Els lletrats del Parlament sostenen que criticar el Rei no infringeix la Constituci¨®

Els lletrats del Parlament han presentat al¡¤legacions davant del Tribunal Constitucional per defensar la resoluci¨® que va reprovar el posicionament del Rei durant el refer¨¨ndum i va demanar l'abolici¨® de la Monarquia. El document sost¨¦ que el text, impulsat per Catalunya en Com¨², no t¨¦ efectes jur¨ªdics i es tracta nom¨¦s d'una declaraci¨® de naturalesa pol¨ªtica i que, a m¨¦s, s'inscriu en la llibertat d'expressi¨® i en el dret que t¨¦ qualsevol instituci¨® a posicionar-se sobre un assumpte rellevant.

Amb el suport dels diputats independentistes i dels comuns, el Parlament va aprovar l'11 d'octubre una resoluci¨® en la qual "va condemnar" el posicionament del rei Felip VI en la seva intervenci¨® en el conflicte catal¨¤ i la seva "justificaci¨® de la viol¨¨ncia pels cossos policials l'1 d'octubre del 2017". Sense esmentar-lo expressament, la resoluci¨® al¡¤ludeix al discurs que va fer el monarca en el qual no va fer cap al¡¤lusi¨® a les c¨¤rregues policials que es van fer durant el refer¨¨ndum i als centenars de ferits. Paral¡¤lelament, el text reafirma el comprom¨ªs amb els valors republicans i aposta "per l'abolici¨® d'una instituci¨® caduca i antidemocr¨¤tica com la Monarquia".

La Moncloa va reaccionar de manera fulminant: va considerar el text d'"extravag¨¤ncia jur¨ªdica", va advertir de la seva gravetat i va acabar presentant una impugnaci¨® davant del Tribunal Constitucional en sostenir que no est¨¤ entre les atribucions d'una Cambra auton¨°mica pronunciar-se sobre el cap de l'Estat. L'escrit d'al¡¤legacions, signades pel lletrat major del Parlament, Joan Ridao, conclou que la resoluci¨® parlament¨¤ria ¨¦s de "naturalesa pol¨ªtica i no jur¨ªdica" en "no integrar-se en l'ordenament jur¨ªdic ni produir efectes jur¨ªdics de cap tipus" i que nom¨¦s aspira a promoure la "deliberaci¨®" i "la presa de posici¨® de la Cambra".

L'escrit d'al¡¤legacions del Parlament q¨¹estiona la impugnaci¨® del Govern espanyol en esgrimir que nom¨¦s han de prosperar les que comporten efectes jur¨ªdics i puguin tenir for?a de generar un canvi en l'ordre constitucional.?Tot i aix¨°, els lletrats recorden que el Tribunal Constitucional ja va apuntar en la seva sent¨¨ncia sobre la declaraci¨® de sobirania aprovada al Parlament el 2013 que les resolucions d'impuls pol¨ªtic podrien comportar "efectes jur¨ªdics encara que no fossin vinculants". "Aquesta doctrina s'hauria de revisar en benefici del ple reconeixement de la plena capacitat que s'ha de recon¨¨ixer al Parlament i a qualsevol instituci¨® democr¨¤tica representativa d'expressar el pluralisme pol¨ªtic de la societat i la voluntat majorit¨¤ria que representa". Per aix¨°, demanen al Constitucional que no s'extralimiti i eviti envair "l'esfera pr¨°pia d'una Cambra legislativa".

Els lletrats recorden que la Constituci¨® no respon al model de "democr¨¤cia militant" que imposi a les institucions el deure d'"adhesi¨® positiva" a l'ordenament. El document sost¨¦ que aquestes resolucions han de descansar en els principis que regeixen la llibertat expressi¨® individual que entronca amb el pluralisme pol¨ªtic. "I aquest pluralisme, del qual l'Estat ha de ser garant no nom¨¦s de les opinions i les idees que considera ofensives, sin¨® tamb¨¦ les que ofenen, xoquen o molesten l'Estat o una part de la poblaci¨® ". El document assenyala que la resoluci¨® no va ser una "reprovaci¨®" sin¨® una "valoraci¨®" sobre el comportament del Rei el 3 d'octubre i ent¨¦n que es defineix la Monarquia com a instituci¨® "caduca i antidemocr¨¤tica" perqu¨¨ ¨¦s "aliena al sufragi i irresponsable en termes pol¨ªtics" i minimitza el seu comprom¨ªs amb els valors republicans perqu¨¨, diu, estan recollits en la Constituci¨®.