Una cita amb els templers

No hi ha res millor que anar al formidable castell de Miravet, una de les seves grans fortaleses a Europa i lloc de la seva ¨²ltima resist¨¨ncia en terres catalanes, per a una conversa sobre els templers, sobre les llums i ombres d¡¯aquest vilipendiat orde. Una claredat somorta envolta la tarda de tardor amb un mantell crepuscular. Des de la terrassa de vertigen del castell, a la part alta dels murs ciclopis, el m¨®n s¡¯est¨¦n a totes bandes, el vent et llan?a la Hist¨°ria a la cara i un creuria veure fins Terra Santa ¡ªla primera llar dels frares guerrers¡ª i els n¨²vols de pols dels ex¨¨rcits croats enfrontats a les tropes del sult¨¤ Salah ad Din, Salad¨ª.

Aferro amb for?a la menuda espasa ¡ªr¨¨plica d¡¯un espasot medieval¡ª que m¡¯he comprat a la petita botiga de records, i em sento com un germ¨¤ templer ple de resoluci¨® i fervor combatent al Chateau P¨¨lerin, el fam¨®s Atlit, l¡¯¨²ltim castell que va caure en mans dels musulmans despr¨¦s de la conquesta d¡¯Acre el 1291. A l¡¯Ebre, que discorre mandrosament a sota, aixequen el vol sobtadament unes garses i un estol de corbs marins, com si fossin respectivament, amb les seves sobrevestes blanques i negres, els esperits dels antics cavallers i els seus sergents. L¡¯historiador Ramon Sarobe, captivat tamb¨¦ pel paisatge i l¡¯atmosfera irreal, gaireb¨¦ sobrenatural, t¨¦ al meu costat la mirada tan perduda enll¨¤ que sembla estar veient com cremen l¡¯¨²ltim gran mestre Jacques de Molay a Par¨ªs, de cara a Notre-Dame com havia demanat el justiciat, condemnat per heretge relapse, per demostrar la seva devoci¨® a la Mare de D¨¦u.

Sarobe (Barcelona, 1971) ¨¦s un estudi¨®s de l¡¯edat mitjana assenyat i simp¨¤tic ¡ªi amb el qual ¨¦s una del¨ªcia parlar d¡¯armes i formes de lluita medievals¡ª que acaba de publicar Rere els passes dels templers (Rosa dels Vents), un assaig d¡¯alta divulgaci¨® que porta com a subt¨ªtol La veritable hist¨°ria de l¡¯orde del Temple a terres catalanes. El llibre ¨¦s una s¨ªntesi clarificadora, concisa, entretingud¨ªssima i completament al dia del que sabem avui sobre els monjos soldats. ¡°Frares, frares soldats, frares guerrers¡±, puntualitza l¡¯historiador. ¡°Els monjos viuen en clausura, els templers l¡¯abandonaven per complir el seu deure d¡¯auxiliar els pelegrins i combatre en batalla. Els frares, a difer¨¨ncia dels monjos, treballen fora del monestir per estendre el Regne de D¨¦u¡±.

Per qu¨¨ tornar als templers? ¡°Vam fer noves investigacions amb motiu de l¡¯exposici¨® Templers l¡¯any passat al Museu d¡¯Hist¨°ria de Catalunya, de la qual vaig ser comissari, i va sorgir la idea d¡¯escriure un llibre divulgatiu per assentar l¡¯estat de la q¨¹esti¨® i contribuir d¡¯una vegada a posar fi al malentesos i les confusions al voltant de l¡¯orde, explicar la veritat, d¡¯una manera senzilla i amena¡±.

Com arreu, els templers catalans captaven recursos i gent per combatre a Terra Santa, i van ser mentors de Jaume I

Encara estem aix¨ª? ¡°Encara que els historiadors ho tenim molt clar, costa deslliurar els templers dels mites que s¡¯han creat al seu voltant, el que al llibre anomeno la gran fabulaci¨®. El seu ¨¦s un territori de gran faramalla. Molta gent encara creu que eren una mena de guerrers mags i esot¨¨rics amb una agenda pr¨°pia. Ignoren que eren un orde religi¨®s m¨¦s, en el si de la religi¨® cristiana. B¨¤sicament eren frares que feien la guerra¡±.

Per qu¨¨ estan tan envoltats de llegenda i misteri en l¡¯imaginari popular? ¡°Hi ha hagut tota una pseudohist¨°ria que els ha convertit en paradigma de secrets, conspiracions i coneixements ocults. Aix¨° ha contribu?t a popularitzar-los, per¨° al mateix temps ha fet que no es comprengui b¨¦ qu¨¨ eren en realitat¡±. Hi havia alguna cosa que els predisposava a tenir aquesta aura de gent rara? ¡°A veure, que fossin frares i guerrers els fa especials, per¨° sobretot ¨¦s la manera violenta com van ser suprimits, que se¡¯ls acus¨¦s d¡¯heretgia i se¡¯ls proscriv¨ªs. Van ser molt importants en el marc de les croades, part fonamental dels ex¨¨rcits, i van perdre Terra Santa, la defensa de la qual era el seu objectiu, la missi¨® per a la qual havien estat creats. Tot aix¨° ajuda que la seva hist¨°ria s¡¯hagi pogut tenyir de llegenda. Tamb¨¦ el fet que la ma?oneria del XVIII es reivindiqu¨¦s hereva dels templers, la qual cosa ¨¦s un desprop¨°sit, perqu¨¨ si alguna cosa eren, eren estrictes guardians de la fe cat¨°lica¡±.

Sarobe subratlla que, en realitat, als templers no els cal res de fant¨¤stic per ser interessant¨ªssims. ¡°La seva hist¨°ria real ¨¦s suficient¡±. Per qu¨¨ altres ordes tan rellevants com els hospitalaris o els cavallers teut¨°nics no gaudeixen de la popularitat dels templers? ¡°Perqu¨¨ encara existeixen, no van ser suprimits a sang i foc com l¡¯orde del Temple. No et podies apropiar del seu passat si encara hi eren. Els templers no van tenir continu?tat, van ser completament suprimits, proscrits¡±. Aprofito per preguntar-li pels teut¨°nics, pels quals tinc una rara tirada. Una vegada vaig conversar amb un alt c¨¤rrec de l¡¯orde i em va dir que, contr¨¤riament al que podrien pensar tots els que han vist Alexander Nevsky (1938) d¡¯Eisenstein (amb els cavallers com una prefiguraci¨® de les hosts del III Reich que van atacar l¡¯URSS, brutalitat, ¨¤guiles i mans al?ades incloses), la conviv¨¨ncia amb els nazis no havia estat f¨¤cil. ¡°?s cert, els cavallers teut¨°nics, que van ser temibles a les croades b¨¤ltiques de l¡¯edat mitjana, continuaven sent un orde religi¨®s, i aix¨° a Hitler no li agradava. Els nazis van tractar de crear el seu propi odre, l¡¯orde negre, les SS, ¨¦s clar¡±.

Estaven mal vistos els templers a la seva ¨¨poca? ¡°No, no. L¡¯orde passa per diferents fases i la visi¨® canvia. Hi ha una etapa de gran entusiasme per ells al principi, en fundar-se l¡¯orde el 1120 (denominats Pobres Cavallers de Crist, van rebre el nom de templers perqu¨¨ se¡¯ls va cedir com a seu a Jerusalem un palau que s¡¯identificava amb l¡¯antic temple de Salom¨®). Van rebre moltes donacions. Despr¨¦s van passar a ser un orde m¨¦s i el seu creixement es va estancar. Posteriorment hi va haver una fase de desenc¨ªs en fallar les croades, amb cada cop m¨¦s detractors dels ordes militars. En caure Acre el 1291, va ser la crisi final. Qu¨¨ calia fer amb aquesta gent i amb el seu patrimoni? La seva missi¨® principal, per a la qual havien estat creats, era preservar Terra Santa, i s¡¯havia perdut¡±. Per¨° com se¡¯ls veia en general? ¡°Com a persones abnegades, que sacrificaven les seves vides per la fe. Disposats a arriscar-se en combat pel cristianisme. Uns homes que, no ho oblidem, anaven de la m¨¤ del Cister¡±. Se¡¯ls tenia per rigorosos i incorruptibles, i una mica llepaciris. No eren gent de lletres. ¡°L¡¯orde era poc intel¡¤lectual, no van escriure mai la hist¨°ria dels seus fets, aix¨ª que hem de rec¨®rrer al que van escriure altres sobre ells¡±.

Sarobe explica que, en el dia a dia, els templers anaven s¨°briament vestits de frares. ¡°L¡¯aspecte dels cavallers era solemne, greu, sens dubte tenien una constituci¨® f¨ªsica destacable, acostumats com estaven a una vida asc¨¨tica i a combatre. Probablement molts tindrien la mirada dels mil metres, dels que han entrat en combat i han vist la mort de prop¡±. Se¡¯ls reconeixia? ¡°S¨ª, per l¡¯h¨¤bit blanc i la creu vermella, que devia ser molt visible encara que era petita i la portaven sobre el cor, i no cobrint tota la sobrevesta com se¡¯ls mostra a les pel¡¤l¨ªcules¡±. En el seu llibre, Sarobe dedica un cap¨ªtol al look dels templers, inclosos els cal?otets. ¡°Portaven una garnatxa, amb caputxa, com una dessuadora moderna. I per damunt, capa o mantell blancs com a s¨ªmbol de puresa. En canvi, els sergents la portaven negra com a signe d¡¯obedi¨¨ncia. El cinyell, l¡¯¨²nica cosa que tenien en propietat individual, significava la castedat¡±. La creu que llu?en a la roba era la p¨¤tea o patent, encara que no era exclusiva d¡¯ells. Havien de portar la barba i els cabells ben retallats, per¨° no tonsuraven. En combat es posaven cota de malla i al damunt la sobrevesta i la capa. L¡¯historiador no esmenta el fam¨®s estendard templer ¡ªque no havia de caure mai en mans enemigues¡ª com a beaus¨¦ant sin¨® bal?¨¤. Diu que es deia aix¨ª perqu¨¨ era blanc i negre ¡°com un cavall bal?¨¤¡±.

Eren un cos d¡¯elit. Una Delta Force medieval? ¡°Vivien per a la guerra. Almenys els cavallers templers. Al capdamunt de la societat templera hi eren ells, la majoria procedien de l¡¯aristocr¨¤cia, cavallers que s¡¯havien ordenat frares templers, el cap visible de l¡¯orde. Nom¨¦s eren un 10%. Despr¨¦s hi havia tota la gent de suport, els sergents (del llat¨ª servientes), dels quals hi havia homes d¡¯armes per¨° tamb¨¦ molt personal que s¡¯encarregaven de la intend¨¨ncia i que tenien un ofici. Sabem que a Miravet, per exemple, hi va haver un frare templer sabater i un altre encarregat de les vaques¡±.

Els cavallers templers eren sobretot a Terra Santa, batallant, diu Sarobe. All¨¤ n¡¯hi havia uns 300 (amb diversos milers de frares m¨¦s com a personal d¡¯infraestructura). A la resta d¡¯Europa, fins a la caiguda de Terra Santa, de cavallers n¡¯hi havia molt pocs, i sovint eren homes grans o retirats per les ferides. A Catalunya, per exemple, no hi va haver mai molts cavallers, unes desenes, i en les vint comandes del territori en total eren uns pocs centenars de templers, la majoria sergents.

Destacaven els cavallers templers a les files dels croats? ¡°Eren els m¨¦s experts amb les armes i els que tenien m¨¦s moral. Una tropa que aguantava la l¨ªnia i no cedia. Funcionaven molt b¨¦ com a combatents, encara que la guerra a Terra Santa era molt complicada per als cristians, sense possibilitat de rebre refor?os i envoltats d¡¯enemics. El desenlla? era previsible, i va arribar al cap de dos segles¡±. L¡¯armament dels templers era el propi de l¡¯¨¨poca, espasa, llan?a, daga, ma?a, ballesta, arc. ¡°?s l¡¯entrenament, la moral, el que els fa tan bons. A l¡¯edat mitjana era molt important saber que un contingent no flaquejaria, que sabia maniobrar. Moure com una unitat cent cavalls alhora no era gens f¨¤cil¡±. Sens dubte els templers eren excel¡¤lents en l¡¯¨²s de la llan?a, li comento a l¡¯historiador, imaginant els cavallers de l¡¯orde en un tremend atac com a El regne del cel (ara resultar¨¤ que Sarobe detesta la pel¡¤l¨ªcula de Ridley Scott). ¡°La gran soluci¨® t¨¤ctica del moment ¨¦s la c¨¤rrega de cavalleria amb les llances a la m¨¤, que requereix molta pr¨¤ctica i un moviment molt disciplinat. Una part de la regla del Temple ¨¦s un veritable manual militar, el primer a Occident des del del rom¨¤ Vegeci¡±.

Hi hagu¨¦ dones a l¡¯orde, per¨° no lluitaren; Ermengarda arrib¨¤ a comanadora de la casa templera mixta del Rourell (Baix Camp)

Tenien ¨¨xit militar els templers? ¡°A vegades s¨ª i a vegades no. A Montguisard, el 1177, sota el comandament del Rei Lepr¨®s, els croats van derrotar Salad¨ª ¡ªque va haver de fugir muntat en un camell especialment velo?¡ª amb la participaci¨® decisiva de 80 cavallers templers. En canvi, a les Banyes d¡¯Hattin, el 1187, comandats per Guido de Lusignan i Reinaldo de Chatillon, els croats van ser completament aniquilats i els cavallers templers i hospitalers van ser fets presoners i decapitats sense pietat. A Arsuf, el 1191, amb Ricard Cor de Lle¨®, van tornar a guanyar els croats, i els templers anaven a l¡¯avantguarda. Solien ser la punta de llan?a, eren l¡¯elit. En tot cas, les batalles eren nom¨¦s una part de la guerra medieval, en qu¨¨ sobretot es produ?en setges i incursions. En les operacions petites era on m¨¦s es notava la difer¨¨ncia entre els preparad¨ªssims templers i els combatents ordinaris¡±. Els podem considerar tropes especials? Sempre se¡¯ls desplegava a l¡¯avantguarda o a la rereguarda, els llocs m¨¦s perillosos. Eren els m¨¦s ben entrenats¡±. Eren lluitadors fan¨¤tics els templers? ¡°Eren combatents religiosos, i per tant havien de ser fan¨¤tics. No esperaven ni donaven quarter en les lluites contra els ¨¤rabs. Si els capturaven els executaven, llevat dels l¨ªders m¨¦s importants, pels quals es demanava rescat¡±. Sarobe es refereix sobretot als grans mestres del Temple, als quals ell prefereix anomenar ¡°mestres majors¡±. Fins i tot n¡¯hi va haver un de catal¨¤ molt fam¨®s, Arnau de Torroja.

Rere els passes dels templers est¨¤ especialment dedicat als templers catalans. ¡°En general, la gent desconeix que el Temple va ser molt important a Catalunya. En alguns llocs se n¡¯ha mantingut m¨¦s viu el record, com aqu¨ª a Miravet, o a Puig-reig, on el castell va heretar l¡¯orde gr¨¤cies al testament de Guillem de Bergued¨¤ i on se celebra des de fa deu anys la Festa dels Templers, que a mi m¡¯agrada molt¡±. El projecte per al castell de Miravet, en el qual interv¨¦ Sarobe i que, si es disposa de fons, podria estar aplicat en tres anys (l¡¯historiador no pot evitar llan?ar un sospir), inclou la seva muse?tzaci¨®, amb la idea que diferents espais de la fortalesa serveixin per explicar aspectes diversos de l¡¯orde. ¡°Es tracta d¡¯oferir alguna cosa m¨¦s que el castell nu, fer-lo servir com a eina privilegiada per divulgar la hist¨°ria dels templers¡±. Al desembre se n¡¯estrenar¨¤ la nova senyalitzaci¨®.

Pugem amb cotxe el cam¨ª serpentejant i aparquem sota la muralla de ponent, que talla la respiraci¨®. Des d¡¯aquest angle el castell mostra la seva imatge m¨¦s massissa, contundent i poderosa. Vint-i-metres d¡¯implacable pany de paret vertical, una cortina de pedra recta i ferma com la voluntat i la fe dels cavallers i encastada en un penyal. Sembla la dent d¡¯un drac aferrada a la seva monstruosa geniva. ?s impossible que no se t¡¯acceleri el pols, sobretot si penses que l¡¯has d¡¯assaltar. Li explico a Sarobe que l¡¯¨²ltima vegada que vaig escriure sobre la fortalesa va ser el 1990, i fa un xiulet. Per al castell no semblen haver passat els anys, tot i que de fet est¨¤ millor que llavors: s¡¯han rehabilitat moltes zones i en el perfil d¡¯aquest costat de la muralla s¡¯han tancat algunes bretxes lletges. El de Miravet ¨¦s un castell caracter¨ªsticament templer. Com si l¡¯haguessin portat de Terra Santa. Trasplantat a Catalunya. Tornar-lo a veure despr¨¦s d¡¯haver tingut la sort de visitar el Krak dels Cavallers siri¨¤ et fa adonar-te de com n¡¯¨¦s de profunda la relaci¨®. No s¨®n castells de princeses ni de balls sin¨® pures fortaleses de guerra.

Sarobe recorda que Ramon Berenguer IV va donar el castell de Miravet i les seves terres a l¡¯orde del Temple despr¨¦s de la conquesta de Tortosa i la caiguda dels ¨²ltims reductes musulmans el 1153. Els templers van transformar l¡¯antic castell andalus¨ª, molt m¨¦s petit i del qual es conserven vestigis, construint la seva espectacular fortalesa (potser amb un arquitecte portat de Terra Santa), especialment el recinte superior, amb l¡¯esgl¨¦sia, el refectori i les poderoses muralles amb les seves cinc torres: un basti¨® inexpugnable. L¡¯historiador assenyala a la part alta de la muralla un detall molt hum¨¤, la latrina on s¡¯alleujaven els templers, l¡¯¨²s secular de la qual va provocar una coloraci¨® diferent al mur. Sarobe recorda que el castell, que tindria una guarnici¨® d¡¯uns 30 cavallers, era una edificaci¨® de vigil¨¤ncia de frontera i defensa, per¨° tamb¨¦ un convent templer. ¡°S¡¯hi feia vida militar i religiosa.

A la botiga de l¡¯entrada, despr¨¦s de passar emocionat la barbacana que protegeix la porta, adquirim els tiquets i jo aprofito per comprar alguns records. L¡¯espaseta, una samarreta templera (de sergent) i una bonica figureta d¡¯un cavaller (6 euros). Em diuen que els turistes russos, que s¨®n una part important dels visitants, s¡¯emporten la gran, impressionant, que val 25 euros. Sarobe mostra les cavallerisses mentre recorrem el recinte inferior, aterrassat per superar els desnivells cap al penya-segat que s¡¯obre en unes vistes espectaculars sobre la plana i l¡¯Ebre. El castell actual mostra influ¨¨ncies d¡¯¨¨poques diferents. Durant la Guerra dels Segadors es va adequar per als usos de l¡¯artilleria, i en la de Successi¨® va ser expugnat per l¡¯ex¨¨rcit felipista. Va ser escenari de les guerres carlines i tamb¨¦ de la Guerra Civil. El 1990 va ser donat pels seus propietaris a la Generalitat, que el va declarar B¨¦ d¡¯Inter¨¨s Cultural i el va obrir al p¨²blic el 1994.

Entrem al recinte principal, el castell pr¨°piament dit, a trav¨¦s d¡¯una portalada i d¡¯un passad¨ªs en rampa cobert per volta de can¨® que porta a l¡¯impressionant pati d¡¯armes, l¡¯espai central de la fortalesa. Visitem el refectori (menjador) i l¡¯esgl¨¦sia. Per un angle de l¡¯esgl¨¦sia accedim a una escala de cargol ben igual a la del castell de Rochester que defensen el grapat de templers a Ironclad (2011), i for?a perillosa. Pugem al que ¨¦s la pi¨¨ce de resistence de la visita, la terrassa a la part alta del castell, que llan?a unes vistes tan meravelloses com esgarrifoses sobre l¡¯entorn. Una mica per sota hi ha la c¨¨lebre Pla?a de la Sang, el lloc on la llegenda vol que els templers de Miravet van ser escabetxats un cop el castell havia caigut. ¡°No va ser pas aix¨ª, es van rendir i van ser arrestats¡±, puntualitza Sarobe mentre una cua-roja es passeja pels alts paraments. El 13 d¡¯octubre de 1307 havia tingut lloc la particular nit dels ganivets llargs (en aquest cas espases) dels templers, quan Felip IV de Fran?a va ordenar arrestar tots els germans de l¡¯orde del seu regne, acusats d¡¯heretgia. Sotmesos a tortura, molts templers van confessar el que fos, fins i tot adoraci¨® d¡¯¨ªdols (l¡¯¨ªnclit Bafomet) i sodomia. ¡°Tot era fals. Els templers eren defensors de la fe i practicants fervorosos. El que es buscava era arrabassar-los els privilegis i les riqueses¡±.

A Catalunya, el mestre provincial fra Xim¨¦n de Lenda va fer que els seus frares es concentressin en llocs defensables, pel que pogu¨¦s passar. El papa Climent V va manar detenir tots els templers de la cristiandat al novembre, i al desembre Jaume II va decretar fer-ho en els seus estats. Van anar caient totes les comandes, per¨° alguns castells com Miravet i Asc¨® van resistir. El de Miravet va ser assetjat amb m¨¤quines de guerra i va rebre trets de catapulta. ?s emocionant reviure-ho a la terrassa: nom¨¦s de pensar-hi acoto el cap. ¡°Va ser un setge sense molta lluita, amb nom¨¦s episodis puntuals. Es van rendir per fam, els templers¡±. El castell va caure el 1308. A Catalunya es van torturar alguns germans, per¨° no se¡¯ls va executar. L¡¯octubre de 1312 el concili de Tarragona va decretar la seva innoc¨¨ncia; ja era tard, per¨°: l¡¯orde, i fins i tot l¡¯h¨¤bit i el nom, havien estat suprimits pel Papa el 22 de mar?. El castell de Miravet, com altres possessions de l¡¯orde, va passar als hospitalers.

Qu¨¨ feien els templers a Catalunya? ¡°El mateix que a tot arreu d¡¯Europa, captar recursos per al combat a Terra Santa i reclutar. Aqu¨ª van rebre moltes donacions a partir de l¡¯any 1131: Ramon Berenguer III, que es va fer enterrar vestint h¨¤bit templer, els va deixar no nom¨¦s el castell de Granyena, sin¨® tamb¨¦ el seu cavall, Danc, i les seves armes. Van destacar com a terratinents, com a organitzadors del territori i com un orde amb gran influ¨¨ncia en la cort i l¡¯administraci¨® del regne. Van ser tutors de Jaume I, per exemple¡±. Van guerrejar aqu¨ª? ¡°Evidentment, en les lluites contra els andalusins. Van participar en les conquestes de Mallorca i Val¨¨ncia. Se¡¯ls va recompensar amb terres¡±. A Catalunya, com en altres llocs, hi va haver conflictes entre els templers i els bisbes pels delmes. Els bisbes de Lleida, per exemple, van arribar a les mans amb els templers de Gardenya per aquests cobraments. Sarobe destaca alguns templers catalans que van adquirir celebritat, com el que est¨¤ considerat el primer, Ramon Bernat; Ramon Burguet, comanador de Barcelona i comptable del rei; Guillem de Mont-rodon (tutor de Jaume I), i sobretot l¡¯esmentat Arnau de Torroja, un solson¨ª que, ni m¨¦s ni menys, va ser mestre major de l¡¯orde de 1181 a 1184 i va ser a Terra Santa en plena guerra contra Salad¨ª.

Rere els passes dels templers aborda un tema del qual es parla poc, el de les dones templeres. ¡°A part de les dones que treballaven a les cases del Temple com a criades, bugaderes o lleteres, hi va haver, encara que molt poques, religioses templeres de ple dret que vivien en comunitats mixtes, amb frares i sors (fraresses)¡±, explica Ramon Sarobe, que apunta que una de les m¨¦s destacades a Catalunya va ser Ermengarda d¡¯Oluja. Ella i el seu marit, que havien estat molt generosos amb els templers, van decidir ingressar tot dos a l¡¯orde. Ermengarda va arribar a preceptrix o comanadora de la casa templera mixta del Rourell (Baix Camp). ?bviament les dones templeres no combatien i es dedicaven a una vida d¡¯oraci¨® i abstin¨¨ncia. Com a religiosos amb vots, els templers defugien les dones. Explica Sarobe que ni tan sols podien rebre un pet¨® de la seva pr¨°pia mare.

Tornant del castell, trec el nom del meu templer favorit, Brian de Bois-Guilbert, el turmentat malvat d¡¯Ivanhoe, la novel¡¤la i la famosa pel¡¤l¨ªcula de Richard Thorpe de 1952. El seu amor impossible per la jueva Rebeca (ni m¨¦s ni menys que Elizabeth Taylor al film, ell era George Sanders) sintetitzava molt b¨¦ l¡¯obligaci¨® del vot de castedat i l¡¯ortod¨°xia cat¨°lica dels templers. ¡°En realitat, Walter Scott es va equivocar bastant presentant uns templers que combatien en tornejos¡±, assenyala Sarobe. ¡°Ho tenien prohibit. Era una exhibici¨® cortesana impr¨°pia d¡¯uns religiosos¡±. Tampoc podien jugar a jocs de taula, ni ca?ar, excepte lleons a Terra Santa, que es consideraven ¨¦ssers malvats. L¡¯historiador, que no ha vist la s¨¨rie Knightfall per¨° en tem el pitjor, es carrega totes les pel¡¤l¨ªcules de i amb templers, Ivanhoe, Ironclad, Arn i sobretot El regne del cel, on ¡°apareixen com a templers gent que no n¡¯era, com Reinaldo de Chatillon, al qual a m¨¦s es presenta com un man¨ªac de comportament infantil, quan va ser un dels grans personatges de l¡¯¨¨poca¡±. La gran pel¡¤l¨ªcula sobre els templers, recalca, encara est¨¤ per fer.