Les lleng¨¹es d¡¯Espanya

Escriu en una piulada, el 9 de novembre, Javier Lamb¨¢n, president d¡¯Arag¨®: ¡°Comen?o l¡¯¨²ltima novel¡¤la d¡¯Eduardo Mendoza, que com gaireb¨¦ tots els grans autors catalans escriu en castell¨¤¡±. Per qu¨¨ diu amb una convicci¨® ins¨°lita que la millor literatura que s¡¯escriu a Catalunya ¨¦s l¡¯escrita en castell¨¤? La primera conclusi¨® que trec d¡¯aquesta sent¨¨ncia tan agosarada ¨¦s que Eduardo Mendoza, per exemple, escriu llibres molt superiors a les novel¡¤les de Merc¨¨ Rodoreda, Lloren? Villalonga o Josep Pla, per citar nom¨¦s alguns dels grans autors catalans del segle XX. M¡¯inclino a pensar que el senyor Javier Lamb¨¢n no va voler arribar tan lluny. I encara menys fer una comparaci¨® tan inadequada que ni al mateix autor de La verdad sobre el caso Savolta, n¡¯estic gaireb¨¦ segur, li deu haver fet gaire gr¨¤cia. Vull dir amb aix¨° que no va voler, vull pensar, entrar en terrenys tan relliscosos com s¨®n opinar sobre qui ¨¦s millor que qui entre autors corresponents a la literatura catalana i la castellana escrita a Catalunya. (Em sembla que Lamb¨¢n ignora que Mendoza va escriure tamb¨¦ teatre en catal¨¤, una circumst¨¤ncia de la qual podem extreure, seguint el raonament del pol¨ªtic aragon¨¨s, que Mendoza ¨¦s millor quan escriu en castell¨¤ que quan ho fa en catal¨¤.)

?s evident que Lamb¨¢n no volia dir el que va dir. Llavors qu¨¨ volia dir? Per respondre a aquesta pregunta, primer hem de recordar el llarg i esgotador contenci¨®s entre Catalunya i Espanya, un assumpte que em recorda els perversos i distorsionadors efectes que va tenir en el seu moment, sota el Govern del Partit Popular, el Pla Ibarretxe en la pol¨ªtica espanyola, i fins i tot fora de l¡¯¨¤mbit de la pol¨ªtica. Tamb¨¦ hem de recordar que el senyor Lamb¨¢n t¨¦ una idea molt propera a partits com Ciutadans o el Partit Popular en mat¨¨ria ling¨¹¨ªstica a Catalunya, i especialment sobre el paper del catal¨¤ a les seves escoles. No ¨¦s menys necessari recordar que el senyor Lamb¨¢n ¨¦s un ferm defensor de la unitat d¡¯Espanya i que en el seu moment no va amagar, ara no fa gaire, les seves cr¨ªtiques a la pol¨ªtica de Pedro S¨¢nchez respecte a Catalunya i als ponts que el mandatari espanyol mai deixa de bastir entre Espanya i Catalunya. Per tant, toca suposar que la sensibilitat amb la qual afronta Javier Lamb¨¢n qualsevol assumpte ¨Cper exemple, la literatura¨C que tingui a veure amb Catalunya o el catal¨¤ es pot percebre com a impregnat i alhora lamentablement distorsionat pel contenci¨®s territorial.

Com que soc dels qui prefereix veure l¡¯ampolla mig plena que mig buida, vull pensar que imprud¨¨ncies d¡¯aquest tipus com la que va cometre Javier Lamb¨¢n no haur¨ªem de desaprofitar-les en benefici d¡¯algunes reflexions. Una podria ser la q¨¹esti¨® de les lleng¨¹es d¡¯Espanya i la urgent necessitat d¡¯abordar una llei que les faci visibles a les escoles. Fer-les visibles en aquest context suposa fer-les visibles a tota la societat espanyola. Si a les lleng¨¹es d¡¯Espanya en comptes de veure¡¯s com un perill per a la unitat d¡¯Espanya i per a la conviv¨¨ncia, com es vol fer veure la majoria de les vegades, se les vei¨¦s com una oportunitat per estr¨¨nyer lla?os entre territoris amb lleng¨¹es pr¨°pies, ens estalviar¨ªem greuges comparatius i aquesta sensaci¨® de monoling¨¹isme empobridor o directament agressiu. Ara mateix molts dels joves que van d¡¯Erasmus a altres pa?sos de la Uni¨® Europea solen aprendre les lleng¨¹es dels pa?sos que els acullen. Aix¨ª doncs, hi ha for?a noies i nois espanyols que, a m¨¦s de l¡¯angl¨¨s que ja dominen, se¡¯n van d¡¯aquests pa?sos sabent itali¨¤, franc¨¨s o portugu¨¨s.

El dia que un habitant d¡¯Extremadura o de Castella-la Manxa o Andalusia, un habitant corrent, vegi que en la llista de mat¨¨ries que la seva filla o fill cursaran hi ha com a lleng¨¹es optatives, a m¨¦s de l¡¯angl¨¨s i el franc¨¨s, tamb¨¦ el basc, l¡¯asturi¨¤, l¡¯aragon¨¨s, el catal¨¤ i el gallec, sense que aix¨° suposi cap contratemps per al seu sentiment de pertinen?a a Espanya, aquell dia haurem resolt molts dels problemes territorials que aquest pa¨ªs arrossega innecess¨¤riament des de fa molt de temps.

No obstant tot el que s¡¯ha dit, celebro que el president d¡¯Arag¨® llegeixi. I el convido al fet que un dia s¡¯atreveixi amb alguna de les novel¡¤les en catal¨¤ escrites al seu propi territori. N¡¯hi ha d¡¯excel¡¤lents de Merc¨¨ Ibarz, Francesc Ser¨¦s o Jes¨²s Moncada (amb el Premi de les Lletres Aragoneses).

Ernesto Ayala-Dip ¨¦s cr¨ªtic literari.