Andalusia vista des de la novena prov¨ªncia

Des de fa d¨¨cades es diu que Catalunya ¨¦s la novena prov¨ªncia andalusa. Les estad¨ªstiques avalen el t¨°pic, encara que cada vegada menys perqu¨¨ els catalans d'origen andal¨²s representen ara el 7,7% de la poblaci¨®. El 1996, el primer any del qual t¨¦ estad¨ªstiques la Generalitat, eren 810.483 (13,3% del total). Des que existeix l¡¯Estat de les autonomies, les relacions entre les dues comunitats han estat marcades per recels, t¨°pics i greuges pol¨ªtics, amplificats des del 2012 pel proc¨¦s independentista.

Catalunya ha estat molt present a la campanya electoral andalusa com a arma llanc¨ªvola del discurs de Ciutadans i PP i sembla que la catalanof¨°bia continua donant r¨¨dits electorals. ?s un discurs que provoca certa fartanera, com coincideixen els quatre catalans d'origen andal¨²s i de diferents sensibilitats pol¨ªtiques amb els quals ha conversat EL PA?S.

Els catalans d'origen andal¨²s representen el 7,7% de la poblaci¨®

Santiago Moreno Garc¨ªa va n¨¦ixer a Granada el 1943, va arribar a Catalunya quan encara no caminava, per¨° continua anant cada any a Andalusia. De tarann¨¤ conservador, t¨¦ una p¨¨ssima imatge de Susana D¨ªaz, la presidenta de la Junta. ¡°All¨° ¨¦s un r¨¨gim, disfressat, per¨° ¨¦s un r¨¨gim, perqu¨¨ 40 anys sense alternan?a pol¨ªtica no s¨®n bons i aix¨ª s'explica la quantitat de bufetades que estan patint els andalusos¡±, diu. La seva cr¨ªtica se centra en la deterioraci¨® dels serveis p¨²blics, especialment la sanitat, de la qual ¨¦s usuari quan va a Andalusia ja que ¨¦s un malalt cr¨°nic.

Francisco Flores, de 45 anys, tamb¨¦ era un nen quan va venir a Catalunya des de Huelva i va de vacances anualment a Andalusia per visitar la seva fam¨ªlia i la de la seva dona. Ell es mostra molt m¨¦s comprensiu amb la presidenta socialista. ¡°Seria un ¨¨xit que fos el partit m¨¦s votat despr¨¦s de 40 anys al poder, perqu¨¨ arriba en un moment complicat, per¨° li pot passar com a In¨¦s Arrimadas a Catalunya: que guanyi les eleccions i no pugui governar ni pactar amb ning¨²¡±, explica.

Eduardo Reyes, va n¨¦ixer a C¨°rdova el 1951, est¨¤ batejat a la mesquita i va arribar a Barcelona a finals del 1962. Forma part de la nova realitat sociol¨°gica de Catalunya: la dels immigrants que es van tornar independentistes. Va ser el 2012, mesos abans que es cre¨¦s l'entitat que presideix, S¨²mate, amb l'objectiu de promoure el secessionisme entre els castellanoparlants. Reyes, que va ser diputat al Parlament la legislatura passada en la coalici¨® de Junts pel S¨ª, admet sense objeccions que conserva un ¡°sentiment espanyol¡± i que tamb¨¦ de vacances a Andalusia, per¨° afegeix que aquesta comunitat i Catalunya tenen el mateix problema: ¡°El r¨¨gim del 78 amb el qual cal acabar per poder progressar econ¨°micament i socialment¡±.

Catalunya ha estat molt present en la campanya com a arma llanc¨ªvola

Els tres es declaren defensors de la cultura andalusa a Catalunya i coincideixen en el fet que les entitats que l'han promocionada van actuar durant d¨¨cades com un veritable lobby davant del poder pol¨ªtic, fins a permetre un clientelisme que va durar molts anys. Jordi Pujol les va cuidar durant els seus 23 anys de mandat i les va regar de quantioses subvencions a trav¨¦s de les oficines de Benestar Social de la Generalitat.

En aquestes relacions va jugar un paper fonamental Francisco Garc¨ªa Prieto, qui durant 27 anys va liderar la Federaci¨® d¡¯Entitats Culturals Andaluses a Catalunya (FECAC), organitzadora de la Fira d¡¯Abril a Catalunya per la qual passen cada any centenars de milers de persones. Entre ells, dirigents de tots els partits. ¡°S¨ª, el pujolisme va fer tot el que va poder per atreure vots a trav¨¦s de les entitats, especialment les germanors rocieras, segurament perqu¨¨ tenien plantejaments m¨¦s conservadors¡±, explica Francisco Hidalgo, qui en les primeres eleccions catalanes del 1980 va ser un dels dos diputats que va obtenir al Parlament el Partit Socialista d¡¯Andalusia.

Eren uns altres temps, la societat catalana apostava per cohesionar per la varietat d'or¨ªgens dels seus ciutadans i la veritat ¨¦s que es va aconseguir. Sense el discurs integrador dels partits de l'esquerra tradicional, el PSC i el PSUC, despr¨¦s evolucionat en Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), no hauria estat possible. Ara ning¨² q¨¹estiona la integraci¨® dels catalans d'origen andal¨²s i la millor prova ¨¦s que Catalunya va tenir durant quatre anys un president de la Generalitat, Jos¨¦ Montilla, nascut a Izn¨¢jar (C¨°rdova).

¡°Jordi Pujol ens va tenir enganyats, als andalusos de Catalunya, i ens va comprar amb subvencions. I jo em vaig deixar comprar, ¨¦s cert, perqu¨¨ Converg¨¨ncia utilitz¨¦s l'andalusisme¡±, reconeix Santiago Moreno, que durant anys va formar part de la direcci¨® de la FECAC fins que es va produir una escissi¨® en l'entitat. ¡°Ara tot ¨¦s diferent. Fa anys que es van acabar les subvencions perqu¨¨ no hi ha diners ni per a la sanitat¡±, explica Francisco Hidalgo, que va acabar sent delegat de la Junta d¡¯Andalusia per a les comunitats andaluses a Catalunya, Val¨¨ncia i les Illes Balears.

¡°Tant a Andalusia com a Catalunya s'han dedicat a repartir-se el bot¨ª en comptes de crear infraestructures i aplicar les pol¨ªtiques econ¨°miques i culturals que necessita la poblaci¨®¡±, explica Moreno, que ha seguit des de Catalunya la campanya electoral, encara que en moltes ocasions canvia de canal quan sent algunes declaracions.

Reyes, que t¨¦ carnet d'Esquerra Republicana, creu que no ha valgut la pena seguir la campanya electoral andalusa perqu¨¨ ¡°ja se sap que guanyar¨¤ Susana D¨ªaz i cap partit presenta un projecte atractiu¡±. Si ell pogu¨¦s votar alg¨² ho faria a Andalusia en marxa, una incipient conflu¨¨ncia de sis formacions que defensa el dret d'autodeterminaci¨® d¡¯Andalusia i que no ha tingut temps per organitzar unes llistes electorals.

Flores presideix Andacat, la fundaci¨® cultural andalusa a Catalunya, i advoca per superar els t¨°pics. ¡°Abans s¨ª que marcaven la identitat d'un poble, per¨° amb internet no tenen cap sentit¡±. La seva feina se centra a difondre la cultura andalusa a Catalunya amb actes com portar les comparses del carnestoltes de Cadis a Barcelona fins a desbordar el Liceu en els dos ¨²ltims anys.