Qu¨¨ fer a Catalunya?

L¡¯¨²ltim sondeig electoral del CEO indica que ERC i JxC, que no es pot dir que vagin a l¡¯una, queden lluny de la majoria absoluta, en el millor dels casos. Amb la CUP, excepte per a postures extremistes, no s¡¯hi pot comptar ni ara com ara ni per a un futur previsible. Unes noves eleccions no seran la soluci¨® i, no obstant aix¨°, la situaci¨® actual no pot continuar: el Govern no governa, el Parlament no legisla i gaireb¨¦ no es reuneix, sembla com si estigu¨¦ssim en una autoaplicaci¨® de l¡¯article 155 de la Constituci¨®.

No obstant aix¨°, encara hi ha alguns fets positius: ho avalen les noves maneres del Govern Central, les quals seria un error no aprofitar, tenint en compte les alternatives que hi ha (PP i Ciutadans) i el di¨¤leg encetat entre la majoria dels partits catalans, que s¡¯hauria d¡¯enriquir.

L¡¯experi¨¨ncia hist¨°rica ensenya que ¨¦s amb el PSOE quan Catalunya ha obtingut les cotes m¨¦s grans d¡¯autogovern, abans i despr¨¦s de la Guerra Civil. M¨¦s enll¨¤, ara com ara, queden els somnis.

Ara, el Govern de Madrid ha de fer una oferta legal per¨° de m¨¤xims que faciliti un sistema jur¨ªdic nou.

Els anys que han passat des de l¡¯inici del proc¨¦s no han estat debades i, del seu examen ser¨¨ i objectiu, se¡¯n dedueixen algunes conseq¨¹¨¨ncies profitoses:

1) El proc¨¦s catal¨¤ ¨¦s de naturalesa popular, multitudinari i pac¨ªfic. Les diverses manifestacions han estat familiars, festives, sentimentals i, sempre, allunyades de qualsevol tipus de viol¨¨ncia. Ni una sola v¨ªctima mortal. Aix¨°, entre altres causes, ha produ?t la inhibici¨® de tota la comunitat internacional. No hi ha v¨ªctimes, i pensen que no hi ha cap problema. Aix¨ª de dur. Chandra Bose, una nacionalista hind¨² dels anys quaranta del segle passat els deia als seus partidaris: ¡°porteu-me sang i jo us donar¨¦ independ¨¨ncia¡±. El problema catal¨¤, at¨¨s que Catalunya gaudeix d¡¯un autogovern gener¨®s dins d¡¯un sistema democr¨¤tic que ocupa un lloc destacat en el r¨¤nquing mundial, internacionalment no ho ¨¦s. I el que correspon ¨¦s passar p¨¤gina. Qualsevol intent d¡¯internacionalitzar el conflicte est¨¤ condemnat al frac¨¤s. Si Occident no va intervenir en la Guerra Civil (1936) ni despr¨¦s de la derrota del feixisme (1945), ho far¨¤ ara? No cal respondre. Tot quedar¨¤, com a m¨¤xim, en bones paraules, despesa p¨²blica, esgarrapades a Madrid i un brindis al sol. El poder d¡¯Espanya, a dia d¡¯avui, al m¨®n occidental ¨¦s molt gran. Prenguem nota.

2) Des de l¡¯independentisme i simult¨¤niament, es defensen dues tesis contradict¨°ries que s¡¯anul¡¤len m¨²tuament: que els actes de proclamaci¨® de la independ¨¨ncia constitueixen fets fundacionals i decisius per a Catalunya i/o que van ser, simplement, simb¨°lics, aparents, de broma, una fanfarronada, en resum, jur¨ªdicament intranscendents. Ni tan sols es van publicar en el Diari Oficial de la Generalitat, ni sembla que ho vagin a fer. En qu¨¨ quedem? O caixa o faixa, i sempre serietat.

3) L¡¯inici del judici oral contra els pol¨ªtics catalans s¡¯apropa. Seria un error obstinar-se que Espanya no ¨¦s un Estat democr¨¤tic o que no s¡¯hi respecta la separaci¨® de poders, que el Tribunal Suprem o el proc¨¦s estan polititzats o que la sent¨¨ncia ja est¨¤ dictada. Com a raonaments jur¨ªdics tenen poc recorregut. Se suposa que els magistrats de la sala segona del Tribunal Suprem s¨®n persones rectes i justes. Ho tenen demostrat, el contrari seria una cat¨¤strofe inaudita; i tots hem de col¡¤laborar perqu¨¨ aix¨ª ho sigui, i evitar declaracions que puguin entorpir el lliure funcionament dels Tribunals. Ens hi va molt, en aix¨°. Cal pensar que, en el pitjor dels casos, la futura sent¨¨ncia ser¨¤ condemnat¨°ria per sedici¨® i moderada. Sembla obligat d¡¯analitzar l¡¯aplicaci¨® de la cl¨¤usula atenuant de l¡¯article 547 del Codi Penal, que possibilita que s¡¯imposi una rebaixa de la pena en un o dos graus. A m¨¦s, per si fos el cas, queden les vies de l¡¯indult i dels beneficis del r¨¨gim penitenciari. El Tribunal Suprem ¨¦s conscient de la situaci¨® i, de ben segur, que tamb¨¦ ponderar¨¤ les resolucions dels tribunals europeus en l¡¯assumpte de les euroordres, sobretot si es t¨¦ en compte el fet que aquella resoluci¨® l¡¯examinaran, probablement, jutges supranacionals. Els acusats catalans no s¨®n uns delinq¨¹ents nats, cl¨¤ssics, usuals, s¨®n alguna cosa diferent, i destriar-ho constituir¨¤ un dels temes principals del futur debat processal. Una cosa ¨¦s defensar que no cometessin cap tipus d¡¯infracci¨® penal i una altra de molt diferent ¨¦s que els implicats, en la seva condici¨® de catalanistes conven?uts i de bona fe, van realitzar (amb p¨¨rdua del sentit de la realitat, per ambici¨®, error, incompet¨¨ncia o falta de seny) uns actes atemptatoris de l¡¯ordre constitucional i de l¡¯ordenada conviv¨¨ncia entre els ciutadans d¡¯un Estat democr¨¤tic en el qual els canvis, per les vies legals, estan absolutament permesos.

4) La situaci¨® de pres¨® provisional sense fian?a dels acusats. Es tracta d¡¯un punt dolor¨®s, contrari, fins i tot, a posicions moderades, que hauria d¡¯acabar, ja. Per¨° siguem honestos. Cal pensar, raonablement, que els acusats residents a l¡¯estranger amb la seva actitud (humanament explicable) han proporcionat el millor argument per al manteniment de la pres¨® per a la resta dels acusats: el risc de fugida, que ells ja han materialitzat.

Qu¨¨ s¡¯ha de fer, ara? Senzill i complicat: acceptar la realitat i administrar-la amb responsabilitat. Actuar en p¨²blic en conson¨¤ncia amb el que es reconeix en privat. Un cop fet, ja est¨¤ fet. Aprendre ¨¦s de savis i cal realitzar les adaptacions pertinents per aconseguir una majoria parlament¨¤ria operativa i un acord, per al nostre temps, amb l¡¯Estat. Els partits i les institucions han de confiar m¨¦s en els ciutadans: hi entenen m¨¦s del que pugui semblar. Valor.

?ngel Garcia Fontanet ¨¦s magistrat jubilat