qui s¡¯apodera del carrer s¨®n els m¨¦s anticonstitucionals i violents: barricades i banderes amb aguiluchos. I sobta molt que, a l¡¯altre extrem, un grup minoritari que es diu pancatalanista i anticapitalista sigui considerat el soci necessari per part del sobiranisme de centredreta de l¡¯antic espai convergent. Quan veig agafats de la maneta vells convergents d¡¯extracci¨® burgesa i/o capitalista amb un anticapitalista, crec que alguna cosa no s¡¯est¨¤ fent b¨¦, i en aquesta polaritzaci¨® s¨ª que hi ha el risc de fractura.

P. Al llibre censura tamb¨¦ el silenci d¡¯aquesta burgesia postconvergent amb el proc¨¦s.

R. Aquest ha estat un fenomen que s¡¯ha repetit diverses vegades al llarg de la hist¨°ria. Quan la Setmana Tr¨¤gica de 1909, Joan Maragall, que era fill de la burgesia, li va dir a la burgesia: ¡°No t¡¯equivoquis, la culpa que s¡¯estiguin cremant esgl¨¦sies no ¨¦s dels obrers, ¨¦s teva. Has pecat d¡¯omissi¨®, t¡¯has oblidat que hi havia unes relacions de producci¨® que havies de cuidar amb atenci¨®¡±. Em temo que una part de la burgesia de classe mitjana-baixa s¡¯ha adaptat a l¡¯espai vital del sobiranisme, mentre que els alts dirigents empresarials han preferit que l¡¯empresa vagi rutllant i no mullar-se.

P. Vost¨¨ fa una dotzena de propostes ¡°per desencallar¡± la situaci¨® pol¨ªtica, per¨° tamb¨¦ creu que a Espanya no hi ha gaireb¨¦ ning¨² que entengui Catalunya. Aix¨ª ¨¦s molt dif¨ªcil que les seves propostes quallin.

R. Els vells federalistes espanyols han desaparegut o s¡¯han amagat sota les pedres. Aquella vella comprensi¨®, admiraci¨® i estima per Catalunya i la cultura catalana dels anys setanta ha desaparegut. Vivim en mons que s¡¯ignoren m¨²tuament. Les 12 mesures s¨®n la conseq¨¹¨¨ncia d¡¯un judici sever contra l¡¯aparell de l¡¯Estat i contra el sobiranisme per alguna de les seves actuacions.

P. Per¨° vista la realitat, les seves propostes semblen una carta als Reis. Comen?a demanant que els presos surtin al carrer, que l¡¯independentisme reconegui el seu error i que s¡¯aturin totes les causes judicials.

R. S¨ª, potser ¨¦s una carta al Reis, per¨° per provocar. ?s un cam¨ª possible, nom¨¦s cal que les dues parts tinguin ganes de posar en evid¨¨ncia els dos sectors.

P. Creu que l¡¯1 d¡¯octubre no va ser un refer¨¨ndum, per¨° va anar a votar. Per qu¨¨?

R. L¡¯1 octubre i el 9 de novembre vaig participar amb el meu vot secret, que no explicar¨¦, en un proc¨¦s que em semblava imperfecte per¨° que estava a l¡¯agenda pol¨ªtica de Catalunya en aquell moment.

P. Tot i que sabia que no produiria cap efecte jur¨ªdic i que no era un refer¨¨ndum homologable.

R. S¨ª. Una de les esmenes que faig al sobiranisme ¨¦s que diguin que vam fer un refer¨¨ndum que va donar un mandat democr¨¤tic, per¨° aquest suposat refer¨¨ndum no s¡¯ha convertit en res.

P. Ha anat a veure algun pol¨ªtic empresonat?

R. He anat a veure¡¯n un perqu¨¨ m¡¯ho va demanar, per¨° no en dir¨¦ el nom. Aix¨° forma part de les relacions personals, d¡¯amistat i fins i tot d¡¯humanitat. Soc partidari de no fer exhibicionisme. Vull que els presos surtin, i alguns s¨®n amics meus. Jo era al tribunal quan l¡¯Oriol Junqueras va llegir la seva tesi doctoral.

P. Pasqual Maragall queda molt b¨¦ al llibre, per¨° ni tan sols esmenta Jos¨¦ Montilla.

R. No, per¨° jo he estat quatre anys conseller amb ell. El president Montilla va ser molt coherent amb ell mateix i amb el paper que li tocava, i es for?a indiscutible que en un moment molt delicat va assumir exercir la presid¨¨ncia de la Generalitat amb la dignitat que s¡¯esperava.

P. Hi ha qui diu, fins i tot dins el PSC, que el segon tripartit va ser un error. Qu¨¨ en pensa?

R. Jo segueixo defensant el Govern Maragall i el Govern Montilla no tan sols per l¡¯oportunitat de la coalici¨® que van representar, sin¨® per les pol¨ªtiques que es van fer. El Govern Mas ens va posar a parir quan van arribar dient que hav¨ªem deixat el pa¨ªs arru?nat, per¨° un dia s¡¯explicar¨¤ que D¨¦u nos en guard que no hagu¨¦ssim fet 500 escoles, 30 comissaries, quatre presons noves, 25 jutjats, quatre autovies principals, unes quantes l¨ªnies de metro. El capital f¨ªsic amb qu¨¨ el pa¨ªs va afrontar un augment d¡¯un mili¨® de persones en poc temps va respondre m¨ªnimament a la demanda que es va produir aquells anys.